Un record dels seus
temps d'escola?
- Cada dissabte el mestre ens llegia fragments d'història
sagrada. M'agradava moltíssim anar escoltant
aquells relats. Després resàvem el rosari
i llegíem les lletanies en llatí. Jo no
entenia res de res, perquè mai he sabut llatí,
però el nom de cada advocació m'obria
un món nou ple de misteri.
Quin personatge del
món de l'educació l'ha influït més?
- Sempre rellegeixo Dewey, Freinet i Freire, però
qui més m'ha influït és el meu amic
Juli Palou. També he de mencionar tots els mestres
i les mestres amb qui he compartit hores i hores de
feina i tots els que pertanyen als moviments de renovació
pedagògica. També he après molt
dels nens i les nenes que m'han patit.
Citi'ns ara, un personatge històric pel que senti
una especial predilecció.
- Tinc un amor especial a l'emperadriu Elisabet de Baviera,
potser perquè continuo enamorat de l'actriu Romy
Schneider que va interpretar aquest personatge en diverses
ocasions. I mai he acabat d'entendre els motius, però
sempre m'ha interessat la figura de Pons Pilat.
Un encert de l'educació actual?
- El fet que a poc a poc anem entenent que estarem formant-nos
tota la vida. També dono relleu a la importància
que donem a aprendre amb els altres.
... I una mancança?
- Potser demanaria una mica de sentit de la mesura quan
analitzem la realitat i una mica més de sentit
de l'humor en el moment de valorar tot el que està
passant. Anem mancats d'alegria.
Quin ha de ser l'element més irrenunciable a
qualsevol escola?
- El convenciment que hem d'esforçar-nos per
arribar a acollir i fer nostres les necessitats de cada
alumne, fins i tot d'aquells que semblen no necessitar-nos
gaire.
Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes
famílies han desertat de la responsabilitat en
l'educació dels seus fills?
- No. Penso que hi ha una gran preocupació i
molt més debat al voltant d'aquest tema que no
pas abans. Ara bé vivim una societat molt complexa
i, a vegades, ens venç la desorientació.
Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera
l'escolarització obligatòria amb èxit?
- Per respondre aquesta pregunta caldria analitzar què
vol dir escolarització obligatòria i,
sobretot, quan considerem que hem assolit un èxit.
Cal una reflexió cas per cas i rellegir "Les
invariants pedagògiques", de Freinet, un
cop per setmana.
Quina opinió li mereix la tasca dels centres
de recursos pedagògics?
- Molt bona. Sempre m'he sentit molt ben rebut i fan
mans i mànigues per complir la seva funció.
Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació
a l'escola?
- Són instruments que ens donen informació
i que ens resolen alguns problemes mecànics.
Són uns bons auxiliars en alguns aprenentatges.
Mai he compartit la por d'alguns mestres de veure's
substituïts per una màquina d'aquestes.
Nosaltres tenim falda, per exemple, i no hi ha ordinador
que pugui substituir aquest part tan important del nostre
cos.
Com es pot fer possible el concepte "l'educació
al llarg de la vida"?
- Sempre estem aprenent i ara, més que mai, som
conscients d'aquesta realitat. Potser el que cal és
ampliar les funcions que tenen algunes institucions
creades justament per educar.
Considera que els mitjans de comunicació, especialment
la televisió, col·laboren en l'educació
de la població?
- I tant! Col·laboren a la seva educació
i a la seva deseducació, per dir-ho d'alguna
manera. Com gairebé tot, els mitjans de comunicació
tenen dues cares i cal saber aprofitar la bona. Si pensem
en la televisió, l'ase de tots els cops, i estem
convençuts que només té una funció
malèfica la solució és ben senzilla:
aprendre a tancar-la o abandonar-la a qualsevol contenidor.
Què és més important preparar els
alumnes pel futur o preparar el futur per als alumnes?
- No sabria separar les dues propostes. Hem de reconèixer,
però, que el futur sempre és incert i
que potser ens cal treballar el present. Construir un
bon present és construir un bon futur.
Un llibre?
- "L'Odissea", tot Proust, tot Shakespeare,
"La Plaça del Diamant", tot Cernuda,
tot Vinyoli, El càntic dels càntics, "Peter
Pan",... Però només me'n deixeu dir
un... Potser "El vigilant en el camp de sègol".
Una cançó?
- "Yesterday", dels Beatles i les primeres
cançons de Joan Manuel Serrat
Una pel·lícula?
- Tot Visconti, tot Hitckcock, els clàssics de
cinema negre, "Bienvenido, míster Marshall",
"Cantando bajo la lluvia", "Con faldas
y a lo loco"...Del cine recent em quedaria amb
"Lo que queda del dia", "La edad de la
inocencia", "Seven" "Magnòlia"
i "Una historia verdadera". Del cine d'ahir
mateix us proposo "En construcción".
Ara bé, si aquesta pregunta me la feu demà
passat us en diré unes quantes més, perquè
jo em quedo amb el cine, amb tot el cine del passat,
del present i del futur.
Un paisatge?
- La Rambla de Barcelona, Florència i Manhattan
al vespre.
Un desig per a l'escola del futur?
- Que no es deixi convèncer per aquells que li
canten les absoltes. El seu paper continua sent fonamental
perquè és un laboratori on podem assajar
sense discriminacions de cap mena formes de viure i
de conviure
|