Un
record dels seus temps d'escola?
- Entre els bons, la gramàtica generativa
de la classe de llengua (F=SN+SV; gràcies, Josep
Fornols), la teoria de conjunts de matemàtica (gràcies,
Jaume Puntí), els exercicis impossibles de la classe
de plàstica (gràcies, Josep Vernis), o la
lectura comentada del Nou Testament, amb un capellà
jove que ens parlava més de Crist que de l'església,
que no recordo com es diu i que sé que més
endavant es va casar, és clar. Entre els dolents,
la bufetada que em va clavar un dia al pati un profe capellà
perquè havia dit "hòstia" en veu
alta -mai no la podré oblidar-, la classe de gimnàstica,
que ens castigava amb demostracions públiques,
o les files que ens feien fer a l'entrada. I no sé
on col·locar les hores d'estudi, en què
tot sovint un mestre ens llegia en veu alta fragments
de les quatre grans Cròniques. Tot això,
és clar, al Vic més boirós, fred,
conservador i catalanista dels anys setanta.
Quin
personatge del món de l'educació l'ha
influït més?
- Els qui m'han influït més són mestres,
col·legues i companys amb qui he estudiat, treballat,
col·laborat. Els grans noms dels llibres mhan
aportat conceptes, teories i, és clar, potser
també una mica dentusiasme. Però
les actituds, els valors, laprenentatge de les
satisfaccions i del treball lhe adquirit dels
qui mhan envoltat.
Citi'ns
ara, un personatge històric pel que senti una
especial predilecció.
- Em remuntaria a algun clàssic: Plató
dialogant amb aprenents, Catul que odia i estima alhora,
lemperador Adrià segons la novel·la
de la Yourcenar.
Un
encert de l'educació actual?
- Lextensió de lobligatorietat fins
als 16 anys, latenció a la diversitat,
lèmfasi en les habilitats per damunt dels
coneixements memorístics, la progressiva "potser
encara tímida" entrada de les noves tecnologies.
...
I una mancança?
- Nhi ha moltes. Tot és sempre molt millorable.
Crec que encara preparem persones poc autònomes,
amb poca capacitat de treball en equip. A més,
destacaria també la poca integració daprenentatges
bàsics en la vida quotidiana per a qualsevol
persona: aprendre a cuinar, a menjar (no em sembla pas
idoni esmorzar cocacola o voler menjar sempre croissants
i macarrons), aprendre qüestions de salut i de
coneixement del propi cos; leducació per
a una sexualitat lliure; leducació dels
sentiments i de les emocions, etc.
Quin
ha de ser l'element més irrenunciable a qualsevol
escola?
- Els valors essencials de la nostra comunitat: el dret
a la vida, la democràcia, els drets humans, la
solidaritat, la preparació per a un món
científic, el progrés, la sensibilitat
estètica i ètica.
Considera
certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies
han desertat de la responsabilitat en l'educació
dels seus fills?
- Em sembla un tòpic simplista. La família
és avui molt diversa i dinàmica i els
pares i les mares tenen avui molta més formació
i coneixements que els nostres.
Què
es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització
obligatòria amb èxit?
- Al segle XXI, crec que som corresponsables de no haver
aconseguir educar amb els mínims una persona
sana. No crec que la nostra comunitat envellida i sofisticada
pugui permetres el luxe de prescindir de cap jove.
Alguna cosa falla i caldria dedicar esforços
tant a reeducar aquesta persona, a inserir-la en la
nostra comunitat, com a descobrir què ha passat,
perquè no es torni a repetir.
Quina
opinió li mereix la tasca dels centres de recursos
pedagògics?
- Els considero fonamentals i imprescindibles. Perquè
lensenyament progressi cal millorar la formació,
lassessorament i lassistència als
docents que són els autèntics motors.
Sense Centres de recursos seria molt més difícil
dinamitzar, activar i continuar amb la formació.
Quin
paper han de jugar les tecnologies de la informació
a l'escola?
- Les TIC han de substituir o complementar progressivament
les pissarres, els llapis, les maquinetes de fer punta
i les biblioteques dels centres. No es tracta de dedicar
unes hores a fer informàtica a laula corresponent,
sinó daprendre llengua, matemàtica,
geografia, etc. usant les noves tecnologies. Fora de
lescola, les TIC han de reduir el temps de classes
magistrals i han de fomentar que les trobades presencials
entre alumnes i docent siguin més interactives
i espontànies.
Com
es pot fer possible el concepte "L'educació
al llarg de la vida"?
- Cal entendre-ho des de linici, des de leducació
infantil. Cal formar aprenents autònoms, conscients
i responsables, que siguin capaços de gestionar
el seu propi aprenentatge en nous contextos i, doncs,
que puguin reinventar-se tantes vegades
com faci falta.
Considera
que els mitjans de comunicació, especialment
la televisió, col·laboren en l'educació
general de la població?
- És indiscutible que hi col·laboren.
De cap altra manera es pot explicar, per exemple, que
fins i tot els qui no tenim interès en la Tamara
o en el Gran Hermano sapiguem qui són. La pregunta
clau és si el que aporten els MC va encaminat
cap a la bona educació, cap a uns valors constructius
i això és clar que resulta força
més discutible. No crec que entre els propòsits
prioritaris dels MC hi hagi leducació.
Què
és més important preparar els alumnes
pel futur o preparar el futur per als alumnes?
- Només podem intervenir i modestament sobre
els alumnes. Potser podem influir indirectament sobre
el futur a través dels alumnes.
Un
llibre?
- El millor que he llegit aquest any és Lúltima
trobada de Sándor Márai, un llibre
ple de delicadesa, amor i sensibilitat.
Una
cançó?
- Aquests dies escolto molt el primer disc acústic
del doble de Joaquín Sabina, no et sabria dir
cap títol... però acostumo a tenir molta
debilitat pels conjunts pop britànics.
Una
pel·lícula?
- Preferiblement europea, ambientada en lactualitat,
amb personatges de carn i ossos, rodons, que tracti
de problemes quotidians, sense violència ni efectes
especials ¡sisplau!, subtitulada, curta, irònica,
tendra, i moltes coses més.
Un
paisatge?
- Em perdria uns dies al parc nacional de Canaima a
Veneçuela, entre Tepuys i selves, riu amunt i
avall, però em costaria molt viure fora de Barcelona.
Un
desig per a l'escola del futur?
- Que pugui solucionar el
problema més greu que tenim avui: la integració
de les noves migracions. Que pugui educar aquests nous
catalans en el respecte envers la seva cultura dacollida
i en el valor indiscutible de la seva cultura primera.
Que eduqui també els catalans que els acollim
en el respecte i lenriquiment que ens aporten
aquestes persones
|