Un
record dels seus temps d'escola?
- Tinc molts records de tota la meva escolarització
de primària i batxillerat. És possible que
el record que em va colpir més va ser quan tenia
6 anys i, després de fer una malifeta (de tantes,
posteriorment), el director em va amenaçar d'expulsar-me
i la por (i els meus plors) que tenia que ho digués
als meus pares.
Quin personatge del
món de l'educació l'ha influït més?
- Sens dubte Célestin Freinet. Les seves obres
em van obrir els ulls de veure l'educació d'una
altra forma. També, avui dia, Paolo Freire.
Citi'ns ara, un personatge
històric pel qual senti una especial predilecció.
- Tinc poca predilecció per personatges històrics,
però podria esmentar a un personatge de fantasia
però que forma part de la història. És
l'inspector S. Holmes creat pel escriptor Conan Doyle.
Un encert de l'educació
actual?
- Crec que n'hi ha molts, però el més
important per mi es l'escolarització total de
la població.
Un altre encert molt significatiu és l'aposta
per l'ensenyament comprensiu.
... I una mancança?
- La miopia i ignorància (que dura molt) dels
que administren i governen l'educació.
Quin ha de ser l'element
més irrenunciable a qualsevol escola?
- La presencialitat dels l'alumnat, la diversitat de
tot, l'educació de les ciutadanies i la participació
de la Comunitat.
Considera certa l'opinió
que, en conjunt, moltes famílies han desertat
de la responsabilitat en l'educació dels seus
fills i filles?
- No del tot. Em sembla molt demagògic dir això.
La majoria de les famílies vol el millor pel
seus fills. El que passa és que els temps han
canviat molt i també les relacions pares-mares-fills.
És possible que quant es diu això, és
que s'enyora un passat que mai tornarà. L'escola
i la família han de treballar plegades, amb la
mateixa responsabilitat. Hem de veure l'educació
des d'une altra òptica.
Què es pot fer
amb aquell alumnat que no supera l'escolarització
obligatòria amb èxit?
- Primer, seria discutible el concepte d'èxit.
I, segon, hauríem d'estudiar si s'han posat tots
els mitjans en aquesta escolarització. No es
pot fer el discurs de la diversitat i fer una escolarització
uniforme. Però com això passa, crec que
s'haurien de donar sortides de formació permanent
i d'evitar l'exclusió social.
Quina opinió
li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Crec que s'haurien de transformar en veritables Centres
de Professorat, coordinats pel professorat i amb un
conjunt d'assessors de formació que ajuden com
amics crítics als seus companys de les escoles
i instituts. Els Centres de recursos són una
institució obsoleta. Una resposta actual seria
un model de centre de professorat que fa de centre de
recursos però, també, de formació,
d'assessorament, de projectes
amb un conjunt important
de mestres de primària i secundària preparats
específicament per a ser assessors i amb molta
menys intervenció de l'Administració i
més autonomia en el territori.
Quin paper han de jugar
les tecnologies de la informació a l'escola?
- Molt important. Si els alumnes surten de l'escola
sense conèixer i fent un ús racional i
reflexiu de les tecnologies de la informació
i la comunicació els hi estem condemnant a l'exclusió
social o a un nou analfabetisme.
Com es pot fer possible
el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- És un concepte que porta a molta confusió
ja que l'hem d'aplicar a tot, tant a l'educació
reglada com a la no reglada. Crec que s'hauria de parlar
d'etapes. Ja s'ha acabat l'època d'estudiar i
treballar, ara sempre és estudiar. Això
vol dir: escolarització total fins als 18 anys
i una formació permanent per a moltes modalitats.
I, aquí, les noves tecnologies tenen un paper
important.
Considera que els mitjans
de comunicació, especialment la televisió,
col·laboren en l'educació general de la
població?
- Crec que, malgrat la crítica que en fem, col·laboren
en l'educació general de la població.
Encara que sigui una educació no exactament igual
que la que pretén l'escola. Però això
són les contradiccions de la societat actual.
Més que criticar la televisió hem de buscar
mecanismes i estratègies intel·lectuals
perquè els nens i nenes la puguin veure des d'una
reflexió crítica. I no podem oblidar que
la televisió és una pantalla oberta al
món i és molt aprofitable a l'escola.
Què és
més important preparar l'alumnat per al futur
o preparar el futur per a l'alumnat?
- Ho tinc molt clar : preparar l'alumnat pel futur.
La història de la humanitat ho demostra. És
difícil però hem de fer un esforç
des de l'educació per abandonar pràctiques
obsoletes (i ensenyaments) que no serviran per a res.
Però l'educació també té
una part d'utopia i hem d'intentar que els nostres alumnes
participin en canviar el present i el futur.
Un llibre?
- "Mecanoscrit del segon origen", de Manuel
de Pedrolo.
Una cançó?
- "Que tinguem sort", de Lluís Llach.
Una pel·lícula?
- Dues: "El Graduado" de Mike Nichols (1967)i,
"Los chicos del Preu" de Pedro Lazaga (1967).
Un paisatge?
- La vista des del Pedraforca.
Un desig per a l'escola
del futur?
- Que s' instal·li el paradigma de la col·laboració,
l'autonomia dels mestres i el treball veritable amb
la Comunitat educativa.
|