JOCS FLORALS 2005 |
CICLE INICIAL |
1r A
Un matí de primavera
Un dia una papallona va sortir d’un cuc de seda i va fer una nova amiga. Una altra papallona molt bonica i va anar a jugar al bosc, van jugar a atrapar i van veure la marieta i la papallona va dir com més serem més ens divertirem i van continuar el joc.
Eulàlia Vall i Tarrés
|
2n A
A la fada Pirulada
Hi havia una vegada una fada única en el món perquè només pensava en guanyar diners anunciant pocions, fins que un dia estava podrida de diners.
I un dia va pensar:
-Estic podrida de diners. Com em gastaré tanta fortuna? Al cap d’uns dies li van obrir la porta i una veu va dir: -La premsa et vol interrogar!!
I ella en lloc de sortir a fora els va tancar la porta als nassos i se li va acudir una idea va agafar el seu cotxe-volador i se’n va anar a casa del seu amic mag Tarat que era molt despistat i li va dir:
-Si us plau amiguet meu! Ens podem repartir aquesta pasta? El mag Tarat en veure el seu maletí tot ple de bitllets i euros, amb suor al front, de tant anunciar pocions, la seva cara de lluna nova i els seus ulls plorant, va acceptar.
Llavors la fada Pirulada va demanar per casar-s’hi. El mag Tarot estava a punt de dir que no però se’n va recordar que les altres fades eren massa lletges i massa pesades i va acceptar. Vet aquí una fada, vet aquí un mag, aquest conte se l’ha menjat el gat.
Anna Sanglas i Molist
|
1r B
La papallona
Hi havia una vegada una papallona que era molt eixerida i volava cap a casa seva. Es va trobar amb un cuc i després van continuar junts fins que van trobar un bosc. El van tenir de travessar després quan ja l’havien travessat van continuar. Després es van fer molt amics i van decidir que viurien junts per sempre més.
Ferran Soler i Palazon
|
2n B
La bruixa Laia
Hi havia una vegada una bruixa molt juganera que es deia Laia, jugava amb les flors del jardí. Amb un encanteri feia que les coses es convertissin en coses que parlessin i que juguessin i un dia no es van convertir amb les coses que jugaven i que parlaven i va agafar l’escombra i va anar a veure la reina i la reina li va dir què et passa petita? -–que no tinc màgia- li va respondre.
La bruixa Laia i la reina li va fer un encanteri amb una mica de rata, una cua de llangardaix, una mica de telaranya i va recuperar els encanteris i se’n va anar també. Es va recordar d’una poció de quan era molt i molt petita, la seva primera poció i la va intentar de fer i a l’endemà la seva mare que havia desaparegut va tornar a casa i la Laia amb un encanteri va fer que vingués tota la família per celebrar que la seva mare hagués tornat i s’ho van passar molt bé des de llavors.
I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos!
Laia Fernández i Barraqueta
|
1r C
La papallona i l’abella
Hi havia una vegada una papallona que volava pel cel, i un ocell la va tirar al terra i va plorar. Una abella la va ajudar a tornar a volar.
I van volar totes juntes i van ser amigues sempre més.
Sònia Begara i Ruiz
|
2n C
La Maria i la fada
Hi havia una vegada una nena que es deia Maria. I la Maria desitjava viatjar. Un dia se’n va anar d’amagat al bosc i allà hi havia un gran llac. En aquell llac hi havia un cigne atrapat i la Maria el va salvar. Aquell cigne era una fada i com que la fada va estar molt contenta li va dir que li podia demanar qualsevol cosa i ja sabeu què va demanar la Maria? Fer un viatge al país dels cignes. O, que bé! pensava ella. Quan va tronar del viatge, la Maria estava molt agraïda i va convidar el cigne a sopar a casa seva.
Anna Terricabras i Mas
|
CICLE MITJÀ |
3r A
La primavera
En la primavera, tot canvia de color, les plantes, els arbres, i tot fa olor.
Els ocells que arriben, i tots van cantant. Les cares canvien, i el Sol que va brillant.
En la primavera, tot canvia de color, les plantes, els arbres, i tot fa olor.
Roger Rifà i Arumi |
4t A
La guitarra
Tinc una amiga especial
és de fusta i és musical.
Sap tots els meus secrets
i jo escolto els seus gemecs.
És la meva guitarra
la més gran companya.
Quan toco les seves cordes
sento les notes sortir soles.
Quan arriba la nit
dorm al costat del meu llit.
Si ella somia una cançó
jo somio que li faig un petó.
Tinc una amiga especial
és de fusta i musical.
Anna Nieto i Vila |
3r B
La flor florida
La flor florida
floreix un cop l’any que sempre ho espera tirant endavant.
La tardor es fa trista i la flor es panseix
el vent se l’emporta i no queda res.
Cal que les reguis
si no patiran i al final no hi seran.
Èlia Casarramona i Vivas
|
4t B
El mar
Que moguda que és l’aigua
el sol és calent
la sorra humida
jo faig un castell.
Que moguda que és l’aigua
que freda que està
jo me la miro
i la vull tocar.
Que moguda que és l’aigua
les onades van i vénen
però amb mi no es queden.
Gemma Ribas i Bagaria
|
3r C
La lluna
La lluna resplendent
enmig d’un cel lluent.
La veig cada dia des de la llunyania.
Jo li pregunto:
Saps quin temps farà demà?
Però jo ja se´
que ella no em contestarà Jo hi vull parlar!
Encara que no m’escolti
jo hi parlaré i no pararé.
Carles Casas i Gajete |
4t C
Sant Jordi
Sant Jordi és un lluitador
que mai no té por,
s’enfila al cavall
quan canta el gall.
