Un record
dels seus temps d'escola?
-
És en blanc i negre. La
recordo molt trista i repressiva, plena de amenaces
i amb pocs espais per a l'espontaneïtat. Només
guardo un record alegre dels meus companys i companyes,
amb els que, gràcies a la transgressió,
posàvem un pel de sentit comú, humor i
intel·ligència a la insofrible quotidianeitat
escolar. No vaig realment gaudir del fet educatiu fins
que no vaig arribar a la Universitat.
Quin personatge
del món de l'educació l'ha influït
més?
-
Cap en realitat,
no hi crec en les icones. Si algú realment m'ha
influït en el meu desenvolupament com a persona
i com a educador, no ha estat un personatge conegut,
sinó un ésser proper, un amic, capellà,
ja jubilat, per més detalls. Sóc agnòstic,
però sempre la senzillesa d'aquest home i la
seva saviesa natural, m'han ajudat a aprendre a interpretar
la realitat sota uns paràmetres, en els que regien
fonamentalment la confiança plena en els altres
i en un mateix.
Citi'ns ara un personatge
històric pel que senti una especial predilecció
- Martin Luther King.
Un encert de l'educació
actual?
- La universalització de l'ensenyament. Considerar
l'educació com un be que ha d'estar-hi a l'abast
de tothom és possiblement el dret més
fonamental aconseguit en l'era moderna. Constitueix
la clau de volta que permet substantivar i fer realitat
altres drets (llibertat, equitat, etc.).
I, una mancança?
- La tendència de l'escola a la burocratització.
L'excés de burocràcia és el germen
que esterilitza la il·lusió i el mecanisme
de defensa per evitar els canvis en profunditat.
Quin ha de ser per a una escola
l'element més irrenunciable?
- El constituir un espai protegit de les
agressions dels models neoliberals de funcionament socioeconòmic.
L'escola te la seva pròpia lògica i ha
de generar el seu propi discurs.
Considera certa l'opinió
que, en conjunt, moltes famílies han desertat
de la responsabilitat en l'educació dels seus
fills?
- No és un problema de la família sinó
d'una societat acostumada a que tot es compra, es ven
o es paga amb els impostos. Volen que l'Escola formi
part d'aquest paradigma. L'educació no es un
producte d'intercanvi es una il·lusió
compartida i un compromís col·lectiu.
Què
es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització
obligatòria amb èxit?
- En el context de la formació al llarg de la
vida no hi cap aquest concepte. Superar o no superar
l'escolarització és un concepte burocràtic.
Cal generar recursos i estratègies formatives
continuades per atendre aquest tipus d'alumnes.
Quina
opinió li mereix la tasca dels centres de recursos
pedagògics?
- Molt positiva. Però cal
aprofundir en el seu concepte i conseqüentment
dotar-los dels mitjans necessaris. En el context internacional
actual els espais de qualitat es generen a partir del
treball en xarxa, compartint les millors experiències
i pràctiques educatives. És allò
que els experts denominen el "benchmarking"
. El paper dels centres de recursos es el de facilitar
i dinamitzar aquests processos.
Quin
paper han de jugar les tecnologies de la informació
a l'escola?
- Tenen un paper cabdal. Les tecnologies
no són alienes a la construcció del coneixement
i a l'organització moderna de la societat. Però
per sí soles no basten, no oblidem que són
elements de caràcter instrumental. Cal modificar
l'estructura i organització escolar per poder
inserir-les de forma intel·ligent, útil
i amb sentit global. Tot i això, cal pensar que
aquestes modificacions són del tot necessàries
no només pensant en les noves tecnologies sinó
en el conjunt de nous reptes que té actualment
l'Escola.
Com
es pot fer possible el concepte "L'educació
al llarg de la vida"?
- Aquest és un concepte
que sobrepassa clarament l'abast de l'Escola. Constitueix
el repte social més important del futur. Una
societat en continu canvi necessita un model formatiu
global que garanteixi el desenvolupament integral de
tots els seus ciutadans i eviti situacions greus de
marginació sociocultural.
Considera
que els mitjans de comunicació, especialment
la televisió col.laboren en l'educació
general de la població?
- Els mitjans de comunicació
s'han convertit en instruments de poder i fora dels
objectius clars i definits de com ajudar al seu "amo",
la resta de la seva activitat bé dictada pels
índex d'audiència i els principis de benefici
econòmic. No tenen, per tant, en el seu punt
de mira, un objectiu o voluntat educativa. Això
no vol dir que no l'exerceixin, però malauradament
de forma aleatòria i en la major part dels casos
de forma inconvenient. Cal limitar els excessos i reconduir
les seves propostes.
Què
es més important, preparar els alumnes pel futur
o preparar el futur per als alumnes?
- Cal preparar els alumnes per
viure i gaudir plenament el present. Per a mi és
la millor formula per preparar el futur.
Un
llibre?
- "Los pilares de la Tierra"
de Ken Follet.
Una
cançó?
- "Paraules d'amor"
de Joan Manuel Serrat i, "Imagine" de John
Lennon.
Una
pel.lícula?
- "Los amigos de Peter"
(1992) de Kenneth Branagh
Un
paisatge?
- La rambla de Barcelona.
Un
desig per a l'escola del futur?
- Resoldre positiva i creativament
els grans dilemes que te plantejats: pública-privada,
comprensiva-selectiva, etc. Que estan frenant la cerca
de nous espais de qualitat i nous compromisos socialsv
|