Els estàndards web són un conjunt de recomanacions donades pel W3C i d’altres organitzacions internacionals sobre com crear i interpretar documents web.
El W3C és un consorci internacional on diferents organitzacions treballen, conjuntament amb els usuaris que hi volen participar i col·laborar, en el desenvolupament dels estàndards web. La missió del W3C és la d’encaminar la web cap al seu màxim potencial, desenvolupant protocols i pautes que assegurin el seu creixement futur.
Logotip de la W3C
L’objectiu d’aquests estàndards és crear llocs web, accessibles per a un major nombre d’usuaris, independentment de la seva habilitat física o mental, la llengua, cultura o localització geogràfica, la infraestructura de xarxa, del maquinari (hardware) o del programari (software) de què disposin; als que s’hi pugui accedir des dels diferents dispositius que tenen possibilitats d’accés a internet: no només PC o portàtils, sinó també telèfons mòbils, PDA, sistemes de televisió interactiva, etc.
Hi havia diverses regles bàsiques de disseny que guiaven el HTML, i algunes opcions pragmàtiques, fins i tot polítiques. Una regla filosòfica era que el HTML havia de contenir l’ estructura d’ un document d’ hipertext, però no detalls de la seva presentació. Aquesta era l’ única forma perquè aparegués raonablement en qualsevol d’ una àmplia gamma de pantalles diferents i diverses mides de paper.
Tim Berners-Lee, Weaving the WEB, 1999
Un lloc basat en els estàndards web, permet:
D’altra banda, cada cop és més freqüent donar per certa la suposició de que tots els usuaris disposen de banda ampla, i es tendeix a crear llocs web que requereixen una bona velocitat de connexió per poder visitar-los amb tranquil·litat.
A I Love Jack Daniel’s disposeu d’una petita aplicació web que permet visitar un lloc web concret a la velocitat que ho faria un usuari amb un mòdem. Una petita reflexió que ens ha de fer no oblidar que encara hi ha molts usuaris que no disposen de connexions ràpides i que agrairan que el disseny del document web que vulguin visitar sigui lleuger.
Accessibilitat: El desenvolupament d’un espai web accessible implica l’optimització tant del contingut com del codi, per facilitar l’accés al contingut del web a persones amb discapacitats, així com diferents entorns incloent programari i maquinari (per exemple navegadors d’ordinadors, navegadors per veu, navegadors de text, telèfons mòbils, ordinadors personals portàtils (PDA), connexions a Internet, etc.) i altres dificultats o constriccions sota les quals poden estar operant, tals com voltants sorollosos, habitacions poc o excessivament il·luminades, etc.
L’accessibilitat s’entén, per tant, com l’accés universal a la informació continguda als documents web sense cap limitació per raons de deficiència, minusvalidesa o tecnologia, és a dir, sense que interfereixin, per exemple:
- Problemes d’oïda, visió o mobilitat.
- Dificultats de lectura o comprensió cognitiva.
- Impossibilitat d’utilitzar el teclat o el ratolí.
- Un lector únicament de text, una pantalla petita o una connexió lenta.
L’accessibilitat, per tant, millora l’accés a la web en general, i, al contrari del que es pot pensar, no és d’interès únicament per a persones amb discapacitat.
Directrius d’accessibilitat web: WCAG 1.0
Les Directrius d’Accessibilitat de Contingut d’un Web 1.0, com a referència del W3C, presenta uns principis d’accessibilitat i idees de disseny. Està organitzat en catorze principis i tot un seguit de controls i enllaços a diferents seccions de tècniques per la implementació dels tres nivells de prioritat. Cada control té un nivell de prioritat assignat pel grup de treball basant-se en el control d’impacte en l’accessibilitat.
Podeu llegir la traducció al català del document al següent enllaç