Hipàtia, filla de Teó va néixer a Alexandria al 370. Hipàtia, des de ben petita va experimentar un gran interès en la professió del seu pare. De fet quan Teó treballava a casa Hipàtia l’observava amb interès des del seu costat. Hipàtia durant la seva infància va adquirir molts coneixements gràcies al seu pare.

Ella descriu les matemàtiques com la seva gran passió. La seva infància va ser curiosa perquè mentre anava creixent anava enriquint els seus coneixements i la seva intel·ligència. De jove es va dedicar a ser professora d’universitat. A mesura que passava el temps Hipàtia adquiria més prestigi entre la gent i la universitat fins el punt d’anomenar-la directora del centre. Però el seu gran prestigi i també el sol fet de ser dona van ser els factors perfectes per acusar-la amb falsos arguments. EI seu final estava escrit: Hipàtia no va renunciar a la seva passió, les matemàtiques, ni que això la portés a la mort, finalment va ser jutjada i lapidada pels cristians a l’edat de quaranta-cinc anys.

Hipàtia va estudiar les còniques: cercle, el·lipse, paràbola i hipèrbola