Un record
dels seus temps d'escola?
- A una escola de
monges dels anys 40 el més important era tot
el referent a la religió. Les monges eren bona
gent però es veien obligades a fer-nos molta
por amb l'infern i els pecats. Quan vaig fer la primera
comunió, als set anys, ens van confessar i ,
tan apurada estava per la idea de no deixar-me cap culpa
que vaig pensar que per assegurar el tema, res com acusar-me
de tot, per si de cas. El capellà estava esfereït
de sentir que "habia blasfemado", que no "santificaba
las fiestas", que no "honraba al padre ni
a la madre"... fins que vaig acusar-me de "
desear la mujer de mi prójimo". Em sembla
que de ben joveneta buscava solucions pràctiques.
Quin personatge del món de l'educació
l'ha influït més?
- No sabria contestar
perquè m'han influït molts personatges i
també molts companys . La influència de
certs autors acostuma a canviar en el temps a mesura
que canvien el coneixement , les necessitats socials.
I la teva pròpia experiència i reflexió.
Si cal donar un nom potser diria Dewey.
Citi'ns ara un personatge
històric pel que senti una especial predilecció
- No sé contestar, sento respecte per moltes
persones. A uns personatges els admiro per la seva obra,
per un fet, per la seva coherència, per la seva
bondat. per la seva creativitat... Aquesta pregunta
es massa oberta.
Un docent català pel que sento molt respecte
es el Dr. Estalella; un polític que admirava
era Willy Brand; un músic que escolto molt és
Mozart; una obra que estudio actualment és la
de Pascal....
Un encert de l'educació
actual?
- Haver escolaritzat tots els infants i allargar la
seva educació el màxim de temps possible
pensant en la igualtat d'oportunitats.
I, una mancança?
- No haver atès la formació dels docents
per poder fer un ensenyament de qualitat en el context
cultural i social del món en que vivim.
Quin ha de ser per a una escola
l'element més irrenunciable?
- Creure que tots els infants i docents poden
millorar com a persones. Això vol dir, com diu
Delors: saber, saber fer, saber estar i saber compartir
Considera certa l'opinió
que, en conjunt, moltes famílies han desertat
de la responsabilitat en l'educació dels seus
fills?
- Em sembla que els pares, en general, mai havien tingut
tant en compte els seus fills. Una altra cosa és
que el que fan sigui el més convenient. El context
econòmic i social fa difícil que molts
pares i mares dediquin temps als seus fills: necessitat
de treballar cada vegada més per mantenir el
mateix nivell de vida, incertesa en el treball, desaparició
del capital social que representava la cohesió
familiar, falta de cultura, etc.
Què
es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització
obligatòria amb èxit?
- L'escolarització bàsica
obligatòria l'han de poder superar tots els nois
i noies que no estiguin malalts o tinguin alguna dificultat
específica greu. Potser el que passa és
que el nivell d'exigència no és bàsic,
potser alguns grups classe han de ser més reduïts,
potser alguns centres han de tenir més dotació
de personal, potser en alguns moments hi ha d'haver
dos docents a l'aula. Potser el professorat no ensenya
prou bé, potser tothom no serveix per la docència
i no es fa una bona selecció ni seguiment, potser
la formació dels docents no és adequada
ni suficient...
Jo no crec que els nois i noies fracassin; em sembla
que fracassa el sistema. S'hauria de fer tot per impedir
el fracàs escolar perquè en una societat
democràtica cada persona té un vot i perquè
fracassar crea problemes personals i socials difícils
de superar.
Quina
opinió li mereix la tasca dels centres de recursos
pedagògics?
- Entenc els centres de recursos
com a facilitadors, com a centres que procuren camins
per resoldre problemes, com a detectors de necessitats
com a innovadors, com a centres de formació permanent.
A mi em sembla que la majoria de Centres de Recursos
treballen molt i bé.
Tanmateix cal vigilar perquè aquests centres
no es burocratitzin. El personal hauria de fer formació
"permanentment " i tenir una certa mobilitat.
Els contractes blindats no afavoreixen la vitalitat
de cap institució.
Quin
paper han de jugar les tecnologies de la informació
a l'escola?
- Les noves tecnologies obren
un munt de noves possibilitats i recursos, el problema
està en com i per a quina finalitat s'emprin.
Em sembla que les noves tecnologies faran canviar la
feina del professor que ja no serà transmetre
tants coneixements sinó ajudar a trobar i ordenar
la informació, a comunicar-la a demanar explicacions,
fer criteris i valoracions i acceptar el diàleg
i l'argumentació.
Em sembla poc discutible que els docents han de fer
un esforç per entrar en les noves tecnologies
de la informació, perquè els alumnes necessiten
aquest recurs si no els volem discriminar.
Com
es pot fer possible el concepte "L'educació
al llarg de la vida"?
- Avui aquest concepte es demostra
tan evident i necessari que s'estan creant i es crearan
moltes oportunitats i ofertes. La formació dels
joves fa segles que s'ha vist necessària, la
formació dels adults en edat de treballar és
una exigència de viure en un món en canvi
i en ràpida transformació, i la formació
de la població gran és una necessitat
humana i social perquè l'esperança de
vida s'ha allargat molt, la població gran vota
i el seu nombre creix progressivament i les persones
grans, per mantenir la seva dignitat personal, han de
seguir el ritme que marca el nostre temps, poden fer
moltes funcions i no han de quedar aparcades.
La formació al llarg de la vida és un
concepte molt potent perquè fa replantejar el
què cal fer a la formació inicial, quines
són les capacitats bàsiques. Fa repensar
també les formacions professionals i les carreres
per tal que siguin més flexibles i els itineraris
més oberts, de manera que les especialitzacions
siguin finals, flexibles i reversibles.
Considera
que els mitjans de comunicació, especialment
la televisió col.laboren en l'educació
general de la població?
- A vegades, en el cas de la televisió
em pregunto si (des)educa a la nostra societat o la
nostra societat és tan banal que es nega a ser
educada. Si saps llegir el diari, escollir els programes
amb criteri, i tenir la televisió encesa quan
vols veure alguna cosa concreta, penso que pot ser molt
educativa. És un greu error considerar l'èxit
dels programes per la seva audiència; això
comporta una degradació progressiva molt preocupant
Els mitjans de comunicació i les noves tecnologies
poden ser un element conformista i de dominació
però mai havia estat possible tenir a l'abast
tants elements de reflexió. Penseu, per exemple,
el que ha passat en el cas de la guerra d' Iraq.
Què
es més important, preparar els alumnes pel futur
o preparar el futur per als alumnes?
- Sembla que les dues coses són
prou importants, tanmateix recordeu que cal educar per
viure en la incertesa perquè no és possible
conèixer el destí de cada un de nosaltres
i de la nostra societat, ni és possible eliminar
la incertesa del coneixement. Penso que el més
important és preparar els alumnes per viure en
el món d'avui amb la consciència de viure
en un món en canvi que també podria ser
millor.
Un
llibre?
- " La condició humana"
de Toulmin
Una
cançó?
- "Al vent" de Raimon
Una
pel.lícula?
- "Las noches de Cabiria
" (1957) de Federico Fellini.
Un
paisatge?
- La costa nord de Menorca.
Un
desig per a l'escola del futur?
- Que els nois i noies s'hi trobin
a gust.v
|