En altres articles hem fet esment a la vida quotidiana dels qui antigament vivien a Sant Adrià. Una vida de pagès, de treball al camp de sol a sol, amb petites caceres a les salzeredes de la vora del riu, amarant el cànem a les basses, que les besossades anaven formant aquí i allà, ajudant a passar el riu a vianants i cotxes, intentant sobreviure a les malalties que transmetien els mosquits i altres insectes que vivien entre les aigües estancades.
En aquestes circumstàncies no és d'estranyar que els habitants de Sant Adrià no tinguessin un elevat nivell de vida, ans al contrari, eren més aviat pobres.
Aquest fet relaciona amb l'evolució de la població adrianenca:
- any 1368 13 fochs (uns 58 habitants)
- any 1380 11 fochs (50 habitants)
- any 1563 5 fochs (25 habitants)
- any 1718 59 habitants
- any 1787 133 habitants
- any 1830 239 habitants
Sobre la pobresa del poble són diversos els documents que la il·lustren: un decret del bisbat de l'any 1623 ordena que no es pot tenir reservat el Sant Sagrament de l'Eucaristia en l'església de Sant Adrià ja que per la seva pobresa i mal estat havia estat expoliada.
Per la seva curiositat no podem deixar de transcriure el relat fet al bisbe per un testimoni de 1625 que havia anat a Sant Adrià, a veure que es podia fer amb les propietats del bisbe en aquest terme: "Et dixit: que ell és testimoni y ha estat en lo Castell anomenat de Sant Adrià de basòs, lo qual és de propietat, segons se diu de la Mensa Episcopal de Barcelona, y en la Iglésia de Sant Adrià que´s devant lo dit Castell de Sant Adrià y ha vist aixi lo dit castell com la Iglésia parrochial predita; y ha vist que lo castell està del tot enderrocat que sols hi son restats los fonaments y lo demés està enderrocat y de ningún profit, y té ell per cosa certissima que és molt evident utilitat de la Mensa Epsicopal establir dit castell, perqué és cosa molt certa que la Mensa Episcopal se aprofitaria y augmentaria dels Censos que en rebrà, y ara no han ninguna cosa, ni ara ni per temps devenidors pot ésser de profit tenir lo seyor Bisbe de Barcelona, castell en dit lloch, per no haver-hi en lo lloch -que és trist dir-ho- sinò tres o quatre cases de vasalls tots pobrissons y miserables y lo terme molt xiquet y molt dolent y mayorment reparant-se dels dinés que se han de donar per les entrades de la Iglésia que està de manera que lo senyor Bisbe me ha manat traurer lo Santissim Sagrament per estar foradada en las parets y taulada y plourer sobre tota, y de manera que si no.s repara y no si fan molts gastos, és de cert que se'n va a tota ruyna y molt prest s'enderrocarà".
Al 1635 l'església de Sant Adrià seguia sense tenir el Santissim Sagrament:: "Continuando el Ilustrisimo y Reverendisimo Señor Obispo sus personales visitas, llegosé a la Iglesia Parroquial de Sant Adrià de Besòs, de la cual es Rector el Reverendo Sr. Francisco Collet, Prebítero, siendo personalment atendido por el mismo y procesionalmente recibido; y entrando en la Iglesia y rezada en primer lugar una breve oración y hecha la absolución general para todos los difuntos, visitó el sagrario y no encontró reservado el Santisimo Sacramento de la Eucaristia debido a la pobreza de la Iglesia "

En un recompte de 1714 es llegeix la següent informació "San Adrian de Besos del Rey 10 casas (2 buenas, 2 medianas 6 pobres)" pel que fa als habitants es diu "21 hombres, 0 cavalleros, 0 pobres" ( en aquest cas el terme "pobre" fa més aviat referència a "captaire")

La pobresa dels adrianencs no els permetia gastar diners per ofrenar l'oli que es cremava a la llàntia, que sempre hi ha encesa a les esglésies.
En 1834, en una carta signada per l'Ajuntament i dirigida al Bisbe entre altres coses s'afirma: "En el poble i terme de Sant Adrià no hi ha propietari que posseeixi una quartera de terra, perquè tots els que viuen en aquest poble són colons o arrendataris dels propietaris que viuen en altres pobles".

Manuel Fuentes i Vicent
CRP Ciutat de Sant Adrià de Besòs