Manual bàsic sobre Sant Adrià de Besòs (3)

Per a ús de nouvinguts/des i guia de primera mà per a nous/ves candidats/tes a les eleccions municipals.

Sant Adrià, un riu i dos marges.

El nom del riu Besòs ve de la paraula llatina Bissaucci que vol dir el (riu) de les dues salzeredes, això fa al·lusió als boscos de ribera que hi havia a banda i banda del riu i que en temps antics havia estat vedat reial (on venien els comtes reis de cacera) per la gran quantitat d’animals salvatges que hi vivien. I com que el riu anava canviant el seu llit, segons la intensitat amb que baixava (de vegades portava tanta aigua que les seus riuades van arribar a tenir nom propi i es deien besossades), això comportava que, de vegades, entremig del riu es formessin illes (illes ermes, sense cap mena de cultiu,anomenades “calveres”), i un munt de llacunes i estanys, zones molt humides, plenes d’insectes i força insalubres.

En el primer article en parlar del límits ja van dir que aquests es corresponien amb els de dos antics llits del riu, les restes dels qual eren la sèquia de Madriguera, al límit en Barcelona i la de Bogatell amb el terme de Badalona.

Però, on neix el Besòs?, fins i tot en aquest punt, com en tant d’altres relacionades amb la nostra ciutat, ens sortim de la lògica i ens apuntem a l’excepcionalitat. El riu Besòs no neix, es forma en ajuntar-se els rius Mogent i Congost als afores de Montmeló i desemboca a Sant Adrià de Besòs. Aquesta desembocadura era una antiga badia que es va anar omplint de terra, sorres, pedres... aportades pel riu i pel mar. Així es va formar una gran plana per on transcorria el riu, que com ja hem dit no sempre ho feia pel mateix lloc. Si ho penseu una mica, veureu que en aquestes condicions no hi havia manera de construir un pont, ja que ens faltaven els elements fonamentals per fer un pont, és a dir les dues ribes ben definides i aixecades. Va ser cap als anys setanta que es van fer les obres de canalització del riu, que avui té el seu llit ben marcat per dues parets de formigó. Però de ponts i substituts o sigui dels passadors ja en parlarem un altre dia, avui seguim amb el riu.

El riu Besòs té tres grans afluents, que li porten les seves aigües pel marge dret,es tractadel Tenes, la riera de Caldes i a més, el riu Ripoll. La major part dels rius de la Conca del Besòs neixen a la part meridional de la serralada Prelitoral il’eix principal el formen el Congost i el Besòs, al qual s'uneix pel marge esquerre el Mogent. La longitud total dels rius i rieres més importants de la conca és de 530 Km.

Del riu Besòs en té cura el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs que es va constituir al febrer de 1988 ia l’actualitat està integrat per 53 ens, dels quals 50 són municipis, amb una població de l'ordre de 2.400.000 habitants, i els 3 restants són la Diputació de Barcelona, l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus i el Consell Comarcal del Vallès Oriental. El municipi de Sant Adrià és un del membres del Consorci.

El nom dels marges ve donat per la direcció de les aigües del riu, per tant si mirem cap al mar, que és on van a parar les aigües del Besòs, els barris de la Verneda, el Besòs, la Catalana i la Mina formen el marge dret i els de l’altre costat, el barri de Sant Adrià Nord, i el barri de Sant Joan Baptista, formen el marge esquerre. I així, gairebé sense adonar-nos ja hem esmentat el barris de Sant Adrià, per onla setmana vinent iniciarem unpasseig.

Manel Fuentes i Vicent