|
Les migracions
humanes |
|
Idioma 17
|
|
|
|
|
Les llengües dels estrangers |
|
Connexions entre llengua i cultura |
|
|
|
|
Fa
10 o 20 anys, arreu de Catalunya, i sobre tot als estius, es podia
sentir molta gent parlant angles, francès, alemany, Italià...pels
carrers i les places dels nostres pobles. Cercaven el nostre sol i les nostres
platges. Es tractava de turistes i, per tant, en acabar les vacances,
tornarien al seu país.
I amb ells també se'n tornarien els seus costums, hàbits, o sigui, tota la seva cultura...
Actualment, són moltes més les llengües que es poden sentir
pels carrers de Barcelona, als pobles de la Costa, a la terra ferma,
en fi, a tot arreu de Catalunya i també d'Espanya. Però ara
ja no se'n tornen al seu país en acabar l'estiu si no que romanen
entre nosaltres, en general, per sempre. Es tracta de persones que venen
d’Àfrica, Marroc, Pakistan, Xina, Rússia....I
darrera de cada llengua estrangera hi ha una cultura, també estrangera,
i persones com vosaltres i nosaltres que s’ integren al país
amb les seves costums, hàbits, creences, etc.
I què en sabem de les llengües dels estrangers i de les seves cultures?
D'on venen, per exemple, les persones que parlen Swahili, Bambara, Wòlof o Bantu?
Tenim ganes de saber aquestes coses? Les veiem com una forma d'enriquiment?
O tenim por de que, a la llarga, perdem la nostra pròpia cultura?
O potser són ells que tenen por de perdre la seva llengua i la seva cultura?
Les llengües i les cultures s'han anat barrejat parcialment, i de forma
continuada, degut a motius de diferent tipus, com conquestes, migracions,
grans descobriments, intercanvis comercials etc. D'aquestes barreges quasi
sempre n'ha sorgit l'enriquiment de les llengües i cultures en litigi.
Es pot comprovar fàcilment que avui convivim amb elements culturals,
considerats nostres, però que, realment, són d'orígens
culturals molt diversos. |
|
|
|
"Avui
la major part de la gent no sap que els nombres que utilitza són àrabs.
I ningú, amb dos dits de front, rebutjaria d'usar-los pel fet de ser
estrangers. Però la pregunta correcta és: Són de veritat
estrangers? Que carai significa ser estranger?"
|
|
|
|
|
|
Furgant dins la nostra història hem sabut que els àrabs, a l'edat mitjana,
van tenir una gran superioritat en els dominis de l’astronomia, la matemàtica
i la medicina, a més d'haver esdevingut una gran potencia comercial estesa
per tota la mediterrània. Per això, podem dir que van enriquir, sense dubte,
les cultures i les llengües que estaven naixent, especialment al sud d'Europa
(a partir de l'arrel llatina) com el català, el francès, l'italià, el provençal
o el castellà, entre altres. Del que no hi ha dubte és que, actualment, tots
estem orgullosos de tot aquell bagatge que ens trameteren els àrabs.
Però tampoc es pot oblidar que algunes llengües moren i, amb
elles, també poden desaparèixer les cultures corresponents.
|
|
|
|
|
"Els
nombres romans van comprendre que el seu temps havia passat i van negociar
per tal de ser emprats per a la base dels monuments, on gaudeixen d'una vida
feliç i són molt respectats"
|
|
|
|
|
Activitats |
|
- Sabíeu que en el mon hi ha unes 5000 llengües diferents?
I que, cada any, en desapareixen unes 25, d'aquestes llengües?
- Quantes maneres de "veure el mon" hauran desaparegut al final de l'actual segle?
- Heu observat que els immigrants marroquins parlen francès,
els africans de Ghana o Sierra Leone parlen anglès i les persones
de Sud i Centre Amèrica parlen, en general, castellà? Sabríeu
explicar per què?
|
|
|

|
|
Retorn a l'índex |
A l'activitat següent |
|
|
|