Amb el monument a Pedro Vila i Codina (amb el seu llegat es va finançar la construcció de l'escola), la ciutat de Barcelona va voler el reconèixer el seu benefactor i, alhora, va voler visualitzar la seva aposta per la renovació pedagògica a la ciutat. El monument, ubicat al passeig central de l'entrada de l'escola, és obra de l'escultor Josep Dunyac. Va ser inaugurat per l'alcalde de Barcelona el dissabte, 12 de novembre de 1932, un any després de la inauguració del "Grup Escolar Pere Vila".
Element emblemàtic de l'escola, al llarg dels anys ha estat l'escenari per moltes fotos escolars i un referent en la memòria de l'alumnat i dels mestres.
Al novembre del 2010, el monument a Pere Vila va ser restaurat per la Brigada de Conservació de Monuments de l'Ajuntament de Barcelona.

Més informació.
La restauració del monument a Pere Vila.
Foto del moment de la inauguració.


Fotografia del moment de la inauguració del monument a Pedro Vila
publicada a La Vanguardia del 15 de novembre de 1932.


Foto: Kisa, juliol 2009
El monument a Pedro Vila: a dalt, al fons, el pavelló central on està ubicada la biblioteca. A baix, amb l'Arc de Triomf al davant.

Crònica de la inauguració a la premsa de l'època.
Enllaç a l'hemeroteca de La Vanguardia


Foto: Kisa, setembre 2009

Marta Mata, antiga alumna de l'escola, recorda el monument a Pere Vila.

"Curso 1931-32. La escuela es bonita y alegre (...) La felicidad empezaba cada día cuando entraba a la escuela y me dirigía al monumento. A su alrededor había un pequeño estanque del tamaño de los párvulos con una pared circular de mármol acanalado, de donde salían unos chorritos de agua, “el brollador”, y cuando te agachabas para beber se escondían unos peces rojos debajo de unas piedras que iban poblándose de terciopelo verde. Poco a poco los peces volvían a salir, y los párvulos aprendimos a no asustarlos, para verlos. Creo que llegamos a ser amigos; me parece que su vista no alcanzaba más allá de nosotros. Nuestra vista, en cambio, y nuestra persona, iba creciendo cuando levantábamos la mirada y veíamos la bronceada de aquel señor tan bueno que mandó hacer aquella escuela tan grande y bonita para nosotros, más grande que el Arco de Triunfo de ladrillo rojo que teníamos delante y mucho más bonita que la mole de piedra gris oscuro del Palacio de Justicia situado a su lado".

Marta Mata “Mi currículum en la república”, en la Revista Digital Participación Educativa, nº 2, junio 2006; p. 4-7

 
Tornar a la pàgina d'inici Monument a Pere Vila 2
Data d'actualització: 12-Nov-2012