|
Els fitxers de so els podeu classificar en dos grups: els fitxers codificats
i els no codificats. A grans trets podríem dir que els no codificats
són fitxers de "música" reproduïbles per
qualsevol lector de CD d'àudio, mentre que els codificats només
els podreu reproduir en un ordinador multimèdia o un reproductor
DVD capaç d'interpretar els algoritmes de codificació que
s'han emprat.
Fitxers d'ona (no codificats)
Es poden reproduir amb qualsevol programa i amb qualsevol
reproductor comercial de CD. Ocupen molt d'espai i la seva mida depèn
del format d'àudio escollit. En qualitat de CD (format de 16 bits,
44.100 Hz i estèreo), 60 segons ocupen 10 Mb; en qualitats inferiors
(format de
8 bits, 22.050 Hz i mono), 60 segons ocupen 1,26 Mb. Aquests formats són
equivalents entre ells, fins al punt que si canvieu l'extensió
d'un per l'extensió de l'altre, els fitxers es reprodueixen correctament.
WAV: format estàndard del Windows; podeu enregistrar
sons en aquest format amb l'enregistrador de sons i amb l'Audacity.
AIF: format estàndard de l'Apple; podeu enregistrar
sons en aquest format amb l'Audacity.
AU: format estàndard del Sun; podeu enregistrar
sons en aquest format amb l'Audacity.
Fitxers codificats
MID: és l'extensió que correspon als fitxers codificats
amb l'estàndard MIDI (Music Instrument Digital Interface)
que es pot traduir per "dispositiu digital per a instruments musicals".
Aquest tipus de fitxer conté dades sobre les notes, la durada i
l'instrument que ha d'interpretar la música (com una partitura
digital). Aquesta manera de guardar les dades fa que els fitxers MIDI
siguin molt petits.
La majoria de programes són capaços d'interpretar fitxers
MIDI, per això necessiten un sintetitzador que pot ser intern (inclòs
a la targeta de so) o extern, un instrument multitímbric connectat
al PC mitjançant el port sèrie o el port específic
de la targeta de so (MIDI/joystick).
Per crear fitxers MIDI necessiteu programari específic; als centres
disposeu del Music Time.
MP3: aquesta extensió correspon als fitxers codificats
usant l'algoritme MPEG Audio Layer-III. El que fa bàsicament aquest
algoritme és eliminar les freqüències inaudibles per
a l'oïda humana. S'utilitza un model psicoacústic que permet
saber quines bandes són més importants, quines podeu atenuar
i quines eliminar directament. També es filtraran totes aquelles
freqüències superiors als 16 kHz, perquè l'oïda
humana, encara que percebi aquests senyals, els considera massa dèbils.
Són les denominades bandes sordes. D'aquesta manera, s'aconsegueixen
fitxers molt més petits que els fitxers d'ones (fins a una relació
d'1 a 10) i amb una qualitat raonable. Podeu reproduïr aquest tipus
de fitxer amb la majoria de programes, però per crear-los necessiteu
programes específics capaços de convertir fitxers d'ones
en mp3. L'Audacity és una bona opció.
WMA: aquest tipus de fitxer correspon als fitxers codificats amb
el programa Windows Media Encoder; es poden reproduir en la majoria de
reproductors i directament des d'Internet. Es poden aconseguir fitxers
petits i de qualitat raonable.
RM (RA o RAM): aquestes extensions corresponen al Real
One Player. Els fitxers estan codificats usant el programa Helix Producer
en les versions Basic o Pro. Bàsicament es plantegen com a fitxers
distribuïbles des d'Internet, ja sigui per streaming (reproducció en temps real) o baixant-los i reproduint-los en local.
|
