Un record
dels seus temps d'escola?
-
Me'n vénen dos a la memòria:
les tardes que el mestre ens llegia fragments de la
Illíada i de l'Odissea, en què nosaltres
no havíem de fer res més que escoltar
i somiar, i la forta repressió de tot ordre que
patíem (eren els anys 50). Suposo que mai no
oblidaré una vegada que no em recordava com es
deia "blat" en castellà, llengua que,
com sabeu, era l'única que s'admetia en l'ensenyament.
Era una pregunta oral de geografia (a l'escola érem
més de seixanta i amb un sol mestre!) i jo vaig
gosar dir que en català sí que sabia la
resposta, però que no em recordava de la paraula
castellana... L'esbroncada del mestre encara em ressona
a les orelles. I això que el mestre era català
i del meu mateix poble!.
Quin personatge
del món de l'educació l'ha influït
més?
-
Una parella
de mestres de la República amb qui vaig coincidir
en una escola d' Esplugues a la darreria dels anys setanta.
Havien estat readmesos a l'ensenyament i van voler aprofitar
els darrers anys d'activitat laboral que els quedaven
reincorporant-se al sistema educatiu. No recordo els
seus noms. Ella em sembla que es deia Àngela,
però no ho gosaria assegurar. Sé que quan
es va jubilar va ser alcaldessa d'un poble de la Franja.
Potser d'Alcampell. El que no he oblidat és la
rapidesa amb què entengueren la problemàtica
del Centre i del sistema educatiu, el seu mestratge
a l'aula i als claustres, la satisfacció que
sentien de poder exercir el seu ofici vocacional després
de quatre dècades de desterrament i penalitats.
Citi'ns ara un personatge
històric pel que senti una especial predilecció
- En primer lloc, tots aquells ciutadans i ciutadanes
que, des de l'anonimat més estricte, han fet
el que creien que havien de fer en el moment que els
ha tocat viure.
Si hem de posar noms, Gandhi, Ferrer i Guàrdia,
Pau Casals, Pompeu Fabra i tants altres podrien ser-ne
un petit exemple.
Un encert de l'educació
actual?
- La democratització i l'extensió.
I, una mancança?
- El suport social i de tot ordre amb què hauria
de comptar.
Quin ha de ser per a una escola
l'element més irrenunciable?
- La dignitat.
Considera certa l'opinió
que, en conjunt, moltes famílies han desertat
de la responsabilitat en l'educació dels seus
fills?
- Les famílies estan tan desconcertades com els
mateixos ensenyants davant les transformacions socials
que acaben configurant la mentalitat dels seus fills
i determinant-ne el futur. Potser és per això
que, entre la deserció i el compromís,
diria que hi ha un bon reguitzell d'actituds a tenir
en compte: tolerància, impotència, passivitat,
autoritarisme, hiperprotecció...
Què
es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització
obligatòria amb èxit?
- Primer de tot veure si el que entenem per "escolarització
obligatòria" i per "èxit"
és el que més li convé a aquell
alumnat. Potser el problema no sigui tant de l'alumnat,
com de la manca de flexibilitat del sistema educatiu
i de la rigidesa mental dels qui l'han elaborat.
Quina
opinió li mereix la tasca dels centres de recursos
pedagògics?
- Molt bona, útil i cada
vegada més present en l'ensenyament, tant per
mitjà del contacte personal (formació-informació)
com mediàtic. Caldria potenciar-la molt més
encara.
Quin
paper han de jugar les tecnologies de la informació
a l'escola?
- Tot i que s'han incrementat
notablement, encara han de fer un paper molt més
important que l'actual. En algunes disciplines manquen
programes específics de qualitat, i els mitjans
als centres encara són clarament insuficients,
poc emprats i, a voltes, indegudament monopolitzats.
Com
es pot fer possible el concepte "L'educació
al llarg de la vida"?
- Creant condicions que ho facilitin
i mentalitzant la ciutadania.
Considera
que els mitjans de comunicació, especialment
la televisió col.laboren en l'educació
general de la població?
- Poc i, en alguns casos, potser
fins i tot fan tot el contrari.
Què
es més important, preparar els alumnes pel futur
o preparar el futur per als alumnes?
- No tinc cap dubte que totes
dues coses van absolutament lligades. Són com
l'ésser humà i la llengua, que la creem
i configurem, i, alhora, ella ens crea i configura a
nosaltres.
Un
llibre?
- La vida i la mort de Jordi Fraginals,
de Josep Pous i Pagès; Els germans Karamanzov,
Fedor Dostoievski; Autobiografia precoç, Eugeni
Ievtuixenco;
Bearn, de Llorenç Villalonga; La poesia d'A.
March; Tots el camins duen a Roma, d'Agustí Calvet;
El quadern gris, de Josep Pla; Cien años de soledad,
de Gabriel García Márquez; Trajecte final,
Manuel de Pedrolo; Pedra de tartera, de Maria Barbal;
Nosaltres el valencians, Joan Fuster...
Una
cançó?
- Rossinyol i la majoria del cançoner
popular. Al vent, Diguem no, Veles e vents, etc. de
Raimon; I si canto trist, Més lluny, etc. de
Lluís Llach; Imagine de John Lennon; Dioptria
de Pau Riba; Qualsevol nit pot sortir el sol, de Sisa;
A l'Escala, de Josep Tero; Què volen aquesta
gent?, de Maria del Mar Bonet
Una
pel.lícula?
- Moltes del cinema hongarès
(no en recordo els títols). Qualsevol de Polanski,
Kubrick, Kazan...
Un
paisatge?
- La població, avui totalment
abandonada, de Valldarques a l'Alt Urgell, vista des
del cim. El litoral i la ciutat històrica de
Barcelona, vistos des de Montjuïc.
Un
desig per a l'escola del futur?
- Que tot mantenint l'alçada
de mires que ha caracteritzat la nostra massa sovint
trasbalsada tradició pedagògica, rebi
els ajuts professionals i de tot ordre, necessaris per
a dur endavant la seva tasca d'acollida i suport a l'alumnat
actual, amb la cura i dignitat que el moment requereix.v
|