Sant Adrià: el marge dret: Barri de la Catalana

El 1773, un fabricant d’indianes -teles de fil o cotó pintades per una cara- demanà permís per instal·lar un prat de blanqueig de les teles de laseva fàbrica i altres usos que calguessin. Aquest fet es podria considerar com la primera vegada que a Sant Adrià s’instal·la una fàbrica o part d’un procés industrial. En aquesta zona hi havia, feia molt anys, el camí de les basses canemeres, ja que era molt comú a la zona el conreu del cànem. També antigament era un extens espai verd ple de boscos i aiguamolls aptes per a la cacera i les pastures.

Des de finals del segle XIX, aquesta zona, amb molta vegetació, era força concorreguda per moltes famílies barcelonines que aprofitaven el dies festius per anar al diversos berenadors que hi havia per la zona de la Mina i de la Catalana, i que es coneixien amb els noms de “Can Manel”, la “Verdadera Mina”, La “Mina de Dalt” (cap al 1850) i la Fontsanta. Fins el segle XX no hi ha cap agrupació de cases dignes de menció sinó tant sols algunes masies aïllades, que van aprofitant la desaparició de les aigües per crear camps de cultiu.

EL barri de la Catalana es pot considerar com el primer nucli de població del marge dret, ja que es van anar construint habitatges ,al voltant de la fàbrica de la Companyia de Fluid Elèctric (La Catalana, 1917). Anselm Rius va ser l’empresa que va urbanitzar aquesta barriada (entre els tècnics el senyorMaymó) que va ser considerada com una de les millors de l’època, però la qualificació d'aquests terrenys com a espai verd, pel Pla Cerdà, va suposar queles construccions es fessina precari i que el projecte no és portés a terme; a més, l’agregació d’aquesta banda del riu a Barcelona també va ajudar a frenar la urbanització, ja que la ciutat comtal insistia en la idea de fer-hi un parc. La premsa adrianenca de finals de 1930 deia així: La urbanització Rius, emplaçada al voltant de la carretera Catalana, que en l'actualitat compta amb 108 edificis i allotja 128 famílies, urbanització defectuosa i abandonada que mereix reparació i cura . Per aquestes circumstàncies, en diverses inundacions van patir greus conseqüències, els aiguats del 25 de setembre de 1962, amb 11 morts,centenars de persones es van quedar sense casa ni roba.

Altres plans posteriors no van arribar a urbanitzar de manera adequada la zona. A més a més, el barri es troba ocupat en gran part per vies de comunicació com ara el tren i les rondes. A finals dels anys seixanta la seva població havia passat a ser d’unes 5000 persones. Amb gran vitalitat i forta empenta van lluitar per la transformació del barri i no van dubtar de recórrer a polítics d’àmbit nacional i a la premsa per aconseguir les seves reivindicacions, enllumenat públic, servei d’aigua, transport públic, escoles, canalització del riu,asfaltat dels carrers, etc. La construcció dels blocs de la Mina, va deixar encaixonat el barri, entrela nova urbanització i el riu, i va provocar la progressiva davallada de població. Per altra banda, per cirsumstàncies diverses, la urbanització del riu no es va fer fins els anys 70.

No podem deixar d’assenyalar que en el barri trobem l’antiga masia de Can Serra i actual Centre de Documentació del futur Museu d’Història de la Immigració. Separant els barris de la Catalana i de la Verneda es troba el conegut com a Arc de Sant Adrià que durant molts anys va restar mig abandonat al costat de cal Tondo, antiga masia que com quasi totes, ja ha desaparegut.

El primer gran canvi en la zona es donà amb la Ciutat Esportiva del RCD Espanyol, inaugurada al setembre de 2001, que es troba enaquest barri, al límit amb el terme municipal de Barcelona, en uns terrenys entre el Cinturó del Litoral, el carrer Guipúscoa, l´autovia de Mataró i la via del ferrocarril.

Ara,gairebé noranta anys després de l’aparició del barri, sembla que es portarà a terme una gran urbanització en aquesta zona, nous habitatges i equipaments que transformaran per sempre més aquesta zona.

Manel Fuentes i Vicent