« L’esperit que regna a l’exèrcit (de Catalunya) ha millorat ; malgrat tot com ja he escrit  a V.E. els alemanys, a causa de les malalties i el descoratjament, ofereixen ben poc de servei útil, i defalleixen amb una rapidesa espantosa ; la seva moral n’ha estat afectada (…). Pel que fa als Napolitans, la Cavalleria és bona i ben disposada, la infanteria detestable, rampinyaire, sense disciplina, sense honor, i treballada per una deserció sense aturador (…). Els Italians són tropes valentes i animades d’un bon esperit (…)

L’esperit és excel·lent a les Divisions franceses, tot i que semblen desitjar que S.M. faci algunes mirades de favor a les tropes, que fan la guerra a Espanya. Elles no neguen cap dels títols dels grans exèrcits d’Alemanya, però aquests tenen uns intervals i uns descans en els seus treballs, i fins i tot en els seus perills, mentre que els exèrcits d’Espanya, sota un clima que els devora, en una terra devastada, entre un poble inhospitalari, no tenen més que jornades sense repos, nits sense dormir, comunicacions sense seguretat, asils sense garantia, i en tot s’assemblen a aquests dissortats cavalls de la remunta dels rius que no reposen ni tan sols quan s’aturen”.

(« Compte-rendu par l’adjudant Commandant Carrion-Nisas en conformité des instructions de S.E. le Duc de Feltre, ministre de la Guerre ». Octubre de 1810. Archives Nationales, Paris, AF IV 1625. Original en francès)

“Al camp de batalla, les tropes retroben aquest coratge brillant, aquest esclat marcial amb què arrabassen la victòria; però fora d’allà, no cal dissimular-ho, regna el disgust en l’exèrcit. Tothom pateix grans fatigues i privacions a les quals no es veu el final (…). El Soldat, irritat de vèncer sense acabar la guerra, cansat de veure’s obligat a vetllar constantment en els sojorns, no podent suportar els enemics ni la duresa i inflexibilitat del caràcter espanyol, s’abandona a l’odi i aprofita totes les ocasions de lliurar-se a la llicència, al pillatge i als mals tractes. D’aquí la insubordinació: enmig dels seus desordres, es torna sord a la veu dels seus caps”.

(« Rapport à S.E. Monseigneur le Ministre de la Guerre, Comte d’Humbourg ». Capità Préau, 23 setembre 1809. Service Historique de l’Armée de Terre, C/8 125. Original en francès)