Aquesta
pràctica s'enllaça amb les pràctiques S131,
S132, S133,
S135 i S136.
L'objectiu
d'aquesta pràctica és comprovar el procediment que cal seguir per protegir
els enregistraments de senyal de so en els formats de cinta més habituals
que hi ha al mercat.
Els
formats de cinta utilitzats més habitualment són la cinta VHS;
la VHS-C (compact), que és una versió reduïda que pot reproduir-se
en un magnetoscopi VHS amb l'adaptador corresponent; la V8 (Vídeo
8 o Hi8), i la mini DV. Coincidint amb la tendència a enregistraments
digitals amb càmeres cada vegada més petites, els nous models de cinta
han esdevingut cada vegada més petits i de més qualitat d'enregistrament.
Podeu
protegir els vostres enregistraments de so en cintes de vídeo contra esborraments
no desitjats. Totes les cintes tenen un mecanisme de protecció de dades
que impedeix l'enregistrament. Aquest es concreta en l'existència d'una
pestanya al llom de la cinta, que en alguns casos cal trencar i en altres
cal desplaçar cap a un cantó.
Per
tornar a fer la cinta enregistrable, només caldrà tornar a desplaçar la
pestanya o, en el cas de pestanya trencada, col·locar al seu lloc
una cinta adhesiva.
Podeu fer aquesta pràctica amb cadascun dels tipus de cinta de què disposeu.
|