Fou un matemàtic italià. Va néixer el 1170 a Pisa i va morir el 1250. Va ser fill de Guglielmo i un membre de la família de Bonacci. El seu nom vertader era Leonardo Bonacci. Fibonacci prové de la contracció de Fidus Bonacci.

Va ser educat a l’Àfrica del nord on el seu pare va estar en un càrrec diplomàtic. Fibonacci va estudiar l’art dels indis, nou símbols a través de l’ensenyança notable. El coneixement d’aquest art li va agradar molt aviat, i va estudiar a Egipte, Síria, Grècia, Sicília i Provença. Va aprendre l’ús de la numeració àrab que va propagar cap a Europa. Va acabar els seus viatges aproximadament el 1200 i va tornar a Pisa. Allí va escriure alguns textos importants revivint habilitats antigues i va fer contribucions significants pròpies seves. Fibonacci va viure els dies abans de la impremta, per això que els seus llibres eren manuscrits i l'única manera de tenir una copia d’un dels seus llibres era tenir una altra copia escrita a mà.

Els nombres de Fibonacci

Un cert home va posar un parell de conills envoltats per tots e/s llocs per una paret. Quantes parelles de conills es poden produir d’aquell parell durant un any si es suposa que tots els mesos cada parell engendra un nou parell i que només es poden reproduir des del segon mes?

La successió resultant és:

1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55,...

Aquesta successió en què cada número s’obté sumant els dos números precedents s’ha demostrat força interessant i ha aparegut en moltes àrees diferents de les ciències matemàtiques.

Aquesta successió s’anomena la successió de Fibonacci:

El treball de Fibonacci en teoria de números quasi va ser ignorat totalment i gairebé desconegut a l’edat mitjana. 300 anys després algú va trobar el mateix resultat que apareix en el treball de Maurolico. El retrat és d’un gravat modern i es creu no està basat en fonts autèntiques.