Un
record dels seus temps d'escola?
- En el pla de les sensacions l'olor de les classes. En
el dels sentiments, un cert temor a fer el ridícul
davant els companys - generalment accentuat pels mestres
- i l'afecte cap a alguns professors en qui hi veia models
complementaris o alternatius als familiars. I, en general,
el bon record d'una vida plàcida, de treball ordenat
i d'acceptació obedient de les regles del joc.
Quin
personatge del món de l'educació l'ha
influït més?
- Un parell o tres de professors i professores, especialment
a l'adolescència i amb els quals, més
que no pas una identificació incondicional, hi
vaig trobar la possibilitat d'una constructiva confrontació
d'idees.
Citi'ns
ara, un personatge històric pel que senti una
especial predilecció.
- La predilecció, és més que pels
personatges reals que no conec, pel mite que representen.
Els de la meva adolescència eren Luther King
i Gandhi. També ho va ser Joan XXIII. I, després,
els lluitadors - coneguts o anònims - per la
dignitat de la nació catalana.
Un
encert de l'educació actual?
- La seva obertura al món real. La nostra educació,
ens vinculava amb un món de fals, encarcarat,
de cartró pedra.
...
I, una mancança?
- Una mirada més optimista cap al món
al qual s'ha obert i que, sovint, de bona fe i per les
ganes de transformar-lo, qualifica amb duresa excessiva.
Quin
ha de ser l'element més irrenunciable a qualsevol
escola?
- La transmissió d'una profunda confiança
en el futur: en el futur particular de cada noi i noia,
i en la seva capacitat de construir-ne un de col·lectiu.
Considera
certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies
han desertat de la responsabilitat en l'educació
dels seus fills?
- No. Hi ha més preocupació que mai, però
els pares solen fracassar en la gestió de la
complexitat educativa. Hi ha desconcert i calen algunes
orientacions clares. I, d'altra banda, no s'ha recordat
prou que l'educació, més que una qüestió
de preocupació - que n'hi ha molta - és
un afer d'ocupació, de dedicació de temps.
Què
es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització
obligatòria amb èxit?
- En primer lloc, cal revisar aquest criteri del "no
superar", en el sentit que potser caldria acabar
d'adequar millor els diversos centres escolars als diversos
contextos socials, donant-los la màxima autonomia.
Quan ni així no es resolguin els problemes, s'han
de donar solucions específiques i particularitzades
que, generalment, no són només ni principalment
escolars. El fracàs escolar apunta, no tant al
fracàs de l'escola, sinó a altres fracassos
socials.
Quina
opinió li mereix la tasca dels centres de recursos
pedagògics?
- Imprescindible per racionalitzar i fer eficaç
el treball a l'escola, donant-li un suport extern i
posant-les totes en contacte, en un productiu intercanvi
d'experiències.
Quin
paper han de jugar les tecnologies de la informació
a l'escola?
- Un paper auxiliar, tal
com l'ha de jugar en la resta de la nostra vida. La
seva utilització no ha de suprimir res, sinó
que aquestes tecnologies s'han de posar al servei del
de sempre: la paraula, el pensament, la consciència
crítica... Allò que no s'hauria de confondre
- com se sol fer - és l'objectiu d'arribar a
una societat del coneixement (com sempre) amb una societat
de la informació, que no és pas l'objectiu
de l'escola.ue no és pas l'objectiu de l'escola.
Com
es pot fer possible el concepte "L'educació
al llarg de la vida"?
- De fet, sempre ens hem anat educant al llarg de la
vida. Ara bé, si parlem d'educació formal,
institucionalitzada, crec que el procés s'anirà
autoregulant, sense excloure la possibilitat d'abusos
i de mancances.
Considera
que els mitjans de comunicació, especialment
la televisió, col·laboren en l'educació
general de la població?
- Col·laborar, hi col·laboren. A vegades,
fent el paper de mainadera i tot. I, en qualsevol cas,
disciplinant el conjunt de la societat segons els valors
imperants (per bé que llavors ens n'escandalitzen
força farisaicament.
Què
és més important preparar els alumnes
pel futur o preparar el futur per als alumnes?
- És impossible preparar el futur per als alumnes,
perquè és incert i no depèn de
nosaltres. Cal, al contrari, preparar els alumnes per
tal que, sigui quin sigui, el puguin encarar positivament.
I, si pot ser, per tal que ells mateixos se'n facin
un de propi.
Un
llibre?
- De llibres mai no n'hi ha un. Hi ha d'haver un llibre
per a cada moment i un moment per a cada llibre... I
respondre aquesta pregunta és com haver de dir
quin fill t'estimes més.
Una
cançó?
- Totes les del darrer disc de Toti Soler, "Cançons",
per bé que, abans o després, n'escoltaria
un de Bob Dylan.
Una
pel·lícula?
- Qualsevol de les de Ken Loach, especialment Raining
Stones. Però també algunes de britàniques
com les adaptacions de Shakespeare de Kenneth Branagh
o obres com "The Remains of the Day" (El que
resta del dia) de James Ivory.
Un
paisatge?
- El que em resulta més familiar: La Mola de
Sant Llorenç del Munt, o qualsevol dels camins
que s'hi poden seguir.
Un
desig per a l'escola del futur?
- Que al nostre país, s'arribi a sentir molt
estimada i reconeguda pel conjunt de la societat, que
és el que es mereix per la seva rotunda contribució
a la convivència i al progrés.
|