I PER QUÈ EL NOSTRE INSTITUT ES DIU VIL·LA ROMANA?

El nostre institut es troba molt a prop del que queda d'una antiga vil·la romana, la Vil·la Romana de Can Terrés, i hem pensat que a la nostra web no hi pot faltar informació d'aquesta vil·la, que va ser habitada gairebé set-cents anys ( del segle I aC al segle VI dC) i de la qual actualment només es pot veure l'edifici dels banys. L'any 2001 va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de zona arqueològica.

PERÒ QUÈ ERA UNA VIL·LA ROMANA?

Era una casa dedicada al treball del camp i, com les masies d'ara, tenia les dependències dels propietaris (pars urbana) i les dependències dedicades a l'explotació agrària (pars rustica), on també hi vivien els esclaus.

Can Terrès

  Vil.la romana del s I aC situada a la plana propera a l’antiga via a Ausona (Vic). Ocupava una extensió d’uns 100 m. d’amplada i una extensió total d’uns 5.000 m. quadrats
Conjunt dels banys
ON ÉS SITUADA LA VIL·LA ROMANA DE CAN TERRÉS?

Es troba a la Garriga, a la comarca del Vallés Oriental, a 38 km de Barcelona i prop del riu Congost i del centre del poble, a la N - 152

I QUÈ ES POT VEURE?

Actualment s'hi pot veure la part dels banys, on la família que l'habitava podia prendre banys a diferents temperatures.

Recontrucció dels banys

reconstrucció

dibuix del vestidor

I COM PRENIEN EL BANY?

El ritual del bany solia començar al vestidor. S'asseien , es desvestien, feien algun exercici de gimnàs, guardaven la roba en una mena de prestatges i a la piscina central (pedilouve) s'hi rentaven els peus per no embrutar les altres banyeres.

foto actual

  Vestidor amb pedilouve: Orificis dels antics prestatges i banc a sota. A la dreta pica amb aigua
Del vestidor passaven a la banyera tèbia (tepidarium), on prenien el primer bany i la temperatura corporal augmentava. També es netejaven la pell, s'untaven amb oli (no utilitzaven sabó) i es feien algun massatge. reconstrucció
Caldarium cubert

Pilae

Caldarium cobert i detall amb les restes de pilae que sostenien el paviment sobreelevat de la calefacció subterrània

De la banyera d'aigua tèbia es passava a la sala d'aigua calenta (caldarium), on hi havia una banyera d'aigua calenta que arribava fins a uns 40º, i una pica d'aigua freda per refrescar-se.
reconstrucció
reconstrucció Caldarium i sudatorium Després anaven a una altra sala, la sauna, on prenien un bany de vapor (sudatorium)
Tot el ritual del bany s'acabava banyant-se amb aigua freda al frigidarium. Amb l'aigua freda es tancaven els porus de la pell (que s'havien obert i netejat a les altres sales). Frigidarium
I COM ESCALFAVEN LES SALES TÈBIES I CALENTES?

Hi havia un sistema de calefacció (l' hipocaustum ) que gràcies a un forn de llenya esclafava l'aire i el feia passar per sota el paviment i per les parets de les sales calentes. Encara es poden veure els pilars o pilae que feien que el paviment estigués més elevat. I per fer passar l'aigua calenta utilitzaven tubs de plom.

Canonada de plom Praefurnium

Clavaguera

 

Tuberia de plom, forn amb claveguera per l’aigua (el foc es col.locava a l’entrada del forn per a escalfar el circuit. La zona contigua és la sauna) i clavaguera de fort pendent (recórre l’edifici d’Est a Oest)

No deixeu de veure la visita guiada que fan de Can Terrés la Mariona i l'Agnès

Tornar

Agraïm les fotos, la col·laboració, l'ajut, el treball i les idees dels alumnes següents: Adrià Galin, Roger Musquera, Albert Solà, Gabriel Ventura, Irina Berzal, Cris Verau, Mariona de Solà, Jana Sirés, Carla Cornet, Pol Rey, Eulàlia Miró, Júlia Miró, Agnès Codina, Bàrbara Mogas i Anna Gòmez.