Antoni Gaudí i Cornet neix a Reus el 25 de Juny de 1852-1926, fill d'un calder que provenia d'una família d'agricultors de Riudoms, que és un "poble veí".

La família Gaudí era originària del sud de França, d'Alvèrnia, des d'on, probablement per raons de persecució religiosa, havien emigrat a Catalunya el segle XVII.

Gaudí era el petit de cinc germans, i va passar els primers anys a la seva ciutat natal de Reus, on va estudiar el batxillerat a l'institut de Segon Ensenyament.

Gaudí tenía poca tirada tant pels seus estiudis escolars com per la carrera d'arquitecture. Contràriament, els seus experients acadèmics donen a entendre un caràcter decidit que es dedica plenament al que en realitat l'atreu negligint despreocupadament les matèries que per algun motiu no arribaven a interessar-lo.

D'altre banda, dels seus anys de joventut, a Reus, coneixem el treball que amb el seu amic Eduard Tada volgué emprendre per a la restauració del monestir de Poblet, aleshores abandonat i arruïnat. Quan, el 1873, Gaudí es va traslladar a Barcelona i es va matricular a l'Escola Provincial d'Arquitectura, trobarà un ambient entre provincià i entusiasta, que el primer quadre de professors havia de representar.

Dels seus projectes d'estudiants, només en coneixem alguns treballs, els més interessats dels quals són el Pati Central cobert per a un edifici destinat a la Diputació Provincial, el de Porta d'Entrada a un cementiri i el de Paranimf per a una universitat.

Com que la seva família no tenía molts recurssos económics, Gudí per ajudar-se a pagar la carrera va haver de treballar amb tot d'arquitectes en l'obra dels quals podem de vegades reconèixer la seva empremta. Per tant tindrà una experiència important en l'arquitectura.

Gaudí encara que no disposés del títol d'arquitecte superior, fou aquest arquitecte el qui s'ocupà des del 1869 de les obres d'adaptació de l'antiga Ciutadella com a Parc (actualment és un dels parcs importants de Barcelona). La jardinería, la gran cascada monumental, els edificis, tanques i monuments, multitud de treballs, foren encomanats a Fontserè, i la intervenció de Gaudí en alguns d'aquest treballs fou prou clara i principal. En la solució del gran dipòsit per al funcionament de la cascada, en algunes de les escultures monumentals, em les reixes i portes de fosa de la tanca que circumda el parc, Gaudí deixar emprenta.

També els primers encàrrecs a què Gaudí s'enfronta així que acaba la carrera el 1877 tenen sovint aquest caràcter particularitzat i atent a les condicions concretes de la seva execució.