HISTÒRIA
DEFINICIONS
Programari amb copyleft
El programari amb copyleft és aquell programari lliure en els termes de distribució del qual estableixen que totes les futures vercions han de continuar sent programari lliure. Això significa, per exemple, que les llicències de copyleft gemeralment no permeten afagir termes o condicions addicionals al programari (tot i que es pot permetre afegir una serie ilimitada de requeriments per protegir-los) i establixen que el codi font ha de continuar estan disponible.
Programari de domini públic
Prograamri que no té copyleft
El sistema GNU
És un sistema operatiu a l'estil de Unix completament lliure. S'ha estat desenvolupant aquest projecte des de 1984.
Programari no lliure
És qualsevol programari que no és lliure. Inclou el programari semilliure i el programari privatiu.
Programari semilliure
El programari semilliure és aquell programari que no és lliure, però ve amb permís d'ús, copia, distribució i modificació(incloent-hi el dret a distribuir versions modificades) si és fa per a usos no comerciants. El PGP és un exemple de programa semilliure.
Programari privatiu
El programari privatiu és aquell programari que no és lliure ni semilliure. El seu ús, distribució o modificació és troba regulat o prohibit, o requereix que demeneu permís, o conté tals restriccions que no és poden distribuir ni modificar lliurement.
l'usuari en qüestió l'utilitza i el custodia, sense fer-ne públic ni l'executable ni el codi font.
Freeware
S'utilitza normalment per referir-se a programes que permeten la distribucció però no la modificació(i el seu codi font no està disponible). aquests paquets no són programari lliure; per tant, és incorrecte fer servir la paraula 'freeware' per referir-se al programari lliure.
Shareware
El shareware és aquell programari que autoritza la distriubució de còpies, però que adverteix que per fer-ne un ús continuat cal pagar una llicència d'ús.
Programari comercial
El programari comercial és aquell programari que ha estat desenvolupat per empreses amb l'objectiu d'obtenir diners de l'ús del programari.
La major part del programari comercial és privatiu, però hi ha programari comercial que és lliure, i hi ha programari no comercial que no és lliure.
