Copyleft

És un grup de llicencies, on el seu objectiu es garantir que cada persona que rep una copia d'una obra pugui a l'hora modificar i redistribuir el propi treball i les versions derivades d'ell.

“Copyleft” es el terme que s'utilitza en l'àmbit informàtic, per designar el tipus de protecció jurídica. Surgeix com alternativa al copyright i el sistema tradicional de drets de l'autor o propietat intel·lectual.

Això neix per potenciar i defensar la producció d'art, cultura i ciència sota llicencies Copyleft.

Hi ha organitzacions com “Creative Commons”, que ofereix un sistema flexible de llicencies Copyleft per el treball creatiu.

1.1 Llicències

El programari que es publica hauria de ser programari lliure. Per a què sigui lliure cal difondre'l sota els termes d'una llicència de programari lliure. Normalment utilitzem la Llicència Pública General de GNU (GNU, GPL (General Public License)) , però de manera ocasional podem utilitzar altres llicències de programari lliure. Per als programes del Projecte GNU només utilitzem llicències compatibles amb la Llicència Pública General de GNU.

La documentació per al programari lliure hauria de ser documentació lliure, de manera que tothom pugui distribuir-la i millorar-la, igual que el programa que descriu. Per a què sigui lliure cal difondre-la sota els termes d'una llicència de documentació lliure. Normalment utilitzem la Llicència de Documentació Lliure de GNU (GNU FDL), però de manera ocasional utilitzem altres llicències de documentació lliure:

-La Llicència Pública General (GPL, de l'anglès General Public License) és un tipus de llicència per a programari que permet la còpia, distribució (comercial o no) i modificació del codi, sempre que qualsevol modificació es continuï distribuint amb la mateixa llicència GPL. La llicència GPL no permet la distribució de programes executables sense el codi font corresponent o una oferta de com obtenir-lo gratuïtament.

Aquesta llicència va ser dissenyada originalment per Richard Stallman i el grup GNU, principalment Eben Moglen, com a alternativa al model de programari propietari predominant. Actualment, Linux és el programa sota llicència GPL amb mes difusió.

-Coloriuris

Sistema mixt de autogestión i cessió de drets d'autor en línia a partir del model continental, i amb respecte al Conveni de Berna, els Tractats Internet de l'O.M.P.I. de 1996 i la normativa d'O.I. amb efectes legals diferents països, sobretot de l'àrea llatinoamericana.

Coloriuris està destinat als creadors de continguts literaris, musicals, audiovisuals i fotogràfics que utilitzen el world wide web per a la seva difusió, publicació i/o posada a disposició que vulguin cedir els drets patrimonials de les seves creacions dintre i fora de la xarxa.

- Llicencia Aire Incondicional

Aquesta llicència, realitzada per l'advocat Abel Garriga va ser especialment realitzada per a l'exposició "Aire Incondicional", portada a terme en el Centre d'Art Shedhalle (Zürich) i aplicada a una sèrie de continguts dintre de l'exposició i a altres realitzats durant el tour de presentacions a Suïssa. La llicència Aire incondicional va ser redactada des del principi en espanyol i des del marc legal d'Espanya, en vistes que sigui fàcilment entendible, modificable i expandida per les persones i grups de parla hispana que la vulguin utilitzar en els seus continguts i coneixent que no existeixen tot just iniciatives d'aquest tipus que no siguin en llengua anglosaxona.

- Llicencia Art Lliure

El saber i la creació són recursos que han de romandre lliures per a seguir sent ho que són: coneixements i creació, una labor d'investigació fonamental, que no està determinada per les seves aplicacions concretes. Crear és descobrir el desconegut, un acte que crea la realitat sense pretensió realista. La fi de l'art no es confon amb l'objecte artístic ni en el seu finición, ni en la seva definició. En tot això radica la raó d'ésser de la Llicència Art Lliure: promoure i protegir pràctiques artístiques alliberades de les regles exclusivistas de l'economia de mercat.

1.2 Controvèrsies legals

Dins de diferents marcs reguladors i legislatius de països al voltant del món, la inserció i ús de la GPL pot trobar dificultats des del punt de vista de l'aplicació i validesa, a causa de la fermesa o intervencions de lleis i normes en defensa dels drets dels consumidors (ciutadans). Aquests casos generen propostes de canvis i modificacions d'aquests marcs legals que pel general cauen en favor de la GPL, tot i això són processos de mitjana o llarga durada i moltes vegades el que s'hauria de tractar des d'un punt de vista tècnic es deriva en conflictes polític-empresarials i al revés.

Només amb efecte de mostrar els inconvenients, es pot anomenar el Punt 11* de la llicència, recollit en moltes altres llicències.

* Punt 11. "No garanties"

(Sense garanties) diu: "Com que el programa està lliure de càrrecs, no existeix cap garantia per a ell mateix (...), els propietaris dels drets d'autor proporcionen el programa "tal com es" sense cap garantia de cap tipus, ja sigui implícita o explícita, incloent, però no de manera limitada. les garanties que implica la venta per a un propòsit particular.