Un
record dels seus temps d'escola?
- El primer, al parvulari del Liceo Cervantes on,
la mestra, per tal de no aixecar-se, ens colpejava al
cap amb una barra llarga. Era un espai molt fosc i als
nens que no es portaven bé els tancaven a la comuna
on, també, hi havia una tortuga.
Després vaig anar al Don Boquerón, una acadèmia
del barri, la Barceloneta, al Passeig Nacional. A l'institut,
el Milà, compartia pupitre i tramvia, el 57, amb
en Joan Coscubiela, el de cocos, Comissions Obreres, que
era molt entremeliat. Com que era un estudiant dolent
vaig anar a raure a La Salle Barceloneta, una mena de
"gulag" en una barriada pobra que mantenen els
"hermanos". En el hall hi havia un gran cartell
de Franco que em deixava bocabadat. L'individu duia una
pellissa molt gran al coll i estava vorejat de soldats,
molts eren moros i no entenia que dimonis feien en aquella
corrua militar... Aquella escola era com l'Arca de Noè;
tots els frares estranys els enviaven allà: homosexuals,
polititzats, futurs renegats del celibat, etc.
Fins i tot, n'hi va haver un que a cinquè de batxillerat
ens va fer llegir gairebé tota lobra de Sartre
(en francès, naturalment); i obres de Camus, Sarrazin....
Aquell "hermano" va durar poc, aviat se'n va
sortir i es va casar. Tot plegat però, era el florido
pensil : sang, violència, suor i pudor.
Quin
personatge del món de l'educació l'ha
influït més?
- Els autors del Moviment de Cooperació Educativa
italià (Alfieri, Tonnucci, Guarrazino, Ragazzini,
Mezetti, etc.). De sempre he estat un fanàtic
de la recerca i de la formació científica
de lindividu. Als anys vuitanta el discurs del
MCE era molt potent, i treballaven molt la geografia,
lantropologia i la història. Allò
em va obrir nous horitzons.
Citi'ns
ara, un personatge històric pel que senti una
especial predilecció.
- Francesc Ferrer i Guàrdia en el referent a
la història de lensenyament. Corto Maltès
en el referent al còmic i, Thomas E. Lawrence
pel que fa, pròpiament, a la història.
En els referents acadèmics, cívics i polítics
el meu model seria, sense lloc a dubte, Pere Bosch Gimpera.
Un
encert de l'educació actual?
- La universalitat.
...
I, una mancança?
- La història pròpia del país i
la dimissió respecte als principis de la modernitat
il·lustrada. Daltra banda el retrocés
continuat de la instrucció davant leducació
crec que és, també, un problema angoixant;
però això seria massa llarg dexplicar...
Quin
ha de ser l'element més irrenunciable a qualsevol
escola?
- La laïcitat, la ciència i, en general,
els principis de la modernitat il·lustrada. Més
concretament:lescola no pot renunciar a la seva
dimensió instructiva. La instrucció es
basa en la transmissió duns coneixements
i tècniques de caràcter disciplinar. Això
es objectibable atès que els continguts responen
a la dicotomia [vertader-fals] i, per tant, tenim una
base científica per treballar. Daltra banda
lensinistrament en la objectivitat científica
és, per a mi, un valor suprem. Leducació
contràriament se centra en la transmissió
de valors, i els valors responen a una lògica
de [bo-dolent] i això no és objectivable.
Els valors depenen dels sistemes ideàtics dominants
en una societat determinada i en un moment determinat...
i, tot plegat, pot arribar a ser força banal,
inconsistent i fins i tot perillós. En definitiva,
crec que la instrucció ha de guanyar protagonisme
davant leducació.
Considera
certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies
han desertat de la responsabilitat en l'educació
dels seus fills?
- La família es una institució en descomposició
i en tant i en quant es disgrega, no acompleix les funcions
que tenia als segles XIX i XX. Davant la fallida de
la família, lesglésia i altres institucions
que tenien com a tasca educar, és a dir formar
en valors, han vist com lescola ha hagut de prendre
el relleu en les tasques netament educatives, relegant,
massa cop, les instructives.
Què
es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització
obligatòria amb èxit?
