Un record
dels seus temps d'escola?
-
Els records són molts
només un de genèric: la sensació
de llibertat en un canvi als 12 anys: el passar d'una
acadèmia d'aquelles de barri més aviat
tancada, dictatorial, molt tradicional, on més
de seixanta alumnes de nivells i estudis diversos compartíem
aula... a una filial d'institut cap a l'any 1968 ( en
aquells temps el batxillerat durava sis anys i començava
amb la prova d'ingrés que vaig fer amb 9 anys
) un xic particular. S'ubicava físicament en
un col·legi privat regit per un escolapi heterodoxa
que l'havia construït per iniciativa pròpia
i amb recursos molt diversos en una barriada de Terrassa.
Vaig, vam descobrir, que això d'aprendre podia
ser interessant, divertit, creatiu; que els professors
i professores eren persones obertes amb qui es podia
parlar, ... i no et pegaven amb les mans ni amb el regle,
ni insultaven, ni t'escridassaven si se t'escapava alguna
frase en català, ni .... en fi una experiència
molt gratificant que va durar dos cursos.
Quin personatge
del món de l'educació l'ha influït
més?
-
El director
de la filial que esmentava en la pregunta anterior,
que per cert no s'hi va dedicar mes que un parell d'anys:
va ser represaliat després de veure els resultats
de la seva tasca -qualificada d'anarquia autogestionària
- i tancar la filial i enviar tots els alumnes - no
faig servir el políticament més correcte
alumnat perquè érem tot nois - un altre
institut.
Si es tracta de parlar de noms importants vaig aprendre
molt en alguns cursets de les Escoles d'Estiu amb gent
procedent de l'escola de mestres de Sant Cugat i citaré
només a la Pilar Benejam.
Citi'ns ara un personatge
històric pel que senti una especial predilecció
- Difícil citar noms i més justificar
el perquè!
Sento especial predilecció per la Història,
òbviament, ja que és el que vaig estudiar.
Ho vaig fer a la Universitat Autònoma a la segona
meitat del setanta i parlàvem poc de personatges:
la història ho era "de totes les persones
del món en quan s'uneixen entre si, en societat
i treballen i lluiten i es milloren a si mateixes"
la frase es d'Antoni Gramsci, escrita l'any 1937 des
de la presó, al seu fill.
Totes les persones que han fet alguna cosa, i són
moltíssimes, per avançar cap a un món
més lliure, just i solidari són mereixedores
de la nostra predilecció.
Un encert de l'educació
actual?
- L'encert fonamental és que s'adreça
a tothom! I conseqüència directa d'això
es que ha d'entendre i atendre la diversitat. Tan de
bo tota la societat imités en aquest aspecte
a l'escola.
I, una mancança?
- No per tòpic i repetit deixa de ser cert: recursos!
Però també complicitat social.
Quin ha de ser per a una escola
l'element més irrenunciable?
- El compromís amb les persones que
són objecte de la feina de l'escola i el compromís
els principis que guien la tasca escolar: formar persones
capaces de pensar per si mateixes, d'integrar-se crítica
i activament en la societat democràtica i amb
voluntat de transformar-la, de millorar-la i de fer-ho
solidàriament amb els altres.
Considera certa l'opinió
que, en conjunt, moltes famílies han desertat
de la responsabilitat en l'educació dels seus
fills?
- Desertat no és un paraula encertada. Els processos
socials són complexos i han dut a moltes famílies
a no dedicar prou temps a l'educació dels fills:
a estar amb ells, a escoltar-los, a ... però
és un problema de conciliació d'horaris,
de sous, d'una concepció competitiva i consumista
que porta a la gent a tenir que treballar moltes hores
per aconseguir consumir tot el que ofereix la nostra
societat, però també en altres casos,
per aconseguir els mínims vitals. Què
fer? Difícil i complex donar solucions. Cal començar
per reclamar unes polítiques que facilitin la
conciliació horària entre feina i família,
però també reflexionar el consum responsable,
sobre saber renunciar a coses que ens ofereixen i no
tenen sentit, a necessitats creades artificialment pel
consumisme i, per damunt de tot, pensar en quina societat
volem per deixar als nostres fills i filles!
Què
es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització
obligatòria amb èxit?
- Primer reflexionar el perquè i anar millorant
els sistema per fer-lo més integrador, més
eficaç, més útil, més ...
en fi per evitar que ningú fracassí. Reflexionar
també sobre els criteris que apliquem per acreditar,
sobre el que és bàsic d'allò que
ensenyem i que ha de ser assumit per tota la ciutadania,
en com ho fem, ...
I també donar sortides d'integració en
el món laboral, oferir segones oportunitats i
sobretot un sistema que permeti en qualsevol moment
a un adult retornar al sistema per estudiar. Amb les
escoles d'adults, centres de formació permanent
i contínua, ... i tota mena de formules que vagin
donant resposta a les diverses necessitats.
Quina
opinió li mereix la tasca dels centres de recursos
pedagògics?
