Un record
dels seus temps d'escola?
-
Una escola petita, d'un barri
de Barcelona, només amb dues classes d'alumnes
de primària, que presumiblement no farien batxillerat.
Jo tindria deu o onze anys. Un dia, en arribar, el mestre
em va dir que no em tragués l'abric que aniríem
a fer una visita al Banc de la Plaça de Catalunya.
Vam sortir de l'escola, ell i jo sols, i pel camí
em va parlar de sexualitat. Recordo que entre els companys
en parlàvem molt i no en sabien gens. Al banc,
va anar explicant-me què feien els bancs, tot
omplint un taló amb mi. Després vam anar
al soterrani a veure les caixes individuals. Vam fer
tots els passos i vaig veure la seva caixa. Camí
de l'escola va continuar la conversa sobre sexualitat
fins que vam arribar a l'escola. Val a dir que no havia
parlat mai amb el mestre, però que em vaig sentir
molt acollit.
Finalment, va ser ell qui va recomanar a la meva mare
que jo estudiés batxillerat, al que em vaig incorporar
a destemps.
Quin personatge
del món de l'educació l'ha influït
més?
-
Més
que un personatge són molts, com passa sempre.
La resposta hauria de ser, en el meu cas, el moviment
d'escola nova o activa i molts dels seus representants.
La preocupació per la formació personal
i social dels infants i joves va ser per a mi una aportació
que penso que m'ha
acompanyat en la recerca per la millora de l'educació.
Pel que fa al cercle més pròxim voldria
citar a Jaume Bofill, professor de Filosofia de la Universitat
de Barcelona, preocupat i actiu pel que fa a l'educació.
Va ser professor meu a l'Institut i a la Universitat
i va estar molt present en els meus inicis en el camp
educatiu. També a Artur Martorell per la seva
humanitat, pel seu seny, preparació, proximitat
i per la seva capacitat de transformar la realitat en
propostes educatives.
Vull acabar dient que estic segur que he après
molt de totes les persones amb qui he treballat i he
mantingut un vincle continuat d'afecte i relació.
Citi'ns ara un personatge
històric pel que senti una especial predilecció
- En general, pels que fan aportacions al progrés
i a la millora de la societat, en totes les seves dimensions
i, especialment, els que impulsen el diàleg,
la pau i il·lusió i la solidaritat.
Un encert de l'educació
actual?
- La preocupació perquè l'educació
arribi a tothom, fins i tot prenent mesures compensatòries.
Això representa el reconeixement, teòric
al menys, de la dignitat de totes les persones i de
la funció bàsica de l'educació.
L'esforç combinat de teoria i pràctiques
educatives, la participació dels implicats, la
consideració de l'alumne com a subjecte i punt
de partida de l'educació, la vinculació
persona i societat.
Estem parlant d'orientacions i tendències, més
que d'una realitat generalitzada. Fins i tot, darrerament
(2003) entre nosaltres, es proposa anar en sentit contrari.
I, una mancança?
- La manca d'atenció del sistema educatiu al
que s'anomena l'educació de les emocions. Voler
fer una educació integral sense tenir en compte
el
paper de les emocions en tots els àmbits de la
vida humana i la seva integració amb el pensament
i l'acció és un frau.
L'educació continuada de les emocions permet
un creixement ric i harmònic de les persones
i orientat a l'establiment de relacions constructives
i solidàries amb els altres. Acondueix a la satisfacció
personal i té a veure amb la il·lusió
i la felicitat.
Dedicar-se amb molta cura a la formació racional
i oblidar les dimensions emocionals suposa donar lloc
a persones escindides ( la raó va per un lloc
i les emocions i els sentiments per un altre. ) i persones
febles, ja que la societat, i les seves institucions,
utilitzen recursos emocionals per convèncer i
dirigir les persones i els col·lectius.
Quin ha de ser per a una escola
l'element més irrenunciable?
- La formació, racional i emocional
alhora, dels infants i joves orientada a la convivència,
al respecte i el treball compartit amb els altres. Això
suposa contacte humà i intercanvi i una visió
esperançada de la realitat.
La persona que està a gust amb ella mateixa i
amb l'entorn - els educadors ho sabem- incrementa el
seu interès i dedicació a les tasques
anomenades escolars, que són una font constant
d'enriquiment.
Considera certa l'opinió
que, en conjunt, moltes famílies han desertat
de la responsabilitat en l'educació dels seus
fills?
- (Deixeu-me dir, en veu baixa, que fa molts anys que
ho sento això. Ara, s'ha convertit en un eslògan.
També, que aniria bé fer un recorregut
per
la història de la infància!)
Considero que a les famílies se'ls hi ha complicat
molt la vida. I...l'educació. Pel que fa a la
primera, podem destacar els canvis estructurals profunds
de la institució familiar, les fortes contradiccions
en el camp dels valors, amb el predomini dels econòmics
i de l'èxit, la incertesa en la feina, la manca
d'acomodació - familiar i social- davant del
dret legítim de la dona a una feina i una vida
professional, l'increment de l'individualisme...i molts
altres que ens afecten també als professionals
de l'educació.
Pel que fa a l'educació, considero important
destacar que a mesura que s'ha fet un esforç
per a fer-la més científica més
s'ha allunyat de les famílies, i més s'ha
insistit amb la seva responsabilitat.
Del que si estic convençut és de que,
globalment, no hem trobat la forma de caminar junts
i treballar plegats, amb la consciència de què
uns ens
necessitem als altres per reeixir en la formació
de les noves generacions.
Cal dedicar temps i esmerçar esforços
- que s'afegeixen a tots els que necessitem per viure-
per constituir una comunitat família-escola basada
en el respecte i les relacions positives.
