|
|
|
| |
|||||||||
|
Joan Antoja i Mas jantoja@pie.xtec.es |
|||||||||
|
Introducció El principal objectiu de treball, dins l'entorn escolar, és sota el nostre particular punt de vista: la comunicació. La pràctica diària a les escoles es troba envoltada de relacions comunicatives plenes i riques en contingut. La comunicació és el tot i es dóna en tot moment; és quelcom viu i s'enriqueix per la participació dels interlocutors. Per a nosaltres, que treballem en l'educació especial, la comunicació és la base i la columna vertebral del nostre esforç quotidià. Pensem que sense comunicació no hi ha contingut. La comunicació i els alumnes amb discapacitats Dels/les nostres alumnes us direm que tenen noms bonics, mirades profundes, cabells divertits, somriures que arriben... a més de patir problemes sensorials, motrius, intel·lectuals i en la comunicació. Són alumnes amb dificultats greus i permanents que necessiten d'atenció especialitzada. Els/les nostres alumnes estan també impedits/des d'aquest fet tan vital que és la comunicació. Les seves intencions comunicatives no sempre tenen un contingut clar. Sovint són buides i sense direcció. Moltes vegades cal una interpretació / suposició per part dels adults per tal de donar contingut a les seves respostes "no sempre del tot entenedores".
Els/les nostres alumnes no fan servir els mateixos codis comunicatius que fan servir la resta de nens. La Gemma, el Víctor, l'Àlex o la Lídia tenen una participació més passiva dins el fet de la comunicació. Les seves respostes generalment són induïdes per l'adult i utilitzant mitjans comunicatius completament diferents als habituals. Per a ells/elles els llenguatges habituals són les fotografies, el llenguatge bimodal de signes, els llenguatge de símbols pictogràfics, com l'SPC o qualsevol resposta motriu que després d'un dur ensinistrament pot arribar a tenir intencions comunicatives... Això fa que les nostres comunicacions "no sempre siguin del tot fluïdes", però per a nosaltres és un inici per començar a treballar, que de vegades pot requerir un treball de mesos o anys fins arribar a aquest punt.
Finalment, quan pensem que ja hem desvetllat l’espurna de la comunicació i cal posar-nos a treballar sistemàticament en una tasca on intervenen termes com llenguatge - pensament - codificació - interpretació - desordre - ordre... Aquesta tasca pot ser tan avorrida... tan poc motivadora i buida d'intencions que... sovint ens ensorrem i perdem l’interès per la comunicació. Així doncs tenim dues possibles formes d'actuar:
Nosaltres, tot i que reflexionem dia a dia i mirem de posar seny a les situacions que es donen, triem el segon camí i ens resistim al fet de no poder-nos divertir. Així, triem el desordre davant l'ordre, el joc davant el treball, l'espontaneïtat davant la rigidesa, la llibertat de respostes davant la interpretació subjectiva. Mirem d'emplenar la major quantitat de continguts procedimentals, el més divertits possibles per tal d'oferir experiències i vivències que ajudin als/les nostres alumnes a anar construint una imatge personal pròpia. L'ordre d'imatges i pensaments, el llenguatge, les codificacions i les descodificacions ja aniran arribant. Primer cal viure, després ja pensarem respecte a allò que hem viscut. Els nostres alumnes tenen dificultats greus i permanents, però aquest fet no ha de suposar una reducció de les situacions escolars lúdiques. Necessiten viure situacions divertides, estimulants, emocionants i plenes de vida, esdeveniments que altres nens i nenes poden descobrir per ells mateixos però que tampoc estaria de més que a les escoles ordinàries es tinguessin en compte aquestes premisses. On anem a parar? Llenguatge, pensament, codificació, interpretació, desordre, ordre... i vivències divertides. Doncs per nosaltres està clar. Anem a parar a la proposta de treball que us volem donar a conèixer (res de nou, tot ja està inventat).
El taller d'expressió i els contes Per a nosaltres, els tallers que fem amb els nostres alumnes amb NEE són el mitjà perfecte per mirar de proporcionar-los vivències estimuladores que enriqueixin la seva imatge personal. El taller el realitzem un cop per setmana al llarg d'unes cinc setmanes. Seria el nostre "centre d'interès", el treball global i motivador, que la resta de la setmana continua apareixent sota diverses propostes: comentaris, cançons, activitats d'ordinador, lectura de contes i imatges, treball de vocabulari, presentació de llenguatge gestual... que seria el treball analític i no sempre divertit... però necessari per anar consolidant aprenentatges. En altres cursos s'han fet tallers de pintura, danses, etc. segons el nombre de nens i nenes que hi havia a les aules i les diferents problemàtiques que presentaven, però actualment fem els tallers: - de cuina: sensacions, gustos, olors, manipulacions, seqüències d'acció, hàbits de neteja, ordre i treball, etc.
