Localitzacio i característiques
Aqui abaix teniu una petita resenya de alguns dels volcans més coneguts.
-
Chimborazo: Volcà apagat dels Andes Equatorials en
la serralada Occidental, el cim més alt del país, amb 6.310
m. d'altitud. Del seu cim, cobert de neu perpètua descendeixen catorze
glacials, i l'abundància d'antigues morrenes en la seva falda assenyala
la potència de les glaciacions. La primera ascenció la va
efectuar el 12 de setembre de 1.839 l'anglès Whymper.
-
Antofalla: Volcà dels Andes Argentins, a la província
de Catamarca, a l'oest del salar homònim amb 6.100 m. d'altitud.
-
Coliapo: Volcà de Xile, en la província d'Atacama,
junt a la frontera Argentina amb 6.080 m. d'altitud. També s'anomena
cerro del Azufre.
-
Cotopaxi: Volcà de l'Equador, en la serralada Real
Andina, a l'Est de Quito. Amb 5.943 m. d'altitud, és el volcà
actiu més alt del món. El seu con
medeix 800 m. de diàmetre. Entre les seves freqüents erupcions
destaquen les de 1.768 i 1.877, havent succeït l'última en
1.928. Va ser escalat per primera vegada en 1.873.
-
Demavend: Volcà del Iran, punt culminant de la serralada
del Elburz amb 5.670 m. d'altitud.
-
Cumbal: Volcà de Colòmbia, en el departament
de Narinyo, a prop de la frontera amb l'Equador, amb 4.764m. d'altitud.
-
Osorno: Volcà de Xile, en el Sud del departament d'Osorno,
a prop del llac Rupanco amb 2.661 m. d'altitud. Va entrar en activitat
en 1.960.
-
Paricutin: Volcà de
Mèxic, en la serralada neovolcànica, a prop de Uruapant (Estat
de Michoacant). És un dels volcans més joves de la Terra,
es va formar en 1.943 m. la seva aparició va provocar la total destrucció
del poble de Parangaricutiro, afectant també en part les poblacions
de Paricutín i altres. El con té uns 250 m. d'altura per
uns altres tants d'amplaria i 35 m. de profunditat. En els últims
vint anys la seva activitat ha disminuït notablement.
-
Krakatoa: Illa volcànica
de la Indonèsia, situada en el estret de la Sonda, entre les illes
de Sumatra i Java. Va ser destruïda parcialment en 1.883 per l'erupció
del seu volcà Perbuatan.
-
Etna: Volcà actiu de l'est de Sicília, prop
de la mar i al Noroest de Catània. És el més alt d'Europa,
amb 3.263 m. d'altitud, i és constituït per una massa de materials
de projecció i laves. A més té un altre cràter
força esquerdat i també presenta una gran quantitat de petits
cràters adventicis. L'activitat és gairebé constant.
-
Kilawea: Volcà intermitent de l'illa de Hawaii. El
seu cràter, anomenat Halemaumau, de 850 m. de diàmetre, s'enfonsa
dins la falda aplanada del volcà Mauna Loa ( 4.168 m. d'altitud
).
-
Kilimanjaro: Muntanya de Tanzània, situada a la regió
fronterera amb Kenya, constituïda per un gran volcà apagat
amb un cràter de 2 km. de diàmetre, d'on sobresurten la punta
rocallosa del Mawensi ( 5.355 m. d'altitud ) i el cim nevat del Kibo (
5.916 m. d'altitud ), que és el cim més alt d'Àfrica.
-
Vesuvi:
Volcà de la Campània ( Italia ), a 12 km. de Nàpols,
al Sudest, l'únic volcà actiu de l'Europa continental. És
dreça aïllat sobre la plana i domina el golf de Nàpols;
té dos cims: l'ample muralla semicircular del Somma ( 1.132 m. d'altitud
) i el Vesuvi pròpiament dit ( 1.277 m. d'altitud ), amb el cràter
actual, separat per una gran depressió de 5 km. de llargada, anomenada
Atrio del Cavallo a la banda de ponent i Valle Dell'Inferno a la de llevant.
|