Omar Khayyam era un filòsof, poeta i matemàtic persa. Va néixer el 18 de maig de l'any 1048 a Nishapur (Iran) i va morir el 4 de desembre del 1131. El seu nom significa Omar "l'adroguer". Va escriure un tractat sobre les equacions cúbiques titulat "Demostracions de problemes d'al-jabr i d'al-muqàbala", que comprèn una classificació de les equacions. Per a cada tipus d'equació cúbica, Khayyam dóna una construcció geomètrica de les arrels.

Mestre de quartet persa ("Rubbaiyyat", poemes de dos versos amb dos hemistiquis) va ser el primer d'utilitzar aquesta forma poètica.

Poemes del "Rubaiyyat"

Tothom sap que mai he murmurat una pregària.

Tothom sap que mai no he intentat dissimular els meus defectes.

Ignoro si existeix una justícia i una misericòrdia...

Malgrat tot tinc confiança perquè sempre he estat sincer.

Samarkanda

Sobre la terra bigarrada camina algú que no és musulmà ni infidel.

Que no és ni ric ni pobre. No venera Al·là ni les seves lleis.

No creu en la veritat. No afirma mai.

Sobre la terra bigarrada, qui és aquest home valent i trist?

Samarkanda

El meu cor m'ha dit: "Vull saber, conèixer. Instrueix-me

tu, Khayyam, tu que tant has treballat!"

Pronuncio la primera lletra de l'alfabet i el cor em diu:

"Ara ja ho sé. Ú es la primera xifra d'un nombre que no té mai final!"

Com astrònom de la cort, va participar amb altres científics en la reforma del calendari. D'ençà es va iniciar una nova era coneguda com babaliana.

"No es poden resoldre per mitjà de la geometria plana degut a que contenen un cub, però sí es poden resoldre mitjançant seccions còniques". Omar no va intentar resoldre equacions de grau superior a tres, perquè l'espai només és de tres dimensions.

Tot i emprar complicats procediments per resoldre les equacions cúbiques no trobava mai totes les solucions perquè descartava les negatives.

Ell va saber trobar l'arrel positiva d'aquesta equació cúbica considerant la intersecció d'una hipèrbole rectangular i un cercle.