La presentació del conte A la primera part del taller presentem el conte sota diferents formats: diapositives, ordinador, titelles, representacions, etc. La presentació del conte segueix tot un ritual. Expliquem el conte en "dual" (llenguatge bimodal) fent servir diferents canals d'entrada de la informació: visual (diapositives, titelles, imatges, llenguatge gestual...) i auditiu (paraules, sons i sorolls). Mirem d'oferir les màximes possibilitats al mateix preu, independentment si del llenguatge gestual poden beneficiar-se tant un nen psicòtic amb dificultats en la comunicació com una nena amb un trastorn greu en el llenguatge (tenim alumnes amb "NEE" força "diversos" entre ells, no podem triar...). Les primeres sessions són poc participatives i de vegades sembla que no entenen res... Afortunadament, l'estructura del conte va quedant i dins les possibilitats de cadascú participen cada cop més: trien, opinen, memoritzen diàlegs, canten, fan gestos, miren símbols, assenyalen les seves preferències... tot un ventall que sempre se'ns fa curt. La vivenciació del conte La segona part del taller és la més diversa: pintem, cantem, fem bombolles, retallem, representem situacions, treballem la comprensió, ballem, ens maquillem, construïm, trenquem, fem psicomotricitat... oferim recursos expressius. No tots els nens i nenes poden fer el mateix i per això de vegades els agrupem per realitzar activitats diferents. Aquesta part és força lliure que no sempre segueix una programació rígida, ja que cal estimular les poques iniciatives que tenen els nostres alumnes. Tenim tendència a programar activitats que després no realitzem, ja que aprofitem l'espontaneïtat i els "brots" d'inspiració. Sovint hem de passar del desordre a l'ordre, i de la "destrucció" a la construcció i, en definitiva, posem continguts allà on aparentment hi ha "caos i buidor". Descripció dels materials No us podem fer arribar la programació d'activitats que realitzem al taller, molts cops improvisades, ens conformem en oferir-vos instruments "imprimibles" que us poden ser excusa per iniciar un treball de taller, racó, "fitxa de treball", etc. si us decidiu a fer-los servir i us preneu la molèstia de llegir aquestes ratlles.
Els materials que trobareu al Sinera 2000 consten de Contes en format PowerPoint En dues versions - Contes de presentació: amb les imatges i la narració oral. Només cal prémer qualsevol tecla del teclat, ratolí o commutador per canviar de pàgina i progressar en la narració. - Contes SPC: que també inclouen una línia de text i icones SPC. Aquesta versió permet un treball individualitzat amb els adults. Contes en format Word Són documents Word que tenen diferents parts per imprimir:
Aquesta darrera part no la imprimim per als nens i les nenes, sinó per als mestres, on els nostres alumnes fan activitats compartides, i per als pares que decideixen intervenir d'una manera més activa en les tasques de treball que proposem a l'escola (ja ens agradaria motivar-los tant com fem amb els nens i les nenes). Hem de dir que en el cas d’integració d'una nena de P5 "candidata" a les aules d'EE la resta de companys/es de l’aula ordinària s'ho passen molt bé amb les propostes del "conte de la classe" i els "gestos" del llenguatge bimodal. El conjunt de materials ocupa més de 30 Mg, però tots estan disponibles a les carpetes del Sinera 2000.
Des del Sinera podeu fer una instal·lació selectiva del material en un ordinador aïllat o fent una instal·lació en xarxa.
Final Evidentment aquests contes són uns materials dels quals no es poden beneficiar únicament els nens i nenes amb NEE. Tots els nens i nenes passen pels "mateixos" processos i etapes evolutives, encara que uns triguen més i d’altres no tant i altres "reclamen" el fet de fixar-se en una etapa i no anar més enllà. Així, els "gestos" del llenguatge bimodal poden ser un reforç memorístic de l'estructura i seqüència del conte, a més d'una eina integradora per a la resta de companys i companyes. Conèixer la codificació dels pictogrames emprats a l'SPC pot ser un exercici saludable previ a la codificació i descodificació del llenguatge escrit al parvulari, a més de ser una eina integradora en els cas de tenir companys i companyes amb NEE... ... A més, els contes són plens de màgia i agraden a tothom, i els recursos de treball que ofereixen són molts i diversos, només cal fer un canvi de xip. Pensem que aquest és un material revisable, criticable, ampliable i sobre tot modificable (canviar lletres, esborrar símbols, ja que n’hi ha molts i no tots els alumnes tenen el mateix nivell, retallar i enganxar, fer fitxes de treball, etc.). A nosaltres ens ha estat útil i hem mirat de donar mil voltes als materials que hem creat (assegurar-nos quatre coses abans d'oferir més i més estímuls). Segurament, i si us decidiu, vosaltres mateixos/es trobareu altres possibilitats i si voleu, cosa que ens agradaria, ens podeu fer arribar els vostres suggeriments i experiències, ja que pensem que sempre és enriquidora la comunicació (no sempre fluïda entre nosaltres els/les mestres). I com que això de la informàtica no s'acaba mai... (no som devots, però reconeixem que pot arribar a ser molt útil) per al curs vinent ens proposem passar aquests contes al programa Infograf, que hem descobert recentment a la base del Sinera 99 i que dóna moltes més possibilitats i riquesa d'interacció amb l'ordinador que no ofereix el PowerPoint. Així que... possiblement us els podrem fer arribar i esperem que algun conte més per anar ampliant la col·lecció. Bibliografia No som molt disciplinats a l'hora d'atrevir-nos a donar-vos referències bibliogràfiques de tota la vida. Materials d'ajuda n’hi ha molts i diversos, que segur coneixeu, però ens han donat idees quan estàvem bloquejats:
|
