Un record
dels seus temps d'escola?
- Pocs bons records d'aquell temps
de nens sols, de caralsoles a l'hora d'entrar i de rosaris
farcits de paraules incomprensibles el dissabte al matí.
Tot i amb això em van tocar bons mestres, tot
i que es veien obligats a dissimular-ho. En recordo
un amb especial afecte: Enric Casassas, de l'escola
Baixeras, de Barcelona.
Quin personatge del món
de l'educació l'ha influït més?
- Potser perquè jo mateix
escric el que escric, Freinet i Rodari. Les seves tècniques
per engrescar les criatures a pensar, escriure i crear,
les trobo molt interessants.
Citi'ns ara un personatge
històric pel que senti una especial predilecció
- Francesc Macià, perquè
va morir havent aconseguit bona part del seu somni.
I Lluís Companys, perquè va morir havent
vist destruir tot el seu somni.
Un encert de l'educació
actual?
- L'afluixament
de l'autoritarisme i la major participació que
demana dels alumnes en molts aspectes de la seva pròpia
formació.
I, una mancança?
La timidesa amb què s'aborda
la revisió a fons de molts conceptes donats tradicionalment
com a correctes i que en canvi, no ho són gens.
Per posar només un exemple pel que fa a la història:
Molts assassins compulsius en sèrie són
contemplats encara com a herois en els llibres escolars.
Quin
ha de ser per a una escola l'element més irrenunciable?
- La voluntat d'ajudar que cada
alumne, és a dir, cada persona, pugui desenvolupar
al màxim les seves capacitats i potencialitats,
des d'un punt de vista positiu, naturalment.
Considera
certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies
han desertat de la responsabilitat en l'educació
dels seus fills?
- Algunes deuen haver desertat
d'aquesta responsabilitat per desídia i ignorància,
d'altres perquè no saben com posar-s'hi, d'altres
perquè no tenen prou temps per dedicar-s'hi i
confien en l'escola... En canvi, d'altres hi deuen posar
un gran interès. En realitat, no preocupar-se
per l'educació dels fills, o no educar-los, no
deixa de ser educar-los una manera molt concreta.
Què
es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització
obligatòria amb èxit?
- També ho podríem
preguntar així: Què es pot fer amb aquest
tipus d'escolarització obligatòria que
no és assimilat per un sector de l'alumnat?
I la resposta podria ser: Buscar alternatives educatives
més adaptades o convenients a aquest tipus d'alumnat.
Quina
opinió li mereix la tasca dels centres de recursos
pedagògics?
- Tenen una funció de suport
a les escoles molt important. Per l'experiència
que en tinc, mereixen tots els meus elogis.
Quin
paper han de jugar les tecnologies de la informació
a l'escola?
- El que els correspon, és
a dir, en aquests moments un gran paper. Tot i que en
aquesta qüestió les coses canvien tan de
pressa que allò que els puguem ensenyar ara no
té res a veure amb el que es trobaran després.
Però els hauríem de preparar per a l'adaptació.
Com
es pot fer possible el concepte "L'educació
al llarg de la vida"?
- Fent veure als nostres alumnes,
entre altres coses predicant amb l'exemple, que l'educació,
l'aprenentatge, la formació, la curiositat, i
la interpretació de les coses i de les idees,
o es donen al llarg de la vida o no es donen mai.
Per tant, cal que els poders públics fomentin
noves i diverses àrees d'interès per a
la ciutadania. Els mitjans de comunicació de
masses hi podrien ajudar molt.
Considera
que els mitjans de comunicació, especialment
la televisió col.laboren en l'educació
general de la població?
- Abans m'hi he referit. Tenen
un enorme potencial per fer-ho, i caldria aprofitar-lo.
Naturalment, també poden alienar. Amb consciència
o sense consciència, depèn de cadascú,
del programa que es triï, o pitjor encara, que
no es triï, i de la interpretació que se'n
faci.
Què
es més important, preparar els alumnes pel futur
o preparar el futur per als alumnes?
- L'ideal seria que es produís
una trobada entre les dues voluntats: preparar els alumnes
per adaptar-se a un món just i pensat per poder
ser-hi feliç. Però en un món on
el suposat progrés de les societats es mesura
per la seva capacitat de consum, gairebé hauríem
de preparar els alumnes per a la crítica i la
revolta, és a dir, per a la infelicitat. Tota
una contradicció.
Un
llibre?
- Un que fa quinze anys que tinc
damunt la tauleta de nit i encara no me l'he pogut acabar
de tan a poc a poc com m'obliga a llegir-me'l: "Curs
de psicologia de l'autorealització", d'Antoni
Blay Fontcuberta.
Una
cançó?
- "Apologia del tacte",
de Miquel Pujadó, o moltes d'altres d'aquest
mateix autor. I, potser pels records que em porta, "Canta
amb mi". La va compondre Màrius Sampera
fa quaranta anys perquè la cantés un grup
de joves que ens reuníem al seu voltant, el Grup
Estrop. Ramon Muns encara la interpreta en públic
de tant en tant.
Una
pel.lícula?
- La confesión (1961) de
Costa Gavras; La batalla de Argel (1966) i Queimada
(1969) de Gillo Pontecorvo; La verdad sobre el caso
Savolta (1980) d'Antonio Drové; La Misión
(1986) de Roland Joffé; Braveheart (1995) de
Mel Gibson i, Las brujas de Salem (1997) de Nicholas
Hytner... I en general totes aquestes pel.lícules
que posen al decobert les atrocitats comeses pels estats,
les esglésies o els poders econòmics.
Un
paisatge?
- Mil racons d'aquest país
abans de l'invent del 600, paraula.
Un
desig per a l'escola del futur?
- Que rebi tots els diners que
actualment es destinen a la fabricació d'armament,
al seu comerç, al seu ús, i a la divulgació
de les mentides oficials que ho justifiquen. I que les
escoles dediquin aquestes millores pressupostàries
a la formació de persones sàvies, sensibles
i solidàries amb tots els humans, els animals,
les plantes i les pedres. Home, posats a demanar.
v
|