La seva formació en el disseny industrial és autodidacte, a partir dels disset anys resideix durant quatre anys a França, Suïssa i Anglaterra. A través dels escrits de Raymond Loewy descobreix el disseny i s'hi interessa. El 1956 va anar als Estats Units per entrevistar a Loewy que l'introdueix en el grup dels dissenyadors.

En la seva activitat professional de dissenyador industrial s'ha destacat especialment pels treballs fets a empreses espanyoles i estrangeres, en els camps de l'envàs, els utensilis domèstics, els electrodomèstics i els aparells d'il.luminació. Per això molts dels seus dissenys s'han transformat en protagonistes de la vida quotidiana dels anys seixanta, setanta i vuitanta.

A principis dels anys noranta André Ricard es dóna a coneixer a través del disseny de la torxa dels Jocs Olímpics de Barcelona de l'any 1992. En la seva feina ha obtingut premis i mencions als seus dissenys, té 11 premis Delta i reconeixements internacionals, entre d'altres.

André Ricard ha dissenyat objectes com l'espremedora elèctrica amb cable enrotllable (1985), la batedora elèctrica (1987), les pinces antiarnes Orion (1988), la medalla del centenari (1994), medalla Pierre De Couvertine (1997).

André Ricard també ha aportat teories en l'anàlisi de les arrels antropològiques del disseny, ha pronunciat conferècies, ha escrit articles i és l'autor de tres llibres.

El disseny d'André Ricard busca la comoditat dels objectes, vol que siguin útils i amb un disseny bonic, fa formes molt simples, no ho carrega massa de guarniments. Fa objectes quotidiants i que es puguin fer servir fàcilment i a la vegada donar-li originalitat i elegància formal. Fa objectes a partir d'altres objectes "vells" i els dóna un toc de disseny en formes senzilles i que puguin servir per a altres utilitats.

André Ricard considera que la complexitat en els objectes és un procés marcat per la immaduresa i la lletjor, i que aquesta darrera és equiparable a la maldat. La complexitat és incòmoda. La simplicitat és còmoda, fa formes senzilles per al fet de ser pioner i defensor del disseny industrial modern.