COM
REALITZAR I PRESENTAR
EL "COMENTARI D'UN TEXT"
Aquest escrit pretén donar algunes
indicacions útils als estudiants que en l'àmbit escolar
s'han d'enfrontar a la tasca de comentar un text. Els consells i consignes que s'hi inclouen,
síntesi de idees recollides en molt diversos documents,
constitueixen una aproximació personal al tema de l'expressió
escrita però queda oberta a la incorporació de nous aspectes
i matisos que professors i alumnes vulguin aportar-hi. Per "realització d'un comentari
sobre un text" cal entendre aquí una tasca de caràcter
escolar que es pot presentar també de molt diverses maneres:
- Explicar (explicació d') una opinió o d'un fet...
- Analitzar (anàlisi d') una opinió o el relat d'un fet ...
- Justificar (justificació de) l'opinió continguda en ...
- Rebatre (comentari crític de)
l'opinió continguda en ...
- Contrastar i comparar (contrast
i comparació de) diverses opinions sobre un mateix
tema.
Totes aquestes consignes de treball
que s'acostumen a proposar als estudiants de secundària
es refereixen gairebé sempre a la realització d'un escrit
d'extensió variable (entre 100 i 600 paraules), en relació
a un o més "textos" (d'extensió i natura textual igualment variable):
- una frase o afirmació (contextualitzada
o no)
- un titular de premsa
- un article periodístic
- un paràgraf extret d'una obra
(essaig o novel·la)
- el capítol sencer
d'un llibre, etc.
- una seqüència de vídeo (publicitat,
documental, pel·lícula, etc...)
Sobre aquest "text" es demana
sovint expressar un punt de vista personal, redactat en
la llengua pròpia o bé en llengua estrangera.
Voluntàriament, deixem
de banda aquí el tractament tant el treball de creació personal (redacció de caràcter descriptiu,
narratiu o bé argumentatiu)
com el treball de resum d'un text (síntesi de la informació esencial d'un text),
tot i que creiem que la majoria de les reflexions i recomanacions
que apuntem més avall podrien també ser vàlides per a
aquest dos altres tipus de tasques.
SIS RECOMANACIONS
PER A REALITZAR
COMENTARIS DE TEXTOS 1. Llegir
amb molta atenció la consigna de treball.
En el cas de la tasca referida a un altre text, és convenient
:
- establir si es
tracta d'un fet o d'una opinió
- entendre o imaginar
el context en el qual apareix
- fer passar el text pel
test de les preguntes bàsiques : què?, qui?,
quan?, com?, on? ...
- establir o imaginar
causes i conseqüències del fet o la idea
- imaginar els
possibles arguments a favor i en contra
2. Escriure
un pla de treball o esquema del desenvolupament
d'allò que es pretén escriure. El recurs a la realització d'un petit
esquema permet sovint de visualitzar i establir connexions
entre diferents elements que tindrem en compte, així com
d'establir l'ordre de prioritat en què els desenvoluparem
en el nostre comentari. 3. Escriure
un curt paràgraf introductori o un paràgraf
que inclogui la idea principal d'allò que es dirà: la
conclusió, l'argument o la justificació. 4. Posar
a punt el conjunt de notes, textos o llibres relacionats
amb el tema de l'escrit que cal comentar
i que hom hagi sigut capaç de reunir mitjançant les recerces
d'informació necessàries. Per opinar bé cal estar ben
informat. La curiositat i el desig d'aprendre permanents,
una cultura general oberta a tots els camps del saber
i un esprit crític permeten de comentar millor allò que
per alguna o altra raó se'ns presenta com a objecte de
comentari. 5. Planificar,
organitzar i escriure els punts principals que hom cregui convenient d'incloure en el comentari i
desenvolupar-los per mitjà de successius paràgrafs, ben
relacionats entre ells. Part del mèrit de les bones introduccions
i acabaments dels comentaris sobre textos, així com del
seu desenvolupament pròpiament dit, depèn de l'estructura
dels paràgrafs que els conformen. El paràgraf correspon a la divisió
del pensament en seqüències o idees. Així, un paràgraf,
tant si és curt som si és llarg, s'ha d'entendre com una
unitat que conté una idea o un conjunt d'idees inter-relacionades.
Un nou paràgraf representa un canvi d'idea respecte a
una idea expressada anteriorment, o bé una extensió de
la idea anterior que introdueix un aspecte diferent. En
un comentari, cal que els diferents paràgrafs mantinguin
una connexió estreta i apareguin en un encadenament lògic.
6. Rellegir
el text final una vegada acabat de redactar per comprovar que el comentari respon exactament a allò
que es demanava i, al mateix temps, fer-ne una lectura
crítica destinada a localitzar possibles faltes d'ortografia,
puntuació o d'impressió (si s'imprimeix), tractant de
polir al màxim la correcció sintàctica i els aspectes
expressius. Expressar-se per escrit de manera coherent
i expressiva és sempre una tasca difícil. Aquesta dificultat
fa que, sovint, el primer redactat o primera aproximació,
es consideri ja com la versió definitiva, per l'esforç
que representa, i d'aquí que ja es doni per acabat. L'hàbit escolar de lliurar el treball
immediatament després de redactar-lo, sense passar per
cap tipus de revisió, és un hàbit molt ben assentat des
dels orígens dels temps, i a més es veu eternament reforçat per
un hàbit complementari del professorat encarregat de corregir
els treballs que consisteix en demanar molt excepcionalment
una nova versió dels escrits ja corrregits i puntuats.
Així és com es perpetua allò que constitueix l'obstacle
principal per crear una mentalitat i un hàbit de treball
ben fet. En realitat, l'estratègia fonamental
de l'escriptura creativa, consistent en realitzar una
revisió permanent, fóra també necessàri aplicar-la
(mutatis mutandi) en les tasques escolars. En realitat, el mètode consisteix en
deixar "reposar" sempre les primeres versions
durant un espai de temps (que pot ser d'unes hores o d'uns
dies) i reprendre-les una altra vegada, o tantes vegades
com sigui necessari, per retocar-les i polir-les fins
aconseguir una versió prou acurada que poguem considerar "definitiva". Sovint, en un primer redactat, no som
capaços de trobar la paraula o la frase adequades, ni
se'ns acut una forma expressiva prou acurada per expressar
una idea, ni som capaços de detectar errors ortogràfics
evidents. Aquesta estratègia de deixar reposar
el text i revisar-lo posteriorment té per objectiu aconseguir
redactar el tema des d'un estat d'ànim i intellectual
diferent al que ens dictava la primera versió, fet que
permet sovint de poder-hi fer noves aportacions de contingut
i de forma. Així, en cada revisió, podem decidir
de canviar l'estructura dels paràgrafs redactats; es fan
evidents aquelles faltes que no havíem detectat; som capaços
de trobar una manera més expressiva de presentar, comentar
o concloure... L'auto-exigència permanent ens obligarà
a estructurar millor el pensament, a utilitzar les paraules
més adients i, en definitiva, ens permetrà de comunicar
les nostres idees amb més eficàcia. Gairebé sempre, aquest mètode de treball
dóna com a resultat un treball o un escrit de molta més
qualitat que no pas la primera versió. I d'aquí que augmenti
també qualitativament la valoració que en fan els seus
destinataris. Escriure críticament sobre opinions,
idees, fets o temes d'interès general és una bona manera
de posar a prova allò que realment sabem o opinem. Comentar
críticament ens obliga a posar ordre en les nostres idees
fet que equival a ordenar la nostra visió del món.
Sadurní Girona 1997-2010
____________
|