Resum de la introducció a les I Jornades de Mediació Municipal
Quan a joves mediadors se’ls hi pregunta què és la mediació amb una paraula responen:
Diàleg.
Saber escoltar.
Confiança,
Voluntat de resoldre.
Comprensió.
Parlar.
No jutjar.
Respectar.
Empatia.
Solució
...
Però un fet clau en la mediació és la responsabilitat. Responsabilitat en el sentit que, al contrari com passa en altres formes de resoldre un conflicte, durant la mediació són els propis protagonistes (que tenen el conflicte) els que troben els camins de la solució; la persona mediadora no diu la solució.
Així, si analitzem les diferents formes per resoldre un conflicte ( sistema judicial, arbitratge, conciliació o mediació), és en la mediació en la qual les persones que tenen el conflicte prenen completament el protagonisme i són ells els que busquen camins per solucionar el conflicte.
Quan es vol solucionar un conflicte mitjançant la mediació és important diferenciar entre necessitats, posicions i interessos.
Les necessitats són coses que sempre s’han de garantir. Un exemple seria la seguretat física de les persones; no es pot fer la mediació si una persona intimida a una altra.
Una vegada cobertes les necessitats cal destriar entre les posicions, que són fixes i els interessos. Per exemple una posició seria la d’una persona que vol entrar a una festa de l’institut; en contrapartida, i darrera d’aquesta posició, hi ha uns interessos. Suposem que aquella persona vol entrar per veure a un amic concret, per donar-li una notícia de casa seva...
En canvi, el conserge o director de l’institut tenien una altra posició: no pot entrar ningú que no sigui del centre. Malgrat això, i com hem dit abans, darrera d’aquesta posició també hi ha uns interessos; no pot entrar ningú de fora per garantir la seguretat i benestar de l’alumnat.
Si ens quedem amb les posicions, vull entrar i no vull que entre ningú, segurament no podem trobar camins de solució. En canvi, si ens fixem en els interessos, veure a un amic i garantir la seguretat de l’alumnat, sí que es poden arribar a solucions satisfactòries per a les dues parts; una possibilitat seria que el conserge va a cridar a aquell amic concret que vol veure per dir-li que s’aproximi a la parta. O bé el deixa entrar acompanyat d’un altre professor fins a trobar aquell alumne i després marxa.
Per tant, quan estiguem fent una mediació hem d’intentar donar la màxima responsabilitat als implicats en el conflicte, cobrir les necessitats de totes dues parts i saber diferenciar entre posicions i interessos per poder facilitar camins de solució que satisfacin les dues parts.