Què
es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització
obligatòria amb èxit?
- S'ha de fer abans, en el dia a dia, perquè
la persona es va desenvolupant progressivament. No pot
ser que el sistema es mecanitzi i no aporti solucions
a qui té unes necessitats que s'aparten del comú
establert. Darrerament es parla massa de la qualitat
i l'excel·lència del sistema educatiu
tot posant l'èmfasi en els resultats col·lectius,
quan a aquestes dues característiques s'haurien
de referir a la formació de tots els que ha d'acollir
el sistema.
En tot cas, i contestant més directament la qüestió,
crec que s'han de prendre mesures que contribueixin
a la formació personal i social dels
joves, a que se sentin a gust i adquireixin confiança
en la seves possibilitats i no com castigats o apartats
del sistema.
Quina
opinió li mereix la tasca dels centres de recursos
pedagògics?
- Els considero molt importants
per les escoles i la seva dinamització. Moltes
de les prestacions que fan ajuden les escoles a realitzar
tasques
de millora que la feixuga feina habitual dels centres
pot contribuir a deixar pel final o a no fer.
També vull destacar l'oportunitat que representen
els centres de recursos pedagògics per afavorir
l'actuació conjunta de les escoles d'un territori.
Aquesta, penso, és una dimensió que des
de les instàncies superiors s'hauria d'afavorir
més, per apropar postures en situacions col·lectives.
Vaig conèixer també les dificultats. Em
vaig passar dos cursos col·laborant amb un centre
de recursos per elaborar un qüestionari d'avaluació
de les seves activitats i serveis, que fos aplicable
a tots els centres de recursos pedagògics.
Quin
paper han de jugar les tecnologies de la informació
a l'escola?
- Crec que són una oportunitat
d'or perquè els mestres i professors realitzin
la feina que els hi és més pròpia.
Es a dir, donar sentit a la realitat, seleccionar i
transformar la informació en coneixement, transmetre
la complexitat social i ajudar els infants i joves a
posicionar-se de forma reflexiva i compromesa. Haver
de subministrar la informació quan està
disponible va perdent progressivament el sentit; s'hauria,
per tant, d'avançar cap a facilitar, cada cop
més, als alumnes la cerca d'informació
i la seva elaboració a través de l'intercanvi
entre ells i amb el mestre.
Sens dubte això té a veure amb una reestructuració
d'espais i recursos, d'horaris i formes d'activitat
dels infants i joves i dels professionals.
I també, sens dubte, i en clau negativa, té
a veure amb la divergència que es produeix actualment
entre els alumnes i l'escola. Els nens i nois
viuen les tecnologies i suporten l'escola. El tema és
ampli i no pas fàcil, representa una renovació
- que s'ha de fer sense parar i a poc a poc- que té
profundes repercussions sobre la vida individual i social.
Com
es pot fer possible el concepte "L'educació
al llarg de la vida"?
- Per un costat, generant el gust
per aprendre i educant en l'aprendre a aprendre. Piaget
afirmava que els mètodes actius fan que l'alumne
integri millor els coneixements i, alhora, el doten
d'un mètode per continuar aprenent pel seu compte.
Per un altre costat, cal facilitar l'accés al
saber, flexibilitzant el sistema i establint tota mena
de connexions entre els diferents tipus d'ofertes. En
l'anomenada societat del coneixement aconseguir els
dos aspectes esmentats hauria de ser una de les primeres
prioritats.
Considera
que els mitjans de comunicació, especialment
la televisió col.laboren en l'educació
general de la població?
- Tota comunicació és
educativa. En aquest sentit els mitjans realitzen una
tasca educativa. L'altre qüestió és
la paraula, col·laboren. Cal preguntar-se, amb
qui?
Quan s'apunta la necessitat - des de l'educació,
la publicitat, el consum, la política, la religió...
- d'establir comissions de control dels mitjans, i s'arriben
a crear, sempre queda la impressió que el poder
- deixeu-m'ho dir així ! - té una intencionalitat
que més que educativa, sembla interessada.
Crec que cal no oblidar aquest fet, en paral·lel
amb l'afirmació que els mitjans tenen un alt
poder formatiu. En aquest sentit, cal formar l'esperit
crític de les persones per poder aprofitar aquest
potencial, ja que els mitjans s'han fet indispensables.
Què
es més important, preparar els alumnes pel futur
o preparar el futur per als alumnes?
- Preparar els alumnes pel present
que, juntament amb el passat, configura el futur és
fonamental en l'educació. Això passa per
afavorir la
confiança en les pròpies possibilitats
i per capacitar-los per la vida social, en la qual cosa
els diferents aprenentatges hi contribueixen.
Crec que com educadors i com a ciutadans no podem estar
al marge de l'evolució de la societat. Per un
costat, perquè es indispensable per la
preparació dels infants i joves i, per l'altre,
som membres d'una societat i ens hem d'implicar en la
seva millora.
Un
llibre?
- La felicidad, desesperadamente,
d´André Compte-Sponville. Ed.Paidós
Una
cançó?
- Moltes del Beatles, algunes
d´Eric Clapton, també de Joan Manuel Serrat.
Una
pel.lícula?
- "La vida es bella"
de Roberto Benigni (1998).
Un
paisatge?
- El Montseny, l´Empordà.
Un
desig per a l'escola del futur?
- Que esdevingui plenament educativa.
Que s'orienti a la formació personal i social
dels infants i joves i a la seva capacitació
per inserir-se
creativament en el món que han de viure.Que sigui
també formadora pels professionals i per les
famílies i que contribueixi a millorar l´entorn.
Que contribueixi a la solidaritat i a la satisfacció
de les personesv
|