Manual bàsic sobre Sant Adrià de Besòs (4)

Per a ús de nouvinguts/des i guia de primera mà per a nous/ves candidats/tes a les eleccions municipals

Sant Adrià: el marge esquerre

En finalitzar el darrer article vam fer esment dels sis barris de Sant Adrià i avui comencem parlant dels barris que hi ha al marge esquerre.

A la part superior d’aquest marge, i limitat pels termes de Santa Coloma de Gramenet i Badalona i a més pel riu Besòs, es troba el barri de Sant Adrià Nord. Antic nucli del poble on encara es pot veure Can Rigalt, la casa més antiga de Sant Adrià, l’antic ajuntament i l’Ateneu, i que es va ampliar a partir dels anys vint del segle passat en travessar la carretera i començar a edificar en el que es va anomenar Eixample de Sant Adrià (l’espai limitat entre el riu i Badalona i que arribava fins a la Gran Via de les Corts Catalanes). De l’antic Eixample sols queda l’edifici Polydor (antiga fàbrica de discos, ajuntament, escola i ara biblioteca i centre cultural o sigui que, de l’antiga fàbrica, gairebé no en queda res) i el mercat municipal de l’any 1929, a punt de ser substituït per un de nou amb més equipaments.

El barri de Sant Joan Baptista es va crear, en els anys vint, a partir de la Urbanización Font y Viñals. Aquesta urbanització venia terrenys per fer cases als treballadors que s’anaven instal·lant en aquesta part del poble a causa de la profusió industrial. El seu projecte urbanitzador va tenir molt en compte la poca alçada que hi havia respecte al riu, i per això els carrers es van aixecar metre i mig o més sobre el nivell del terra. D’aquí que molts dels nous propietaris dels terrenys aprofitessin aquest desnivell per aixecar la planta baixa un parell d’esglaons per sobre del carrer i així aconseguir un soterrani. Encara avui podem reconèixer aquests soterranis per la finestra que hi ha arran de terra en moltes de les cases antigues. Per altra banda, aquest desnivell va ajudar a minimitzar els efectes de les inundacions de 1962, que tants danys van fer a l’altra banda del riu, quan es van taponar els ulls del pont del tren, va començar a pujar el nivell de l’aigua i ho va ofegar tot.

També per evitar danys de les besossades, al marge esquerre es va deixar un espai sense edificar entre el riu i les cases. En el cas de l’Eixample es va deixar la Rambleta i, en el cas de Sant Joan, es va deixar espai per als horts, des del carrer de la Mare de Déu Carme fins al riu(on no es va edificar fins als anys vuitanta). A la part del Nucli Antic es va omplir la riba amb grans blocs de pedra per evitar que noves besossades s’anessin emportant les terres del poble, com tantes vegades havia ocorregut en el passat.

A la part esquerra del barri de Sant Joan, cap a Badalona, on no hi havia cases, es va crear el polígon industrial El Sot, que avui, més que fàbriques, el que té són magatzems, com la majoria de polígons dels voltants de Barcelona.

Per què el barri es diu de Sant Joan Baptista si la primera gran urbanització va ser la de Font y Viñals? La pregunta és lògica; la resposta, un altre cop, obeeix a la lògica de l’excepcionalitat: si va ser la primitiva església la que va donar nom al poble, en aquest cas una altra església, la de Sant Joan, donà nom al barri, tot i que aquest centre, regit llavors pels pares Passionistes, va començar les seves activitats el 1933, primer com a centre de catequesi i després com a capella, quan ja feia gairebé dotze anys que existia la urbanització.

En resum, al marge esquerre tenim dos barris: el barri de Sant Adrià Nord —que a la vegada esta subdividit en dos: el Nucli Antic (mal anomenat “casc antic”) i l’Eixample,i el barri de Sant Joan Baptista, -a partir de la Gran Via de les Corts Catalanes, que presenta la particularitat de tenir el polígon industrial El Sot.

Manel Fuentes i Vicent