BARONIA
DE MALDÀ
S'entén
com a baronia una demarcació feudal posseïda per un baró, el qual
hi exercia funcions jurisdiccionals, absolutes en algunes regions
europees i mitigades en altres.
La
baronia de maldà comprèn els nuclis de St. Martí de Maldà, Maldà i
Belianes.
En
el nostre recorregut ens desviarem cap a Vallbona de les Monges.
SANT
MARTÍ DE MALDÀ
Cap
de l'antic municipi del seu nom, l'any 1972 es fusionà amb el de Rocafort
de Vallbona i el conjunt prengué el nom de Sant Martí de Riucorb.
El poble de Sant Martí és situat a la dreta del riu i enmig de la
carretera que continua a les Borges Blanques, s'assenta damunt un
tossal, darrera la serra de la conca del Corb que així es va endinsant
a la planúria de l'Urgell.
L'església
parroquial té una façana barroca i un alt campanar. Hi ha restes de
l'antic castell, amb dependències avui restaurades. La població actual
és de 487 habitants.
Primerament
el castell de Sant Martí era de la Baronia d'Anglesola i des del segle
XIII va pertànyer a la Baronia de Bellpuig de la casa de Cardona.
EL
VILET
Poblet
situat a l'esquerra del riu Corb, dins la mateixa vall, la qual cosa
el fa ésser únic en tota la conca. Agregat a l'antic municipi de Rocafort
de Vallbona, avui pertany al de Sant Martí de Riucorb. Compta actualment
amb uns 19 habitants.
Comunica
amb la carretera que recorre la vall i dista uns mil dos-cents metres
de Sant Martí.
El
fet de la situació del poble s'explica perquè ocupa l'indret d'una
important vila romana. El nom antic era Vilamanyanor, provinent, segons
sembla, d'una contracció de "Vila magnis honoris".
Fou
jurisdicció del monestir de Vallbona de les Monges.
ROCAFORT
DE VALLBONA
Fins
al 1972 amb municipi propi i actualment agregat al de Sant Martí de
Riucorb. El poble es troba en un turó roqueral que va donar nom a
una primitiva torre de defensa, més tard castell roquer, a l'esquerra
del riu Corb. Actualment a Rocafort hi ha uns 142 habitants. Comunica
amb la carretera que recorre la vall del Corb. Es conserva en part
l'antic castell.
El
lloc fou de la senyoria de l'abadessa de Vallbona de les Monges.
VALLBONA
DE LES MONGES
Cap
del municipi del seu nom, engrandit l'any 1970 amb la incorporació
de l'antic municipi de Rocallaura. El poble es va formar al segle
XVI, al redós del monestir cistercenc, seguint el curs del Maldanell
i enmig de la vall va créixer cap a la solana del graó de la serra.
Per
carretera es comunica amb Maldà i per l'altra banda, amb la C-240
de Montblanc a Artesa de Segre. La població actual de la totalitat
del municipi és de 160 habitants, la major part dels quals viuen a
Vallbona.
El
monestir és una clara mostra del pas del romànic al gòtic. Afavorit
per reis i magnats, ostentà la jurisdicció del poble i de tota la
Baronia de Vallbona.
A
l'Edat Mitjana, al monestir de Vallbona hi vivien unes cent monges.
La majoria eren d'origen noble o de cases benestants, ja que calia
pagar un dot per a ser admesa i la immensa majoria de la població
era massa pobra per fer-ho. Eren les anomenades monges de cor. També
havien de dur al monestir l'hàbit, el llit i alguns mobles. Les dones
d'alta condició que no es casessin no tenien altra opció que entrar
al noviciat. També podien entrar-hi vídues benestants. Algunes monges,
però, eren d'origen humil: les converses.
Les
monges entraven al monestir com a novícies i sols eren admeses com
a monges després d'un període més o menys llarg. També s'hi podien
trobar dones que durant els darrers anys de la seva vida es retiraven
al monestir i que feien donació perpètua dels seus béns al monestir.
No duien hàbit ni feien vot, però es comprometien a obeir l'abadessa.
MALDÀ
El
castell i poble de Maldà s'alcen a l'extrem occidental de la serra
que divideix la fondalada de Vallbona i la ribera del Corb. Sobre
el mateix aiguabarreig del Corb amb el seu afluent, el Maldanell,
arrecerat sota el castell i mirant la part solana de la serra, va
créixer Maldà. Té municipi propi.
Està
ben comunicat per carretera amb totes les poblacions de la rodalia.
Actualment té 285 habitants.
El
castell de Maldà està documentat a partir del 1083.
- BIBLIOGRAFIA
- Gran Enciclopèdia
Catalana. Volums 3 i 15.
-
- Gran Geografia
Comarcal de Catalunya. Volum 9
- Les nostres
contrades. LUrgell. Volum I: La geografia i la població.
Grup Recerca Pedagògica de Tàrrega
- L'Urgell: edificis
i monuments històrics. Tàrrega 1988
- Descobreix:
L'Urgell medieval. Seminari d'Història local i comarcal
- Camins
de l'Urgell. Consell Comarcal de l'Urgell
|