El concepte de planificació es refereix a la sensació de distància que té una persona respecte d'un so o d'un conjunt de sons.

Per produir aquesta sensació hi ha diferents mecanismes:

• En el moment d'enregistrar, variar la distància entre la font sonora i el micròfon per aconseguir un nivell d'enregistrament més baix.

• Generar el mateix efecte sobre un so ja enregistrat mitjançant una manipulació del nivell de so original a través d'una taula de mescles.

• Aplicar efectes amb l'ordinador amb un programa d'edició de so.

Amb aquests mecanismes podeu generar diferents plans radiofònics que establiran distàncies entre ells i l’oient.

• Primeríssim pla: és el pla radiofònic que s’utilitza per assenyalar la distància més curta. És el pla de la intimitat, inclosos els pensaments. S’utilitza per a monòlegs interiors i també per a aquelles històries on els protagonistes mantenen un diàleg de caire secret.

• Primer pla: és el pla de referència de l'oient. És la disposició normal i la de més ús. També és la que estem més acostumats a sentir i la que associem amb les converses d'ús comú.

• Segon pla: marca una distància més gran amb l’oient. Genera també una relació d’espai entre els personatges que actuen.

• Tercer pla: és el pla més allunyat, normalment té poca càrrega expressiva i manté una relació de fons. Actua com a ambientador d'un espai.

-    

Aquesta pràctica es basa en un brevíssim guió elaborat per un noi i una noia que reprodueix un fragment del conte d'en Patufet:

• (Amb veu de pagès): Patufet, on ets?

• (Amb veu de nen petit): A la panxa del bou, on no hi neva ni plou!...

1. Escolteu aquestes tres variants del mateix fragment d'en Patufet. El so original és el mateix, però a dues de les tres variants se'ls han aplicat diversos efectes de so amb la intenció de variar-ne la planificació. 

2. Deduïu quins efectes s'han aplicat perquè l'oient tingui diverses sensacions de distància respecte a cadascun dels personatges.