La riquesa de Gal·lípoli, convertida en capital i centre neuràlgic de les accions de la Gran Companyia, va suscitar la cobdícia dels genovesos.
La van assetjar així que van saber que els homes de la Companyia havien sortit per lluitar contra els alans i que, per tant, la plaça quedava desprotegida. El seu capità, Ramon Muntaner, va tornar a organitzar la seva defensa. Aquesta vegada amb l'ajut de les dones de la ciutat:
Jo ordoné ma defensó tota la nuit. E la defensó fo així ordonada: que jo fiu guarnir totes quantes fembres hi havia (que de les armes havíem assats), e ordoné-les als murs; e en cascuna part del mur jo ordoné un mercader, d'aquells mercaders catalans que hi havia, que fossen ordonadors d'elles; e ordoné per tots los carrers miges bótes de vi ben temprat, ab vernigat, e molt pa qui menjàs e begués qui en volgués, que ben sabia que el poder era tan gran defora, que no ens lleuria d'anar menjar a casa. E puis ordoné que tothom fos guarnit de cuirasses, que jo sabia que els genoveses anaven ben bastats de passadors e que en desprendrien molts; que ells han una manera que no fan sinó trer a la basta, e desprendre més cairells en una batalla que no farien catalans en deu; e així fiu tothom guarnir. (...)
E d'altra part, ordoné los metges que havíem, que esteguessen aparellats d'adobar cascun con seria nafrat, en guisa que tantost pogués tornar a la batalla. (...) Què us diré? La batalla fo molt forts, e les nostres fembres, ab cantals e pedres (que jo havia moltes fetes metre al mur e a la barbacana), defensaven tan règeu que meravella era. Que en veritat, que fembra s'hi trobà que havia cinc cairellades en la cara que, encara defensava així con si no hagués mal.
Els genovesos van ser derrotats.
E puis, a cap de dos jorns, la host tota venc, e atrobaren-nos tots carafeixats e nafrats, e foren molt despagats con no hi eren estats. Emperò alegram-nos tuit los uns ab los altres, e fem grans professons a retre gràcies a Déu de les victòries que ens havia donades. E ells faeren-nos a tuit bona part d'açò que havien guanyat, així que tuit, la mercè de Déu, érem sobre-rics.
 |
Fembres:
dones.
Assats:
suficients.
Vernigat:
recipients.
Passadors:
projectils de ballesta.
Trer a la basta:
disparar amb la ballesta.
Cairells:
pedres.
Aparellats d'adobar:
preparats per guarir.
Con fos nafrat:
quan estigués ferit.
Barbacana:
escletxa al mur de la muralla per on poder llançar les sagetes.
Règeu:
fortament.
Carafeixats:embenats.
Despagats:
descontents.
Tuit:
tots.
Faeren-nos:
ens van donar.
Sobre-rics:
riquíssims.
 |
|
|