- Des d'una època inicial
que van generar moltes expectatives, van fer molta feina
des d'una òptica de renovació. Van viure
després una segona etapa de progressiva burocratització,
convertint-se en oficines de les delegacions que han
de servir per a tot i ara mateix em sembla que requereixen
un seriós replantejament de la seva tasca com
centres de formació i d'integració els
diferents serveis educatius del departament. En tot
cas hi vaig treballar durant un parell d'anys i va ser
prou interessant, encara que va coincidir amb aquest
procés de burocratització que esmentava.
Quin
paper han de jugar les tecnologies de la informació
a l'escola?
- El mateix que en la societat
i que el seu nom ens indica: son eina i mètode
d'ampliació de la informació. Han de ser
facilitadores de les tasques d'ensenyament-aprenentatge,
de les burocràtiques, de les pedagògiques
i didàctiques, ... de totes i no han de crear
angoixes ni ser un element de discriminació.
Són un aspecte qualitatiu i de millora evident.
Les noves tecnologies ja han entrat als centres i aniran
tenint més presència, però representen
una tecnologia més com en el seu moment n'hi
van entrar d'altres. I, evidentment, cal no caure en
la mística de què les noves tecnologies
ens ho solucionaran tot. Són una eina més,
que cal inserir en un projecte educatiu més global,
on l'educació en valors sigui la peça
central. Un altre aspecte molt important és el
procedimental, de què a l'alumnat se li ensenyi
a entendre per seleccionar, perquè el gran problema
de les noves tecnologies és que posen al nostre
abast molta informació que no podem assumir.
O aprenem a seleccionar-la amb criteri o no serveix
per res.
En resum molt importants, però tampoc cap panacea
que solucioni tot ni revolucioni en excés, de
tota manera ho hem d'anar veien i entomant sobre la
marxa.
Com
es pot fer possible el concepte "L'educació
al llarg de la vida"?
- No ho sé ben bé,
però esta clar que hi hem de caminar. Abans em
referia als centres per adults i als de formació
permanent i continuada. D'alguna manera n'hi ha d'haver
als servei de tota la ciutadania, però també
crec que hem de formar en el concepte als nois i noies,
de manera que estimin l'aprendre i per tant es vagin
formant sempre, ala llarg del tot el seu esdevenir vital.
Considera
que els mitjans de comunicació, especialment
la televisió col.laboren en l'educació
general de la població?
- És pràcticament
obvi que és així! Són els forjadors
de valors més potents en aquests moments!
L'escola ha d'exigir als seva col·laboració
i el seu compromís en la formació de la
joventut, cal que assumeixin com a propis els valors
de l'escola potencia. Són fonamentals en allò
que demanava abans: complicitat social.
Què
es més important, preparar els alumnes pel futur
o preparar el futur per als alumnes?
- Són dues cares de la
mateixa moneda. El primer supòsit ho és
en el nostre àmbit professional, com a mestres
i el segon en el nostre espai com a ciutadans, en el
compromís social i polític.
Un
llibre?
- Sóc un lector de novel·la
més aviat eclèctic: llegeixo de tot i
tot em sembla que m'ha anat influint, però de
manera relativa i no recordo haver-me sentit especialment
impactat per res en concret. En tot cas en les diferents
etapes de la vida van influint deferents lectures: des
de les novel·les clàssiques d'aventura,
fins les històriques a què em vaig aficionar
molt aviat, passant, naturalment, per la ciència
ficció - sovint la contraimatge de la històrica
- o la novel·la negra americana. Tot l'assaig
social i polític esquerrà de finals del
setanta em va marcar a mi i a la meva generació.
La lectura de literatura pedagògica va venir
més tard, coincidint amb els primers anys de
feina.
Una
cançó?
- A l'igual que amb la lectura
em declaro eclèctic i la banda sonora de la meva
vida hi ha de tot: des del rock dur de finals del setanta,
als cantautors de la nova cançó, passant
per The Beatles. Darrerament m'estic tornant molt classicot:
m'agraden fins i tot els boleros!
Una
pel.lícula?
- Al cine hi he anat i hi anem
molt encara, la veritat és que darrerament m'ho
empasso tot. Els directors italians com Visconti o Bertolucci,
la comèdia clàssica i el cinema negre
americà, la filmografia de Woody Allen ... han
marcat "època". De sempre n'han agradat
les pel·lícules "de romans"...
secret inconfessable!
Darrerament el cinema francès, també el
dedicat a l'escola: molt bé "Hoy empieza
todo" i malament "Ser i tener".
Un
paisatge?
- La diversitat és riquesa
i en sóc amant: els Alps o el desert africà
són prou impressionants!
Els paisatges humanitzat del l'Empordà o de la
Toscana són magnífics. Les ciutats emb
tots els seus contrastos i contradiccions m'han fascinat,
em confesso urbanita, París potser? Però
també Barcelona!
Les restes de l'Antic Egipte son els conjunts monumentals
que més m'han impactat.
Un
desig per a l'escola del futur?
- Uff! Amb un de sol no passem:,
després de col·laborar en la redacció
de dotzenes de manifestos reivindicatius! Ara sí
n'he de dir un de genèric: que l'esperit de al
renovació pedagògica cali profundament
en l'escola d'avui i la del futur immediat i llunyà.
Que l'escola no s'aturi mai, en educació no avançar
és anar enrera!v
|