1961-1974: En l'època que Fabià va tornar a Barcelona, es va trobar amb un país molt diferent a Polònia. Era l'època del franquisme i aquí l'escena teatral era realment força pobra. dominaven encara plantejaments decimonònics. La programació era innocua i evasiva i gairabé exclusivament d'expressió castellana.

La llengua catalana no es podia utilitzar en el teatre. Estaven prohibits la majoria d'actes públics en català. Era difícil poder posar en escena obres d'autors catalans o determinades obres d'autors estrangers.

Puigserver es va trobar amb una sèrie de grups que intentaven fer teatre en català, representar autors que no eren freqüents en els circuïts comercials i, a més, innovar la posada en escena.

En aquests temps l'escenografia era molt clàssica, no es tenia una noció integral de l'espai escènic ni es valoraven les seves possibilitats. Encara es considerava l'escenografia com a un decorat que situava l'escena en l'espai i el temps.

Fabià Puigserver participa d'aquest moment en l'àmbit del teatre català que, sumat amb l'experiència obtinguda a Polònia, li permet fer abançar la seva manera d'entendre l'escenografia. A través d'aquests grups entraven a poc a poc idees i teories teatrals procedents de la resta d'Europa, que poc a poc s'anaren introduint en l'àmbit cultural del país.