Introducció

Algunes persones tenen tan afectat el sistema cognitiu i comunicatiu que molt difícilment interaccionen amb el que els envolta. L'ordinador ofereix un entorn per iniciar unes pautes elementals de comunicació, però cal trobar entorns simples i que siguin del seu interès.

D'altres, tot i mostrar curiositat pel que passa a la pantalla, necessiten un llarg entrenament per controlar el procés d'interacció amb l'ordinador. Per a elles no queda clar com aconseguir els efectes desitjats

Sovint, l'estratègia d'intervenció passa pels programes de causa- efecte o acció-reacció. En aquests programes, petites accions de l'usuari provoquen una resposta de l'ordinador que resulta molt atractiva per ells.

El Toca Toca és un programa d'acció reacció, però, a diferència d'altres, no té un contingut propi. El professional pot planificar les accions que valori necessàries utilitzant com a reacció fotos, sons o dibuixos que siguin d'interès per al seu alumnat

Les accions són el centre del programa. Són les pautes de conducta que es volen establir. El TocaToca suporta un conjunt d'accions fetes amb el teclat o el ratolí. Algunes són molt generals, com prémer qualsevol tecla, mentre que en d'altres es pot concretar en un grup de tecles o una tecla concreta. Això pot ajudar a educar el control del gest voluntari o el coneixement i domini del teclat.

Les accions són el centre del programa. Són les pautes de conducta que es volen establir. El TocaToca suporta un conjunt d'accions fetes amb el teclat o el ratolí. Algunes són molt generals, com prémer qualsevol tecla, mentre que en d'altres es pot concretar en un grup de tecles o una tecla concreta. Això pot ajudar a educar el control del gest voluntari o el coneixement i domini del teclat.

Cada acció programada està associada a una llista d'estímuls i reaccions, combinacions de fitxers gràfics i sonors que es reprodueixen a l'ordinador

Els estímuls són opcionals, es presenten abans de l'acció amb la finalitat de produir-la. Es comporten com una pregunta implícita que espera com a resposta una acció concreta

Les reaccions succeeixen després de les accions i actuen com a reforç per a consolidar la conducta

Instal·lació i funcionament del programa

La instal·lació, a més de copiar els fitxers, crea unes dreceres per engegar el programa o els diferents exercicis. El TocaToca es comporta de maneres diverses, segons els tipus d'exercici que carrega.

- exercicis amb estímuls

Regularment el programa mostra un estímul a l'atzar i espera que l'usuari faci una acció. Quan es produeix desapareix l'estímul i, si l'acció és la correcta, el

programa presenta la reacció programada. L'usuari té la possibilitat d'intentar diferents accions per trobar la correcta.

- exercicis sense estímuls

El programa presenta una pantalla estàtica de color negre amb un petit dibuix central a l'espera d'una acció de l'usuari. Si l'acció és una de les planificades el programa mostra la reacció i passat un temps determinat torna a la pantalla estàtica.

- Quan no hi ha exercicis

Sense carregar exercicis, el TocaToca s'engega amb la situació de planificar, que permet crear-ne de nous o accedir al sistema de menús per anar a les diferents opcions del programa.

El TocaToca filtra la majoria d'accions amb el teclat i el ratolí i només respon les que estan planificades. En qualsevol situació la tecla ESC activa un menú contextual amb les opcions:

Accedir als fitxers: desar, recuperar o crear-ne un de nou

Programar l'activitat

Consultar l'ajuda

Sortir del programa

Planificació d'activitats

Planificar les activitats té com a mínim una doble dimensió, educativa i tècnica.

Educativament, la planificació s'inicia amb un usuari concret, avaluant la seva capacitat d'interaccionar amb l'ordinador, els seus interessos i proposant-se uns objectius a aconseguir.

Tècnicament, la planificació inclou:

- Crear una o més accions

El TocaToca presenta un quadre de diàleg amb les accions que pot identificar, on cal seleccionar-ne una o diverses. L'exercici necessita com a mínim una acció, però en pot suportar diverses.

Cal vetllar perquè les accions estiguin perfectament diferenciades entre si. Hi ha accions generals que n'inclouran d'altres més específiques. Per exemple, Qualsevol tecla inclou totes les respostes del teclat. O bé, si s'utilitza l'opció
Tecla de la llista, les lletres han de ser exclusives d'aquesta.

- Elaborar un col·lecció de reaccions

Les reaccions són una combinació de fitxers gràfics (BMP, WMF) i de sons (WAV). El programa presenta les reaccions com una llista de fitxers. Fent doble clic sobre la línia es poden adjuntar nous fitxers. Cal tenir present que:

Cada acció necessita com a mínim d'una reacció.

Una reacció pot estar formada per diferents fitxers que s'executaran un darrere l'altre. És a dir, si el primer és un fitxer de so i el segon un gràfic, el dibuix no es mostrarà fins que no s'hagi acabat el so.

En cada cas, el programa seleccionarà una de les reaccions disponibles de manera aleatòria.

És preferible que els fitxers de les reaccions estiguin en una mateixa carpeta, ja que això facilitarà el transport del programa.

El temps de reforç, el temps que estarà una reacció en pantalla, és un atribut de la col·lecció de reaccions i no de cada reacció.

- Decidir la conveniència dels estímuls i elaborar-ne la col·lecció.

El estímuls són opcionals i es presenten abans que l'acció. Totes les accions d'un exercici han de ser coherents en l'existència dels estímuls. Si una sola acció té estímuls, la resta no tindrà oportunitat d'executar-se.

Els estímuls tenen la mateixa sintaxi que les reaccions, i dins l'estructuració de l'activitat és necessari diferenciar-los suficientment perquè l'usuari no es confongui.

Hi ha un valor general anomenat Temps d'estímul que regula la freqüència en que es presenta l'estímul. Cal ajustar aquest valor adequadament perquè els estímuls no tinguin col·lisions entre si, ni amb les reaccions.

Els exemples

Aquesta nova versió inclou tres exercicis no elementals que poden tenir la seva aplicació en el domini del teclat, i al mateix temps poden servir d'exemple de com planificar-ne de nous.

Orientació

Aquest és un exercici de percepció que té com a finalitat identificar correctament les tecles de cursor.

L'exercici utilitza com estímuls objectes que tenen una direccionalitat definida, cotxes, peixos, avions..., i cal prémer la tecla de cursor que li correspon a la seva direcció.

Com a reforç es mostra la fletxa de direcció i una cara somrient d'aprovació.

El teclat

Aquest és un exercici de descoberta de les lletres del teclat, i pot ajudar a teclejar a alumnes que no saben escriure.

L'exercici no té estímuls. Quan l'usuari prem la tecla d'una lletra com a reforç apareix la lletra, en impremta i cursiva, al temps en què s'escolta el seu nom.

Nombres i quantitats

Aquest exercici vol treballar el recompte de quantitats i la identificació de xifres.

Els estímuls són diferents dibuixos amb quantitats d'objectes. A cada dibuix cal respondre prement la xifra del nombre d'objectes.

Com a reforç es mostra el dibuix de la xifra i se sent el seu nom.