Mata el drac,
que viu al llac.
Dóna una rosa
per a qui serà la seva esposa.
El vint-i-tres d’abril,
regalem un llibre lligat amb un fil.
I una rosa
per a la dona.
La mare em regala un llibre
amb molta estima.
Em llegeixo el llibre
i el deixo al costat d’un vidre.
Ramon Anglada i Areñas
|
CICLE SUPERIOR |
ENGLANTINA 
|
VIOLA D'OR  |
1r Premi
La meva ciutat
Un univers que avança,
una galàxia sense fi,
un espai amb esperança
un planeta obrint camí.
Un continent fet per nosaltres,
un país molt estimat, una comarca pensant pels altres,
aquesta és la meva ciutat.
D’aquest poema que he fet,
aquesta ciutat per mi és or passi el que passi
la portaré dins al meu cor.
Ariadna Alberch i Grau
|
1r Premi
La mort del Papa
Jo encara sóc molt jove,
Oneja un neguit dins el meu cor
Amb pena he sentit dir:
Nostre Papa ja és mort.
Pau, amor i amistat
Amb constància ens ha donat
Un gran Papa ell ha estat.
Sentim dins el nostre cor
Encara una mica de pena
Guiat al cel,
On Déu segur l’espera
Nostre Papa Joan Pau II ja és…
una estrella.
Cristina Rubio i Serrat
|
2n Premi
Catalunya, una bella Terra
Quan era molt petitona,
vaig sentir una dolça veu
que amb català en parlava,
i ara és l’idioma meu.
Quan anava a quatre grapes,
sentia l’olor de la Terra
que té per nom Catalunya,
aquesta és la pàtria meva.
Quan anava a l’escola, vaig veure una bandera i em van ensenyar que es deia senyera.
I ara, que m’he fet més gran, i he ballat una sardana
que és la dansa que fa unir la Terra catalana.
Cristina Rubio i Serrat
|
2n Premi
Joan Pau II
Molt malament ho vas passar
pels dolors de la guerra no vas trobar
la felicitat.
Amb dinou anys, sol vas avançar
i a l’església l’amistat vas trobar.
Molt vas lluitar i treballar
i fins a Roma vas arribar.
Allí un home et va voler matar
i tu el vas perdonar.
“Quina lliçó ens vas donar!”
Amb totes les religions vas dialogar,
i molts països vas visitar
besant la Terra que tant vas estimar.
Com el pare del món vas actuar, posant pau entre germans. Alguns murs es van aterrar potser tu vas ajudar.
La gent de tot el món et va estimar:
anglesos, àrabs i fins i tots els de St. Julià. Moltes guerres vas passar buscant la felicitat,
i l’hora de marxar t’ha arribat.
Molta gent t’ha plorat i resat, els joves i els ancians malament ho han passat.
Però tu, finalment, la malaltia has deixat i la casa del Pare has tornat.
Guillem Vallbona i Iborra
|
3r premi
Catalunya
Una,
una Pàtria tinc el cor,
una llengua,una bandera,
una història i molt valor.
Quatre,
quatre províncies catalanes
formen la nostra comunitat,
i tenen totes plegades
el govern de la Generalitat.
Quatre
quatre barres de sang pintades
sobre un escut daurat,
un himne, la sardana,
els castellers i Montserrat.
Sant Jordi, la diada
són la nostre identitat.
Dotze,
dotze anys fa que visc
en aquest bonic país,
tan gran i tant valent
que acull a tanta gent
de races diferents.
Una,
una Pàtria tinc el cor,
una llengua, una bandera,
una història i molt valor.
Eva Terricabras i Mas
|
3r Premi
Tots pendents d’una finestra
Tots pendents d’una finestra,
la gent plora d’emoció.
Omplint la plaça de persones,
que l’estimen amb el cor.
Cardenals de tot el món, presideixen una missa. Homenatjant aquell fidel, que ens escoltava i ens volia.
Tot el món el recordaria, en les seves paraules, els seus consells
i en la manera d’apreciar els altres.
Josep Juan i Arimany
|
FLOR NATURAL |
1r Premi
L’amistat
L’amistat és alegria
que has de tenir cada dia
l’amistat és felicitat
que has de tenir al teu costat.
L’amistat són els amics
que tu has escollit,
l’amistat és l’amor,
que portes dins del cor.
L’amistat són els companys
que tens des de fa anys,
l’amistat és la família
que t’estima des del primer dia.
L’amistat és l’alegria
que has de tenir cada dia,
l’amistat és felicitat
que has de tenir al teu costat.
Georgina Alberch i Freixa
|
2n Premi
Es necessiten amics
Jo només vull sobreviure la tristor i la soledat,
perquè això no vol viure
sinó està empresonat.
Jo també vull regalar
l’alegria d’un somriure que pugui ensenyar a viure a ajudar-se a estimar.
Potser així hi haurà respecte,
hi haurà pau, hi haurà amor,
potser es podrà confiar
amb algú que et va ajudar.
Per això et cal una persona que de dia i de nit, et parli, et perdoni,
per això et cal un amic.
Judit Caballeria i Casals
|
3r Premi
L’amistat
L’amistat és un valor
i no tothom te’l pot donar.
T’ajuda sense por aquell que sap estimar.
L’amistat de debò sap obrir de bat a bat, la porta del seu cor
si és que ho fa de veritat.
L’amistat sense enganys
és neta i sincera, i no posa mai paranys,
a l’amiga verdadera.
L’amistat no té fi
i si en té noel vull seguir
perquè sempre vull tenir un bon amic amb mi.
L’amor és més que amistat,
però molt més complicat cal saber viure i estimar amb qui vols la teva vida continuar.
Eva Terricabras i Mas
|
|
|