Untitled Document

Obres comentades

És una obra on hi predomina una atmosfera de tonalitats fredes, mig observem i mig intuïm un fabulós paisatge, els colors es confonen amb sumptuositat i donen una expressió vaga de la naturalesa.

Els tarongers, tenen una presència cridanera, amb una expressió clara però indeterminada i les taronges són d'un color intens, disperses deliberadament en el brancam. El taronger és un element paisatgístic important a l’illa de Mallorca, com el llimoner i les terrasses de franges cultivades a les faldes i a les fèrtils valls de les muntanyes. No és estrany que cridessin l’atenció a Joaquim Mir que mostrava una admiració constant vers la natura.

Pero el quadre de Mir va mes enllà de la realitat del paisatge mallorquí, capaç de captar les seves impressions, sense ser infidel a la realitat capta una profunda emoció en el paisatge, desperta sensacions intenses: els blaus desafiants, la intimitat de les taronges... Aquesta obra s’ha convertit en una de les obres més especials i més belles de la obra de Mir.

Una vista meravellosa en un moment irrebatible es la imatge que ens ofereix Mir en aquesta obra de gran senzillesa i veritable genialitat.
Amb un minimalisme harmoniós ha traves del pastel, ens situa en unes suposades muntanyes, des de on el mar s’allunya en l’horitzó, deixant propera una gran roca escarpada que sobre surt de l’aigua ,a un cel de lluminositat màgica .
mitjançant la seva lliure intuiçió i sensibilitat en els colors, projecta una imatge atractiva, ideal, i propera a la il·lusió, de l’espectador que el contempla.

Aquesta es també una de les obres mes genials de Mir , A la cala sant vicents , en un moment fantàstic on el sol tenyeix els rocars mes llunyans de intensos ataronjats vermellosos que sobre la blavor del mar recreen una interessant contraposició entre colors càlids i colors freds.
El mar es manté amb calma , absorbint la claror del cel , i en la superfície xispejant els colors donats, entre roques que es retallen, surten de l’aigua i penetren el mar, pintades des de una natural perspectiva que otorga encant en el quadre.

Tot i que el mèrit i el reconeixement de la obra de Mir culmina en el color amb que representa els paisatges, a Mir li fascinava la pintura al aire lliure en general , i moltes vegades escollir temes com aquest .

Aquí podem observar una perspectiva que es fon en les taques de pintura, de intensa lluminositat entre grisos, ocres i blancs .
Mir es deixa portar per la màgia del color, aconseguint plasmar una atmosfera solitària, atrapada en les parets blanques, on queden insinuades les finestres i els portals amb pinzellades grises i lliures que son taques expressives que guarden la forma, com en una vaga impressió.
A un costat ,una figura humana , aparentment anciana ,queda fora de un protagonisme significatiu, i mes aviat complementa protagonisme al carrer de soledat, i fins i tot nostàlgia indeterminada i atrapada en la blancor del quadre.

Es una de les poques vegades que Joaquim Mir pinta en un interior, pro el resultat no es menys interessant, realitza una composició quotidiana, sense perdre la fidelitat al seu estil propi de sempre.

A l’esquerra apareix un gran portal que dona la llum a l’estançia per mitja de blaus intensos que projecten la lluminositat blavosa del quadre. A la dreta una senyora amable, sentada davant de una roda de teixir artesanament .Es retratada amb un cert impressionisme.

Es una escena de tranquil·litat, on queda despullada la intensitat dels colors vibrant, la llum blava, forta i estranya es baralla amb la ofuscació de l’habitatge.

Tarongers de Mallorca Oli sobre tela
És una obra on hi predomina una atmosfera de tonalitats fredes, mig observem i mig intuïm un fabulós paisatge, els colors es confonen amb sumptuositat i donen una expressió vaga de la naturalesa.		Els tarongers, tenen una presència cridanera, amb una expressió clara però indeterminada i les taronges són d'un color intens, disperses deliberadament en el brancam. El taronger és un element paisatgístic important a l’illa de Mallorca, com el llimoner i les terrasses de franges cultivades a les faldes i a les fèrtils valls de les muntanyes. No és estrany que cridessin l’atenció a Joaquim Mir que mostrava una admiració constant vers la natura. Pero el quadre de Mir va mes enllà de la realitat del paisatge mallorquí, capaç de captar les seves impressions, sense ser infidel a la realitat capta una profunda emoció en el paisatge, desperta sensacions intenses: els blaus desafiants, la intimitat de les taronges... Aquesta obra s’ha convertit en una de les obres més especials i més belles de la obra de Mir.

Sa Calobra. Mallorca . Carbonet i pastel sobre el paper
		Una vista meravellosa en un moment irrebatible es la imatge que ens ofereix Mir en aquesta obra de gran senzillesa i veritable genialitat. Amb un minimalisme harmoniós ha traves del pastel, ens situa en unes suposades muntanyes, des de on el mar s’allunya en l’horitzó, deixant propera una gran roca escarpada que sobre surt de l’aigua ,a un cel de lluminositat màgica . mitjançant la seva lliure intuiçió i sensibilitat en els colors, projecta una imatge atractiva, ideal, i propera a la il·lusió, de l’espectador que el contempla.

*Miramar.Cala Sant Viçents. Mallorca* Oli sobre tela
		Aquesta es també una de les obres mes genials de Mir , A la cala sant vicents , en un moment fantàstic on el sol tenyeix els rocars mes llunyans de intensos ataronjats vermellosos que sobre la blavor del mar recreen una interessant contraposició entre colors càlids i colors freds. El mar es manté amb calma , absorbint la claror del cel , i en la superfície xispejant els colors donats, entre roques que es retallen, surten de l’aigua i penetren el mar, pintades des de una natural perspectiva que otorga encant en el quadre.

*Carrer* Oli sobre tela
		Tot i que el mèrit i el reconeixement de la obra de Mir culmina en el color amb que representa els paisatges, a Mir li fascinava la pintura al aire lliure en general , i moltes vegades escollir temes com aquest . Aquí podem observar una perspectiva que es fon en les taques de pintura, de intensa lluminositat entre grisos, ocres i blancs . Mir es deixa portar per la màgia del color, aconseguint plasmar una atmosfera solitària, atrapada en les parets blanques, on queden insinuades les finestres i els portals amb pinzellades grises i lliures que son taques expressives que guarden la forma, com en una vaga impressió. A un costat ,una figura humana , aparentment anciana ,queda fora de un protagonisme significatiu, i mes aviat complementa protagonisme al carrer de soledat, i fins i tot nostàlgia indeterminada i atrapada en la blancor del quadre.

*Interior soller . Mallorca* Oli sobre tela
		Es una de les poques vegades que Joaquim Mir pinta en un interior, pro el resultat no es menys interessant, realitza una composició quotidiana, sense perdre la fidelitat al seu estil propi de sempre. A l’esquerra apareix un gran portal que dona la llum a l’estançia per mitja de blaus intensos que projecten la lluminositat blavosa del quadre. A la dreta una senyora amable, sentada davant de una roda de teixir artesanament .Es retratada amb un cert impressionisme. Es una escena de tranquil·litat, on queda despullada la intensitat dels colors vibrant, la llum blava, forta i estranya es baralla amb la ofuscació de l’habitatge.