“Augereau, Mariscal del Imperi, Duch de Castiglione…

CATALANS.

Sa M. I. y R., habentme, putx, confiat el gobern de aquesta hermosa provincia, me apresuro en manifestar la particular estima que me mereix un poble esforsat, industriós y actiu. (…)

Sí, vencedors de Atenas y Neopatria, se va á restablir vostre antich comers d’orient. La patria catalana va á renaixer de les suas cendras (…). NAPOLEON EL GRAN vos va á donar un nou ser. Las suas paternals miradas vos han fixat; vostre sort lo ha interessat, y sou baix sa poderosa protecció. (…)

Catalans, presteuse dócils á ma veu, obriu los ulls : considereu vostra situació y los mals que vos rodejan, y veureu que si persistiu en el deliri, vostra patria va á sumergirse en un abisme de desolació (…). Amats Catalans, aparteu, vos dich, el oido del astucios cant de las sirenas, que vos enganyen per devoraros. Son uns monstruos que vos espadassan les entranyas. Tals facciosos se enriquexan infamament  ab vostras despulles, per refugiarse en las grutas tenebrosas de la vil Albion (…).

Catalans, jo consagraré las mias vetllas y treballs per la vostra felicitat. Entreu en el ordre, auxilieume ab los vostros esforsos. Jo reuniré alrededor meu tots los homens virtuosos é ilustrats de la vostra patria; jo me ocuparé incessantment à corregir tots los desordres, y vos procuraré la prosperitat de que es susceptible vostre sol é ingeni. En això se fundan vostre interes, els meus vots y la mia gloria.

Quartel-General de Girona, 20 de febrer de 1810”

(Proclama del Mariscal Augereau als catalans el 18 març 1810. Reproduïda a: Diario de Barcelona, de 19 març 1810)