« El primer de tots els obstacles que s’oposen a una organització en aquest moment, cal dir-ho, és en la disposició dels Esperits (…). Tots (els catalans) tenen en Comú un caràcter seriós i gairebé ombriu, obstinat, silenciós, una extremada avidesa pel diner, una gran sobrietat, l’enduriment a les fatigues, la desconfiança, l’amor a la independencia.

Però els habitants de les Montanyes tenen encara una espècie de barbàrie salvatge, que va sovint fins a la ferocitat (…). Els habitants de la plana tenen disposicions més pacífiques, als quals la mateixa necessitat seria suficient per sotmetre’ls, una part d’ells obeeixen igualment i de vegades al mateix temps les ordres de l’enemic, com a les de la nostra administració (…).

Els habitants de la Costa són encara més lluny de l’exaltació dels insurgents; en general han estat menys tocats per l’assot de la Guerra. El Comerç i la navegació havien afeblit en ells els trets distintius del caràcter nacional, els havien familiaritzat amb altres Pobles; més rics, senten encara més la necessitat de la protecció de les Lleis.

Però encara que en general en el país ocupat hom troba avui dia una espècie de docilitat, un desig marcat de Pau, sobretot entre els propietaris, he de confessar sense embuts que una espècie d’obediència passiva és la única que es troba entre els habitants, la única que hom pot esperar encara durant un temps”.

(«Rapport sur la situation Politique en la Catalogne en ce qui concerne l’administration civile», del Baró de Gérando, intendent de l’Alta Catalunya, 14 desembre 1812. Archives Nationales, Paris, F/1^e 71, Original en francès).