Un record dels seus temps d'escola?
-
Era l'escola franquista de la postguerra. Quan hi vaig
arribar em van preguntar com em deia i vaig respondre
que Jordi. En veure que escrivien "Jorge",
quan hem van demanar el cognom vaig dir "Puerta"
davant la riallada general. No tinc gaires bons records
de la meva primera escola a principis dels quaranta.
Quin personatge
del món de l'educació l'ha influït
més?
-
Les xerrades amb Artur Martorell
i Alexandre Galí a l'escoltisme, que és
el moviment al qual vaig pertànyer a partir dels
catorze anys. Posteriorment, em van influir els fills
d'aquests: els germans Martorell, els germans Galí
i Mossèn Batlle, en Ricard Pedrals, en Jordi
Bonet, etc. En general, la vida en petit grup, la distribució
de responsabilitats i el clima educatiu que durant aquells
anys es creava en el moviment escolta.
Citi'ns ara un personatge
històric pel que senti una especial predilecció
- Des d'un punt de vista nacional, Joan Manent, un anarcosindicalista
del grup dels "trentites", honest i responsable,
que va mantenir una fidelitat a la causa dels treballadors
tot i oposar-se, jugant-se la vida, als disbarats que
volien fer alguns dels seus correligionaris durant la
guerra civil.
De l'estranger, Emmanuel Mounier (1905-1950), perquè
va ser una persona que va saber combinar la reflexió
intel.lectual sobre els problemes del seu temps amb
l'acció compromesa en contra de les dictadures
i de la injustícia.
Un encert de l'educació
actual?
- La incorporació pedagògica de les noves
tecnologies de la comunicació. L'intent per facilitar
l'accés a la informació, però sobretot
facilitant criteris per a la selecció d'aquesta
informació a fi d'adquirir autèntic coneixement.
I, una mancança?
- Massa transmissió de purs coneixements i poca
formació ètica i política a partir
de l'experiència de grup, desvetllant les exigència
morals del viure en comunitat i l'assaig dels comportaments
democràtics en la presa de decisions, així
com l'aprenentatge de ser conseqüents amb les decisions
preses estimulant el sentit de la responsabilitat.
Quin ha de ser per a una escola
l'element més irrenunciable?
- La vida comunitària en el grup-classe,
la confiança entre mestre i alumne i la capacitat
d'autocrítica.
Considera certa l'opinió
que, en conjunt, moltes famílies han desertat
de la responsabilitat en l'educació dels seus
fills?
- És difícil generalitzar però
es cert que ha augmentat la consciència que en
la "divisió" del treball que ha accentuat
la vida moderna, hi ha una delegació de responsabilitats
cap a l'Escola, no només per part de la família
sinó d'altres instàncies socials que pretenen
que l'escola ho resolgui tot. Ara, fins i tot, el seny
en la circulació viària.
Què
es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització
obligatòria amb èxit?
- Facilitar algun reforç paral·lel i allargar
l'escolarització.
Quina
opinió li mereix la tasca dels centres de recursos
pedagògics?
- No els conec prou bé
com per facilitar-ne una valoració fonamentada.
Quin
paper han de jugar les tecnologies de la informació
a l'escola?
- Com ja he dit crec que és
una bona eina que cal ensenyar a usar. Com totes les
eines, poden ser molt útils o poden causar estralls
si no se sap utilitzar. Aquesta és la feina pedagògica
del mestre.
Com
es pot fer possible el concepte "L'educació
al llarg de la vida"?
- Cal prendre consciència
dels canvis accelerats de la vida moderna i aixó
exigeix que es vagi adquirint l'hàbit de no aturar-se
en la pròpia formació. Sempre hem sabut
que l'educació culmina realment amb la consciència
d'autoeducació permanent.
Considera
que els mitjans de comunicació, especialment
la televisió col.laboren en l'educació
general de la població?
- És una cosa semblant
a allò que dèiem de les noves tecnologies.
Podria ser un bon instrument, però després
de quaranta-set anys de consum televisiu al nostre país,
podem veure també els perills: l'absorció
de la realitat a partir dels mitjans audiovisuals en
detriment de la lectura i de l'observació directa,
la banalització de la informació a partir
del més cridaner o més superficial en
detriment de cercar el fons de les coses i les seves
causes, la preocupació excessiva de l'audiència
en detriment de la qualitat del producte, etcètera.
Què
es més important, preparar els alumnes pel futur
o preparar el futur per als alumnes?
- En definitiva és l'etern
problema entre l'adaptació acrítica al
què hi ha, o la voluntat de transformar la realitat
per tal de millorar el què hi ha. No podem fer
alumnes conformistes ni alumnes inadaptats. Aconseguir
l'equilibri és la funció educativa. De
totes maneres, com adults, allò que ens pertoca
fonamentalment és preparar un futur més
adequat per als nostres alumnes i és la nostra
responsabilitat treballar per a un món millor
per a ells.
Un
llibre?
- Darrerament em semblen interessants
la sèrie de quaderns de "Cristianisme i
Justícia" editats per la Fundació
Muñoz Espinal.
Una
cançó?
- Si es tracta de cançons,
puc assenyalar "Ma liberté" de Moustaki,
"Imagine" de John Lennon i "Georgia"
cantada per Laia Porta
Una
pel.lícula?
- De les que he vist darrerament,
"Solas". De més antigues "El procés"
de Wells o les pel.lícules d'Antonioni i de Bergman.
Un
paisatge?
- El Pirineu, El Champ de Mars
a París o el Taj Mahal a Agra.
Un
desig per a l'escola del futur?
- Que no perdi l'impuls que va
tenir des d'abans de la guerra civil d'innovació
i preocupació educativa global.l.v
|