Als anys 50 i 60, anys de forta immigració,
la comarca de l'Anoia, com moltes altres zones de Catalunya, va
rebre molta gent vinguda d'altres indrets de l'estat.
Santa Margarida de Montbui era un nucli petit, situat
a 3 quilòmetres d'Igualada.
En pocs anys va créixer molt en nombre d'habitatges
i d'habitants, i la causa d'aquest augment va ser el preu del
sòl i la proximitat amb Igualada.
Igualada era un a ciutat amb oferta de treball,
però el sòl era més car que als pobles del
voltant, la qual cosa va fer que la gent que arribava a la comarca
construís els seus nous habitatges als municipis del voltant,
on el preu del sòl era més econòmic i, alhora,
tenien la feina a prop.
Així, actualment, Santa Margarida de Montbui
està format per diferents nuclis: el nucli antic, nucli
originari del municipi; el nucli urbà (Sant Maure), sorgit
pel creixement econòmic de la comarca; les masies, ubicades
arreu del terme; el Coll del Guix , el Saió i la zona residencial
de la Mallola.
Aquest augment d'habitatges a mitjans del segle
XX es va fer sense cap pla urbanístic establert, la qual
cosa va fer que cadascú construís la casa en el
terreny on li anava més bé.
Això ha comportat diversos problemes de traçat de
carrers, d'infrastructures (aigua, llum, clavegueram...) i de
serveis (escoles, centres sanitaris...).
Amb l'arribada de la democràcia es va reorganitzar
l'estructura urbana, tant a nivell d'infrastructures com de serveis.
Actualment, trobem que l'estructura viària
està en una zona de torrents canalitzats i de turons, cosa
que ha fet que els carrers s'adaptin a aquestes condicions naturals
i trobem carrers amb forts pendents, estrets i seguint el relleu
de la zona.
L'estructura urbana del casc antic s'adapta a un
petit turó. Això fa que els carrers, igual que en
el nucli urbà de Sant Maure, s'emmotllin al terreny.
En els darrers anys, el creixement del casc antic
es dóna a la zona més plana, on abans hi havia els
camps de conreu.
A l'any 1976 es va aprovar el projecte d'obres d'urbanització
de la Mallola, zona residencial construïda en aquest terme
i tocant al de Jorba.
|