El
moviment veïnal es va convertir en una gran força reindicativa
per aconseguir millorar les condicions de vida de la ciutadania. Si bé
les Associacions de Veïns es van constituir entre 1970 i 1975, ja
es van començar a federar el 1972, arribant per aquesta època
a funcionar a Barcelona fins a 120 associacions, les quals comptaven amb
un nombre d'associats que anava dels 500 als 2.000.
Unes
800 persones entre ensenyants i famíliars es van tancar en 14 guarderies
de Barcelona durant 10 dies per reclamar que les guarderies fossin reconegudes
com a fonamentals, per l'educació dels infants però també
per permetre que les mares poguessin treballar.
Els
vehicles van contribuir a l'èxit de la convocatòria aturant
el trànsit en diferents punts de l'Eixample per impedir els moviment
de la Policia. Van mostrar el seu acord amb el lema de la marxa organitzant
un gran enrenou, a base de tocar els clàxons i aplaudir.
El
Règim franquista havia dut a terme una gran repressió de
la llengua i la cultura catalana. Les manifestacions en contra de la censura
es succeïren a les darreries del franquisme i després d ela
mort de Franco. Es calcula que unes 80.000 persones van participar en
aquesta primera Diada (11 de setembre diada nacional de Catalunya), que
va transcorrer amb gran exaltació, sota les consignes de la Llibertat,
Amnistia i Estatut d'Autonomia i amb la presència de tota la classe
política catalana. Un dels moments més emocionants de l'acte
va ser quan el músic Oriol Martorell va dirigir Els Segadors:
feia 37 anys que no s'escoltava l'himne de Catalunya en públic
i tothom el va cantar.
