Un
record dels seus temps d'escola?
- Les activitats extraescolars de tota mena que organitzaven
els salesians de Sant Vicenç dels Horts: esports,
teatre, festivals... I, sobretot, el fet que als anys
cinquanta, quan jo tenia només vuit anys, un professor
dediqués cada dilluns una hora de classe a fer-nos
cinema fòrum de la pel·lícula que
havíem vist el diumenge.
Quin personatge del
món de l'educació l'ha influït més?
- No m'han influït tant les grans idees o els gran
noms com els professors que em van educar durant la
infància i l'adolescència. I també,
tant o més, les pel·lícules i les
novel·les que varen alimentar llavors els meus
somnis.
Citi'ns ara un personatge
històric pel que senti una especial predilecció.
- Penso que Sòcrates i Jesucrist continuen sent
models excel·lents com a persones i com a educadors,
tant pel que fa personalitat i coherència com
a profunditat de continguts i a capacitat comunicativa.
Un encert de l'educació
actual?
- Lapropament a lalumne, els passos endavant
en el reconeixement de les diferències, laprenentatge
significatiu, heurístic, manipulatiu...
. ... I una mancança?
- El fet que en alguns casos massa encara - aquests
encerts es quedin en simples declaracions de principis.
Quin ha de ser l'element
més irrenunciable a qualsevol escola?
- La preocupació per una formació integral
des alumnes. .
Què es pot fer
amb aquell alumnat que no supera l'escolarització
obligatòria amb èxit?
- El fracàs escolar ens hauria de portar a revisar
en profunditat el sistema escolar i sobretot el sistema
social. Mentrestant, i alhora, shauria de treballar
en acció social, tallers ocupacionals, etc.
Quina opinió
li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Conec experiències molt i molt lloables, sobretot
quan posen laccent més en la formació
en profunditat que en els simples recursos, en els mitjans,
en les receptes... Són una oportunitat excel·lent
per a lintercanvi dexperiències i
per mantenir viva la il·lusió duna
tasca educativa més eficaç.
Quin paper han de jugar
les tecnologies de la informació a l'escola?
- Poden ser, com el llibre, eines potents daprenentatge.
Però només ho seran si, en la seva integració
a laula, es posa laccent en la dimensió
comunicativa i no pas en la tecnològica. El més
important no és incorporar noves tecnologies
sinó crear un nou estil comunicatiu.
Com es pot fer possible
el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- Creant el desig daprendre, encomanant el plaer
daprendre.
Considera que els mitjans
de comunicació, especialment la televisió,
col·laboren en l'educació general de la
població?
- Sense cap dubte, hi col·laboren. La qüestió,
en tot cas, és si ho fan per a bé o per
a mal. Quan no és per a bé, els educadors
en tenim tanta culpa com la pròpia televisió.
El que els alumnes fan amb els mitjans de masses és
tan important o més que el que els mitjans fan
am els alumnes. I el que fan els alumnes amb els mitjans
depèn en bona mesura de la formació que
tenen en aquest camp.
Què és
més important preparar els alumnes pel futur
o preparar el futur per als alumnes?
- No es pot concebre una realitat sense laltra.
En gran mesura construïm el futur a través
de la qualitat de la formació dels que lhabitaran
Un llibre?
- Com al clàssic, a mi també em fa por
lhome dun sol llibre. Hi ha, però,
un títol llegit recentment que expressa una de
les meves inquietuds actuals: El conocimiento como deseo,
de Hans G. Furth (Alianza, Madrid, 1992).
Una cançó?
- Tampoc no tinc una cançó. Però
Serrat, Llach i Raimon varen alimentar les meves emocions
de joventut.
Una pel·lícula?
- Sóc clàssic en aquest tipus delecció.
En alguns moments triaria Orson Welles. En altres, Billy
Wilder o Howard Hawks.
Un paisatge?
- Mencanta contemplar el mar des dalguns
racons de la Costa Brava.
Un desig per a l'escola
del futur?
- Una capacitat més gran de conciliació:
entre coneixement i desig, entre plaer i esforç,
entre emoció i reflexió, entre paraula
i imatge, entre llibre i televisor, entre pissarra i
Internet...
|