« Pertot allà on passés aquest Cos (d’Exèrcit) distingiria els espanyols dels catalans mirant els primers com a enemics del país (…) ; tractaria els altres d’aliats amb els quals hom es vol entendre, dels quals hom estima i busca l’amistat, que hom ha volgut deslliurar del jou espanyol per donar-los un govern que els sigui particular. Proclamacions, impresos catalans seguint aquest esperit serien deixats arreu sobre les petjades d’aquest Cos.

Si per un altre costat hom vongués temptejar la seducció amb els caps catalans, o jo coneixo malament aquesta nació, o ella reaccionaria promptament amb Ells quan se’ls hi prometrien fortunes (…); res no em sembla més fàcil que posar la discordia entre ells i els Caps Espanyols (…). Aquestes mateixes tropes Catalanes serien guanyades per la perspectiva de ser conservades en armes com a Guardies Nacionals sota les ordres de les autoritats locals; el seu amor propi seria afalagat pel plaer d’ésser deslliurats del jou dels Espanyols (…) i per haver estat distingits per Sa Magestat al Govern de la qual s’afeccionaran com a un Govern que els considera (…)

Si està en els plans polítics fer de Catalunya un Govern que tingui una Existència que li sigui personal, que hom li restitueixi un Pavelló Nacional, que sota la protecció de l’Àguila Imperial faci reaparèixer aquest antic escut d’armes donat en altre temps per un nét de Carlemany al comte de Barcelona”

(“Mémoire n. 78” de Charles Blondel, diplomàtic i cap de policia a Barcelona, de 28 abril 1810. Archives Diplomatiques, C.P./E. vol. 682. Original en francès)