- La diferència entre treball manual i treball
intel·lectual és una incongruència.
La Formació Professional segueix essent un gran
dèficit del país.
Quina
opinió li mereix la tasca dels centres de recursos
pedagògics?
- Heroica. Tanmateix, els processos de canvi son molt
ràpids i entrem en una dinàmica molt complexa
marcada pel caos i lensulsiada de lensenyament
públic.
Quin
paper han de jugar les tecnologies de la informació
a l'escola?
- La tecnologia i la ciència són la base
del progrés, de la llibertat i de la felicitat.
En aquest sentit, les tecnologies són fonamentals.
Una altra cosa n'és el seu plantejament didàctic.
Els humans som, per definició, éssers
capaços de generar tecnologia i, en aquest sentit,
la instrucció tecnològica és fonamental.
Com
es pot fer possible el concepte "L'educació
al llarg de la vida"?
- Aprofundint en la revolució postindustrial,
que té la seva base en el desenvolupament tecnològic.
Solament la democratització de laccés
a la informació i a la cultura, garanteix un
procés de formació o d'autoformació
continuada.
Considera
que els mitjans de comunicació, especialment
la televisió, col·laboren en l'educació
general de la població?
- Com ja he dit abans, crec que leducació
se centra en la transmissió dels valors, a diferència
de la instrucció, per tant: sí. La televisió
transmet els valors dominants en els sistemes ideàtics
duna societat determinada. Altrament, la televisió
hauria de tenir més bel·ligerància
en instrucció i, també, en la difusió
del coneixement, això seria, potser més
útil. Un exemple de la transmissió dels
valors dominants és la campanya genocida contra
tot allò basc, que estan generant les televisions
espanyoles, atès que estan intentant crear un
estat dopinió que permeti legitimar qualsevol
mena dagressió contra la pervivència
de la cultura i de la identitat basca.
Què
és més important preparar els alumnes
pel futur o preparar el futur per als alumnes?
- Preparar persones lliures, democràtiques, racionals,
atees... Al cap i a la fi, el combat per la dignitat
humana no ha variat gaire, va començar amb els
grecs i va continuar al Renaixement i a la Modernitat
Il·lustrada.
Un
llibre?
- Seven Pillars of Wisdoms (Els set pilars de la saviesa)
de T.E. Lawrence (Lawrence dAràbia). També
acostumo a tenir a la vora els llibres de Joan Salvat
Papasseit, amb el qual he compartit carrer, paisatges,
olors del moll de la fusta...Daltra banda els
llibres il·lustrats i els tècnics són
els meus preferits.
Una
cançó?
- Le plat pays (El pla país) de Jacques Brel.
Tanmateix no faig fàstics a res: indistintament
em puc empassar òpera o els Brams, Negu Gorriak...
Una
pel·lícula?
- Star Wars (La Guerra de les Galàxies) de George
Lucas, crec que, globalment considerada, és la
millor obra del segle XX. La nissaga dIndiana
Jones de Steven Spielberg, tampoc està malament.
Magrada el cinema espectacle amb grans reptes
tècnics. No suporto massa bé el cinema
intel·lectual ni allò que abans en deien
d'art i assaig. El cinema bèl·lic està
també entre els meus preferits: The longest day
(El dia más largo) de Ken Annakin, Andrew Marton,
Bernhard Vicki i Gerd Oswald; Die Brucke (El puente)
de Bernhard Vicki ; Gettysburg de Ronald F. Maxwell...
Un
paisatge?
- La Serra de Pàndols, per exemple. Tanmateix
magrada tot el pla per pla, el muntanyenc per
muntanyenc... en qualsevol cas les meves preferències
se centren a làrea mediterrània.
Un
desig per a l'escola del futur?
- Laica, catalana, democràtica,
disciplinada, ordenada, científica i tecnològica.
Però cal ser realista, en el sentit que per aconseguir
aquests objectius caldria un nou marc polític.
La monarquia no dóna més de sí.
Per avançar faria falta la ruptura democràtica,
la república i la màxima sobirania per
Catalunya. El nostre ensenyament no millorarà
en el marc de la constitució monàrquica
i de l'Estatut de fireta que tenim.
|