Joaquim Mir, aconsegueix una pintura única i personal amb una sensiblitat extrema capaç de realitzar la natura que l’envolta amb fortes impresions de llum i color. La seva obra es formada majoritariament per el paisatgisme catala, mostrant una visio excepcional de la natura amb un cromatisme atrevit, crean extranyas armonias de color, i amb un estil poetic que l’apropa a l’abstraccio.

La seva instancia a Mallorca,entre 1900 i 1904, influeix decisivament en la vida de l’artista i la seva pintura. Els seus temes escollits , passan de ser llocs coneguts com la cala Sant Vicentç de mallorca, a llocs inhospits e inaccesibles que prestavan a Mir, tota classe de experiments innovadors a una retina sensible, de una percepcio que s’alterava en virtud del proces d’exaltacio en que el pintor quedava sotmes:

“pinto en un sitio por el que sólo paso yo y alguna bestia inconsciente. El paso, en el que sólo caben, justo, los pies, es un terraplén de rocas resbaladizas que van a parar directamente al mar. Si me fallasen los pies y resbalara no creo que volviera a hablarse de mí en el mundo de los vivos. Pero cuando se está allí, Santiago, ¡Qué espectáculo! A la derecha, la cala de san Vicente, a la puesta de sol roja, del color del fuego. El mar, azul cobalto, refleja aquellas rocas encendidas y queda también rojo como la sangre. A la izquierda los contrafuertes del Castillo del Rey, a contraluz, grises a la sombra. En aquel lado, el agua toma tonos de plata. Añade los morados de las algas del fondo y el de las higueras silvestres que penden hasta tocar el agua y ¡Qué cosa, Santiago! ¡Qué locura de colores!¡Están todos! Todos los de la paleta...”

Al allunyarse de paris i altres grands centres de produccio artística , la seva obra es de una gran originalitat , i exerceix una gran influencia posterior.
Paistages de gran vitalitat, que semblen diluirse en tacas de color, mitjançant pincellades sueltas i precises, basades en una visio lliure e intuitiva del paisatge .

Configuràn el seu propi llenguatge, capta amb un gran estil la incidencia de la llum, centranse en la captacio del color i la contraposicio de tons amb decorativisme.
Axi atraves de una percepcio extraordinaria, on l’exaltacio del color defineix la belleza dels seus paisatges.
Joaquim Mir es sens dubte un dels paisatgistes mes genials de la seva generacio i probaplement el millor de la pintura catalana moderna.