“La cinquena part (de l’Alta Catalunya) en fi comprèn les comunes submises i ocupades de forma permanent i comprèn una part del cantó de La Jonquera, les (comunes) de Llançà, Castelló d’Empúries, est de Figueres, Bàscara, Torroella de Montgrí, est de Girona, La Bisbal, una part de la de Sant Feliu de Guíxols (…), el caràcter dels habitants és més dolç, malgrat tot inclús aquí l’opinió ofereix una espècie de resistència passiva (…)

Crec que la part d’aquesta Intendència que ha pogut ser sotmesa a la influència de l’administració, ha rebut el grau d’acció que podia exercir-se sobre ella, tota la organització que permetien les circumstàncies, o almenys el règim d’ordre que pot introduïr-se a l’espera d’una organització veritable. S’hi han establert les autoritats legals i exerceixen, les ordres són executades, la recaptació actua, la justícia és administrada; l’adjudicació dels lots del Domini, les percepcions que han tingut lloc, l’abundància dels mercats, el manteniment de les manufactures, del cultiu i del comerç, provocaran una millora sensible en l’opinió.

Confesaré francament a Vostra Excel·lència que de totes les missions que Sa Majestat s’ha dignat confiar-me, aquesta és en la que he obtingut els menors resultats”

(«Compte moral de l’administration de la haute Catalogne du 1 er. avril 1812 au 1 er. Avril 1813”, del Baró de Gérando, intendent de l’Alta Catalunya, 4 abril 1813. Archives Nationales, Paris, F/1^e 72. Original en francès).