En l'organització d'activitats en què intervé el treball amb sons s'utilitza, sovint, la música:

• Com a llenguatge en si mateix: com a música. Per exemple: crear (o triar) una música que defineixi un estat d'ànim. Aquest apartat és un dels que treballa l'especialista de música del centre. 
• Com a complement del llenguatge visual. Associant una música a una imatge podeu contextualitzar-la o donar-li una càrrega (emotiva, religiosa, política...) que la imatge, per si mateixa, no té. Per exemple: una imatge d'uns treballadors en una fàbrica amb una música de caire sindicalista de fons.
• Com a complement del llenguatge verbal, tant per reforçar aspectes que s'expliquen verbalment com per crear sensacions i estats d'ànim que complementen el llenguatge verbal. Per exemple: una locució de tipus intimista en primeríssim pla amb una música de fons de piano o violí.
• Com a integrant d'un missatge audiovisual complet. Si incorporeu els tres llenguatges (verbal, musical i visual) en un mateix missatge, podeu arribar a un nivell de comunicació molt gran. Per exemple: qualsevol seqüència de qualsevol pel·lícula on la música tingui un paper important.

No totes les músiques són aptes per formar part de missatges amb llenguatge verbal o visual, de la mateixa manera que no totes les imatges ni totes les locucions són aptes per acompanyar una determinada música. Cal atendre a criteris relacionats amb el tema, amb la intensitat de la veu, amb el to, amb el ritme de la locució o de la seqüència... per formar un missatge audiovisual coherent.